Seguidors

20161207

[1588] Juli Soler i les obres del xalet-refugi del CEC a la Renclusa, 1913

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
Fotografia i signatura de l'enginyer i pirineista barceloní, traspassat al 30 d'abril d'aquell any per malaltia, fet que el privà de veure acabada la construcció del xalet-refugi de la Renclusa, del qual en fou el màxim impulsor, i un dels grans retratistes del Pirineu al tombant dels segles XIX al XX.

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
L'entrega oficial dels terrenys de la Renclusa al juny de 1913 de part del representant de l'Estat al CEC, representat per Juli Santaló, en companyia de son amic i guia benasquès Josep Sayó. Calia pujar-hi, doncs, acompanyant l'oficial funcionari, Don Ignacio, tot just començat el desglaç: «La naturalesa ens apareixia tot just deixondida del llarg ensopiment hivernal i deixant veure els efectes de la fatídica lluita dels elements: llargs trajectes del bon camí del tot esborrats per les llitarades (allaus) de roques i terregada; d'ací d'allà arbres ajaçats, arrels enlaire i procedents de qui sap a on».

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
La pujada la feren pel port de Benasc, amb animals fins a la pleta de la Renclusa. A partir d'allà, a peu per sobre de la neu fins dalt al ras de la Renclusa, on ja hi havia els «desmunts del nou edifici, dels quals res es veia».

La visió era del tot hivernal: «Tot era en ple hivern. El barranc de la Renclusa era ben tapat per la neu d'un imponent allau que havia baixat de les geleres de la Maladeta... De l'emplaçament del nou refugi a l'antiga cabana de la Renclusa s'hi podia anar a peu pla... En aquella la neu arribava fins al llindar de la porta i de son interior sortia un baf de fredor humida, catau de reumatismes i refredaments».

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
És força graciosa la forma com Juli Soler obtingué del funcionari estatal el permís per construir a l'Aneto un abric. Retornats a Benasc, a la nit, a l'ajuntament, s'hi féu la redacció de l'acta de possessió de l'hectàrea de terreny que ocuparia el xalet-refugi. 

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
Al 4 d'agost de 1914, una brigada d'obres s'enfilà cap a la Renclusa, sempre amb en Juli Soler, retornat de Barcelona, al davant. Allà dalt, «tenint ja des de l'any passat [1912] desmuntat el solar del refugi, amb els fonaments oberts i tots els materials a peu d'obra, l'endemà, dia 5, un escamot de paletes començaven a omplir fonaments, posant jo abans la primera pedra en representació del president del Centre Excursionista de Catalunya, amb el cerimonial obligat; del qual acte foren beneficiats els treballadors amb el confortament de llurs cossos pel lastre [llast] líquid per ells més desitjat».

També es començà l'edificació de la cabana annexa, destinada a allotjament de guies i traginers, i de refugi obert a l'hivern. Calgué reparar el forn de calç, i començà les operacions de talla de fustes per a la coberta de les cabanes i per als bastiments de portes i finestres.
1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
A dalt, la cabana d'estatge dels operaris de les obres aquell estiu. A sota la penya, a redós de la paret, l'encara més reduïda cabaneta-oficina, Villa Maladeta, «de 4 metres per 3 metres, que m'han construït per a mi sol» (pàg. 143).

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
El bon ritme de les obres a l'agost es veié estroncat amb el mal temps plujós i ventós del setembre. Les condicions d'allotjament dels operaris no eren prou adequades: «una petita cabana que jo vaig batejar amb l'escaient nom de Villa Maladeta, resultà de fet ben maladeta [maleïda], car, malgrat les precaucions preses, el persistent temporal trobà la manera de convertir-la, en son interior, en una perfeta regadora».
1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
La cabana annexa de la Renclusa era destinada a l'allotjament dels guies, mentre que l'edifici principal havia de destinar-se a excursionistes i turistes, tot segons el sentit de classe burgès amb què començà la febre pirineista, i alpinista en general, a l'Europa dels primers decennis del segle XX.

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
Una nevada causà la decisió de suspensió definitiva dels treballs d'aquell any. En Sayó i alguns peons hi restaren «amb l'objecte de deixar les obres fetes en disposició de fer front a la hivernada, lo qual [la qual cosa] se féu tapant tot el solar de l'edifici amb una coberta de fusta, provisional, per impedir que la neu se fiqués dintre».
1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
Els fonaments del xalet-refugi, amb Josep Sayó plantat al davant dels operaris. Aquell estiu de 1913 l'obra quedà parada «fins al vinent bon temps, amb els fonaments i sòcol acabats, les parets mestres i mitgeres al nivell del pis alt, i el porta de pedra picada muntat fins arran de l'arc». Malauradament, el nostre gran excursionista i fotògraf, en morir al 30 d'abril següent, no en veuria cap altre avenç. 

1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
Detall de les obres del mes de treball a l'agost de 1913. 
1914. «El xalet-refugi de la Renclusa en construcció a les Muntanyes Maleïdes», 
Juli Soler i Santaló (1865-1914). 
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», núm. 233, juny (ddd.UAB).
La il·lusió de Juli Soler era que «a mitjan setembre prop-vinent els socis del CEC podran contemplar acabat el primer refugi de llur propietat edificat en els Alts Pirineus, a les Muntanyes Maleïdes». En realitat, les obres no s'acabaran fins al 1916, i la inauguració es veié enterbolida per la desgraciada mort del guia-arrendatari de la Renclusa, Josep Sayó i un altre excursionista alemany al Pas de Mahoma.