 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés (MDC). La primera fotografia, probablement, de la població, captada des del camí o carrertera de Lleida, a la sortida del poble, arremolinat al voltant de l'església i la vileta o vila closa medieval. |
 |
1845. Artesa de Lleida (el Segrià).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
El poble gaudeix de «clima templado y muy saludable», amb 85 casas «todas de tierra», és a dir, segons el tradicional sistema de construcció amb tova. Ben bé no és veritat, perquè a la vileta hi havia i hi ha cases i alguna casal de pedra. S'hi parla d'escola de nens (22), però no de nenes. De l'ermita de Sant Ramon, diu que «ninguna particularidad ofrece».
|
 |
1845. Artesa de Lleida (el Segrià).
«Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar»,
de Pascual Madoz.
Dels 1200 jornals de terra s'explica «que aunque son de tierra fértil por naturaleza, no porduce la parte destinada al cultivo, todo cuanto podria rendir, porque escasea mucho el riego, no teniendo otras aguas que las del riachuelo llamado la Femosa, el cual suele agotarse durante el estío». Fins a l'arribada de l'aigua del Canal d'Urgell, la vila depenia de les rogatives, i solia participar en les processons o tretes de la Mare de Déu de les Sogues de Bellvís per demanar pluja per als ordis. S'hi mencionen els dos molins, l'un fariner i l'altre d'oli, que tenia la població ja en aquells temps. Abans de la bufada demogràfica amb l'arribada de l'aigua, la població tenia uns 500 habitants, o sigui, 68 veïns o caps de casa.
|
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés. Detall de la vila, amb el campanar de Sant Miquel (segle XVIII) sobre l'horitzó. La casa amb les arcades a la galeria era de la família Sangenís, una de les cases més fortes del moment, que al segle XX donaria un alcalde franquista espanyolista a la ciutat de Lleida. |
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés (MDC). La vileta o vila closa de la població, assentada sobre un gran pedrot de roca, on cresqué la petita vila medieval. S'hi accedia per dos portes, l'una que donava a l'església i l'altra al carrer dels Gallart, la casa senyorial de la població. |
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés. Detall de campanar al capdavall del carrer únic de la vileta. Les mateixes cases, dalt del rocam, feien de tancament emmurallat. |
 |
| 1909. Artesa de Lleida, Fot. Josep Massot i Palmés. El matrimoni del balcó no es va voler perdre la foto, llavors tota una novetat. Al carrer, una senyora sargeix una camisa a la fresca. A la paret, un fanal indica que el poble tenia llum i enllumenat públic, segurament del salt proper del Canal d'Urgell, terme amunt, de La Eléctrica Puigvertense. |
[811] Artesa de Lleida, una història gràfica (iv): vida i costums a principis del segle XX
[1028] Les primeres fotos d'Artesa de Lleida, més
[1028] Les primeres fotos d'Artesa de Lleida, més
