Seguidors

20180703

[1855] Pels Avencs de la Febró i el Gallicant

2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
Un tomb matinal per aquests racons de la Serra de Prades, en un dia lluminós i assolellat. El despoblament dels vells pobles et fa encongir l'ànima. Potser és llei de la història, però com a societat ens caldria batallar amb una mica més de coratge per mantindre vius tants i tants petits pobles a punt de tancar l'última porta. Aquest país nostre, del cap tan gros que té, potser al final s'acabarà fotent de lloros... 

2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
La Mussara, ens explica en Coromines, el nostre etimòleg de capçalera, és un topònim d'arrel aràbiga que vol dir, textualment, lloc per passejar-s'hi. No cal ser gaire espavilat per entendre per què el poble i la serra van acabar agafant aquest nom, emplaçats prodigiosament amb vistes a mar i muntanya, al Camp de Tarragona tot sencer i al gran Montsant.
2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
La nostra 'passejada' d'avui segueix els passos de l'amic Constantí, caminaire empedreït, home de tres-cents cims trescats, conversador sense descans, de memòria prodigiosa i d'afecte infinit. Tot el matí, migdia i tarda trepitgem camí i contemplem paisatge, mentre repassem velles batalletes compartides.

 
2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
Accés a l'avenc de la Febró. No és cap barranc, sinó una esquerda causada per moviments tectònics. Es tracta d'un conjunt de tres esquerdes seguides paral·leles al cingle que n'ha provocat el moviment. De difícil accés, diuen que s'hi han amagat molts perseguits, i que el general Prim i tot s'hi va refugiar durant la carlinada.

Escoltant el nostre Coromines, sabrem que deriva del llat. VILLA-FABRORUM, «la vileta dels ferrers i fusters, nom anàleg a La Ferreria o Ferreries, topònim tan repetit... pertot; com que la producció principal d'aquest poble és fer carbó bosquetà, es comprèn que era lloc excel·lent per proveir-hi ferrers i fargaires», ara a punt de desaparèixer. És clar que l'esquerda ha pres el nom del llogaret.
2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
La vista de Siurana des del Gallicant. Una modesta ascensió (1.010 m.), però que paga la pena sobradament. Els topònims Galligants, Gallicants són comuns a tota la nostra geografia i fins i tot a la de les llengües veïnes, com el conegut Gallocanta terolenc. L'etimologia, Corominas dixit, prové de «GALLI CANTUS, l'indret prominent des d'on sentim el primer cant del gall, en apuntar l'alba». Usat, doncs, com a sinònim d'albada, i així deu ser bona part de l'any el turó vist des del Montsant i la vall de Siurana: el lloc per on apunta el sol cada dia. 
2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
La sensació sempre lleugerament punyent dels pobles abandonats, de les teulades derruïdes, de les parets enrunades, de les finestres esbatanades als quatre vents. Les vistes des del vell poblet de Gallicant cap a Siurana i el Montsant són precioses, i el caminet, enguany, més que verd i florit, de panigrocs, espernellacs, panicals, roserets de pastor... un autèntic gaudi sensorial. 
«Camí florit», Josep M. Llompart (Mallorca, 1925-1993). 

2018. Juny. La Mussara, la Febró, el Gallicant i Siurana.
Última parada i visita obligada a l'encimbellada, històrica, turística, Siurana, amb ses vistes impagables a un Montsant més verd que mai. Tot plegat, una sortida esplèndida, oi?