 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill. (Fons Sol-Torres, UdL).Edició en castellà del (potser primer o si més no un dels primers) calendari almanac de la nostra ciutat. Els impressors eren ben coneguts en el món editorial del moment, amb llibreria al carrer Major i la impremta a Blondel, a la banda de baix, un dels primers edificis que hi hagué. |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Vint-i-una festes mòbils en el calendari catòlic del segle XIX, en l'any 5856 des de la creació del món! |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
El poemeta d'endreça de l'any nou, encara en to de «nuevas ofrendas a España». L'arribada i consolidació de la Renaixença a Lleida fou lenta i tardana. L'espanyolització de la caspa dirigent d'una petita ciutat de províncies estava funcionant a ple rendiment. El canvi de mentalitat i de rearrelament a la llengua, la història i la cultura pròpies de la terra costarà penes i treballs, però gairebé estava acomplert a l'època republicana. El franquisme i la realitat sociològica dels anys 60-70s va tornar la ciutat als afectos espanyolitzants, dels quals encara no s'ha pogut curar. |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Disquisició sobre els orígens de les taules de calendaris, signada per Lluís Roca i Florejacs, metge i cronista de la ciutat, un d'aquests prohoms que impulsà una primera onada renaixentista jocfloralesca i de redescoberta dels nostres veritables referents històrics. |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
«Los Anales de Lérida no son ciertamente de los menos favorecidos en este punto. La brillante diadema de gloria por ella conquistada antes ya de la era vulgar siguió recibiendo cada vez nuevos florones...» Segueix amb el ditirambe elogiós i una prosa carregosa per concloure: «...teniendo en la Seo, la Pahería i la Universidad -aciagamente menoscabadas en el último siglo- los tres grandes centros de la existencia afectiva, administrativa e intelectual...» |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Mostra de la pàgina inicial del mes de gener, i del gran treball de recuperació dels fets i referents històrics propis de la ciutat. La lletra era encara en castellà, però la música començava ja a recuperar una visió arrelada i pròpia de la història. S'hi referien no tan sols de fets bèl·lics, sinó altres de més generalistes, com ara el requeriment del 10 de gener de 1748 al Capità General (espanyol) de Catalunya de part dels ajuntaments de Lleida i Balaguer «para que se prohiba el cultivo de arroz por los prejuicios inherentes a la salud pública; la cual motiva más adelante un beneficioso decreto en este sentido, extensivo a toda la rivera del Segrià, dado por la Real Audiencia». |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Ratificació reial de Pere III (13 de gener de 1373) del privilegi de celebració de la Fira de sant Miquel «y ordena que no pueda hacerse el menor vejamen a ninguno de los concurrentes a ella; pudiendo, si las operaciones de la siembra, vendimia y cosecha del azafrán debiesen en tal época disminuir la concurrencia, anticiparse su celebración» i fer-se entre Sant Jaume i Sant Llorenç, un mes abans. Al 14 de gener de 1787, «sufren las aguas del Segre una crecida cual pocas veces la hayan experimentado, e inundan por completo los campos de su izquierda, y en la margen derecha suben hasta invadir el portal de la barca», d'on se n'emporten els grans pedrots del dic d'embarcament que hi havia. Eclipsi total al 19 de gener de 1516 just a la posta del sol: «Durante tres horas a contar desde el crepúsculo vespertino, se descubre por la parte de septentrión una grande luz que va desapareciendo a medida que asciende la luna, con la coincidencia de haber salido esta a las seis de la tarde [les cinc actualment] con el disco completamente oscuro, pasando después a rojo y sanguinolento, sin dejar por ello de haber claridad en la atmósfera; constituyendo uno de los más hermosos eclipses totales de que se tenga noticia». |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Al 22 de gener de 1485, «distingue el Papa Inocencio con señaladas gracias espirituales al santuario de Grenyana, extramuros de la ciudad».25 de gener de 1759: «Los vecinos de Soses acuden en procesión solemne a Lérida para unirse a la públicas rogativas que se hacían a causa de la enfermedad del rey». Ves quin remei! Al 28 de gener de 1518, es testimonia el pas de Carles I per la ciutat, «de paso para Barcelona, donde habían de tener lugar las cortes a que había convocado a los catalanes». |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Ressenya històrica de la ciutat de part de Pleyan de Porta. S'hi afirma l'existència de la ciutat en temps dels celtibers, amb el nom de Nilietsa: «en esos tiempos, si bien velada por sombras y misterios, vémosla figurar como capital del reino Sicoro». I s'hi recorda la capitalitat ilergeta en la lluita contra la invasió cartaginesa al segle III aC. |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
La Lleida romana, graner de Roma i «teatro de las luchas civiles entre César y Pompeyo... que terminaron a favor del primero, de quien se dice que, vistorioso y ya en la ciudad, les cambió el nombre de Mont-publich por el de Ilerda que de antiguo llevaba y que había caído en desuso». La dominació musulmana de «cuatro largos siglos» que deixarà a la ciutat «señales que difícilmente se borrarán. Entregado este pueblo con preferencia... al cultivo de su feraz campiña, abrió los canales que todavía riegan sus huertas y despues de traer varias plantas como la morera, el granado, la higuera que aun conservan su nombre, y otras medicinales y odoríficas, enseñó el cultivo del arroz y el de la seda, el uso de los silos, nuestras sitges, y el de la noria que llamaba el-na-ahurah». |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
L'elogi de Pleyan a la Lleida catalana medieval: «En efecto, Lérida disfrutó en esa época, estos días: fue honrada y distinguida por sus monarcas, que la colmaron de libertades y privilegios, levantóse su antigua y hermosa catedral, se la dotó de bellos edificios, vió las sillas de su Universidad ocupadas constantemente por sabios maestros, honrados sus bancos por muchos discípulos,... y sus hijos, afanosos de gloria para la madre patria, lánzanse con ardimiento singular a las conquistas de Baleares y de Valencia...» |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
Descripció succinta (encara en clau espanyola) dels setges dels Segadors, en què la ciutat passà a mans castellanes al 1644, de la Guerra de Successió al 1707... |
 |
1872. Lleida, «Calendario de Lérida, 1873», Lluís Roca,
Impremta de Josep Sol i Fill.
...i de la Guerra del Francès al 1810. |
