 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Una preciosa fotografia de la Casa Codorniu de Sant Sadurní de Noia, ara fa cent anys. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Capçalera de la revista tortosina. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. La producció de champagne no era ja exclusivament francesa, sinó també catalana, etiquetada sota la denominació española en aquells temps. «Para elaborar el champagne se emplean solo las uvas convenientemente maduras y del todo sanas, las que, sin estrujar, se llevan a la prensa», i segueix l'explicació del procés dels vins escumosos, els qual «tienen esta propiedad porque contienen anhídrido carbónico disuelto a mucha presión, y cuando ésta disminuye, el gas se escapa en pequeñas burbujas». |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Ampliacions de la Casa Codorniu, exemple del modernisme nacional. Les caves foren obra de Josep Puig i Cadafalch, aixecades entre 1902 i 1915. S'escriu a la Viquipèdia: «Can Codorniu és una antiga masia situada a la dreta de l'Anoia, que des del darrer quart del segle passat constitueix l'empresa més antiga i una de les més importants de la producció xampanyera del país. La masia, tradicionalment dedicada a la producció vinícola, és documentada des del 1551, i pertanyia a la família Codorniu. A mitjan segle XVII una pubilla del mas es casà amb Miquel Raventós, també d'una família vinyatera de la comarca. El 1872 Josep Raventós i Fatjó inicià l'elaboració de vins escumosos, a l'estil del xampany francès, i el 1885 el seu fill Manuel Raventós i Domènech fundà l'empresa actual, les instal·lacions de la qual foren renovades completament a principis d'aquest segle per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch». |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Detall d'un reng de les vinyes. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. La fermentació òptima es calculava segons «el número de botellas que estallan por la presión del gas; cuando se han roto un 5% se calcula que la fermentación está suficientemente adelantada, y se llevan las botellas a unas bodegas subterráneas frías (cavas) donde, a causa de la baja temperatura, se detiene la fermentación». |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Imatge de la verema a Can Codorniu, quan es feia del tot manual, amb els cistells i panistres de vímet. S'observa com, ja al tros, els raïms eren triats. L'artesania del cistell de vímet era imprescindible per a la verema. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Les modernes premses del moment. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Detall de la mecanització del molí. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Descripció de la finca Codorniu, i de la verema: «En la época de la vendimia trabajan diez o doce brigadas de vendimiadores, de veinte o treinta personas cada una, y otras mucho más numerosas compuestas de cincuenta o sesenta mujeres, que toman los racimos en la mano, y con unas tijeras separan los que haya podridos, verdes, endurecidos, etc., pues solo han de utilizarse para la fabricación del vino espumoso los granos enteramente sanos». L'any 1904, el rei (espanyol) Alfons XIII «se dignó visitar este grandioso establecimiento de industria agícola». Al llarg dels anys, no sempre l'actuació de la gran indústria del cava ha estat modèlica: la pressió sobre els petits productors per mitjà del control a la baixa dels preus del raïm durant les darreres tres o quatre dècades deixen les grans marques prou galdoses (sense entrar ara en detall en les posicions espanyolistes furibundes d'algunes d'elles). Però com que tot té un costat bo, aquest menyspreu dels productor petit els ha portat a espavilar-se i molts d'ells, a base d'esforç i modernització, s'han constituït en productors amb cava pròpia, i han donat pas a una oferta molt gran i variada més enllà dels majoristes tradicionals, i ens permeten degustar l'excel·lent producte escumós mentre esperem que els grans productors recuperin el seny social i nacional. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Detall de les caves. |
 |
| 1915. Codorniu, «Ibèrica. El progreso de las Ciencias y de sus aplicaciones», Revista setmanal de l'Observatori de l'Ebre, núm. 103, 18 des. Esquema dels tres nivells de caves als cellers de l'empresa penedesenca. |
