1827. Girona (Catalunya),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'Onyar gironí amb Sant Feliu al fons en la tradicional vista del riu al seu pas per la ciutat.
|
1827. Girona (Catalunya),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El campanar de Sant Feliu al fons, i el Pont de Pedra de 1856 en primer terme.
|
1827. Barcelona (Catalunya),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El port de la ciutat barcelonina des del camí dels penya-segats de Montjuïc, amb la ciutat encara tota tancada dintre ses muralles.
|
1827. Barcelona (Catalunya),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La porta de Santa Madrona a la muralla de l'actual Paral·lel. Llavors, els campanars eren els únics edificis que conformaven l'horitzó de la ciutat.
|
1827. Barcelona (Catalunya),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic port, ple de velers, ancorats en filera l'un al costat de l'altre. L'edifici dels Porxos d'en Xifré ja era construït (1840).
|
1827. Alacant (el País Valencià),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'església alacantina més antiga, aixecada en estil gòtic sobre l'antiga mesquita major al segle XIII.
|
1827. Alacant (el País Valencià),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
La portalada barroca sobre l'auster gòtic original.
|
1827. Elx (el País Valencià),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
El riu Vinalopó tancant la ciutat vella per llevant.
|
1827. Elx (el País Valencià),
«Geografia Universal o Descripció de totes les parts del món»,
Conrad Malte-Brun (ed. cast. BNE, 1869).
L'antic Pont de Santa Teresa a la Porta d'Oriola, amb les palmeres en primer terme afegint el característic aire meridional a la ciutat.
|