Seguidors

20150817

[1129] Baixant cap a Salau

Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La destinació final de tots els taulons transportats des de Bonabé era aquesta usina: la fàbrica de pasta de paper de Salau. La pasta feta de fusta era millor i més abundant que la feta de draps. El negoci també. Per això va pagar la pena de construir tot aquest muntatge als confins del Pallars i de l'Arieja. Darrere de la fàbrica s'hi veu l'estació d'arribada de la fusta, sembla que encara en construcció.

Per poder fer anar la trituradora per fer la pasta de paper, va fer-s'hi un salt d'aigua de 130 m per tal de proporcionar l'electricitat necessària a l'empresa paperera. També l'aigua de les fonts de Salau és aprofitada. La concurrència de treballadors fou extraordinària, i la duana s'apropà des de Coflens fins a Couladous per facilitar els tràmits comercials.  A Salau s'obre la primera oficina postal de l'Arieja. Se n'ha d'ampliar el vell cementiri des d'un bon començament. Gràcies a les postals editades i trameses, actualment podem fer-nos una idea cabal de tota aquella aventura empresarial enmig del Pirineu pallarès. L'empresa es converteix en la font gairebé única de l'economia local i de la vida social. Gairebé com semblantment ocorre a Guissona amb la Cooperativa Agropecuària, per posar un símil. Fins i tot proporcionava un parell de beques anuals per als fills més esquilats dels treballadors per poder continuar els estudis fora vila. Només pera als nois, no pas per a les noies! Al 1911, fins i tot s'intentà de convertir Salau en municipi independent, separat de Coflens, però el projecte no fou aprovat. 

Cap a final del 1920, l'empresa va decidir el tancament de les instal·lacions. La mobilització dels operaris durant la Gran Guerra, el desgast de la línia telefèrica i l'esgotament dels boscos conduïren a una baixada de rendibilitat i a la fi de l'aventura forestal de Bonabé. 
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La gran quantitat de treballadors ha deixat postals trameses de tota mena i amb tota mena de segells. Calgué obrir-hi oficina de correus, la primera de l'Arieja! El gran edifici de la fàbrica de pasta de paper
Anys 2000-2010. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La mateixa vista del gran edifici industrial a la vora del riu Salat després de cent anys (foto Viquipèdia). 
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
El camí del Coll de Salau a prop de les fonts del riu Salat.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Un parell de vistes centenàries del poblet occità, amb l'església als prats de la marge esquerra i les cases a l'altra banda del pont.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
A la foto superior, l'església romànica en primer terme, la fàbrica al darrere, a peu de riu, i l'estació d'arribada de les càrregues del telefèric a mitja alçada.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La plaça de Salau, petit llogaret que va veure transformada sa història durant les dos primeres dècades del segle XX.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Diverses edicions de la vista del Port de Salau per la banda nord.
Anys 1900-1910. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La preciosa església romànica de Salau, amb restes d'un petit claustre, dels Cavallers de Malta, segons tradició. La torre del campanar passà a tindre rellotge fins i tot, col·locat al peu de l'espadanya, per damunt la teulada i de l'absis. Amb poca visibilitat, però de cara a les cases del poble.
1937. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Les grans pluges d'aquell 1937 provocaren greus inundacions a totes dos bandes del Port de Salau. Les destrosses al poblet occità, a peu de riu, foren grandioses.
Anys 1940-1950. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
L'orientació turística de la petita vila pirinenca començà després de la guerra mundial.
Anys 1960-1970. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
Les postals en color de la preciosa església romànica.
Anys 1960-1970. Salau (l'Arieja, País d'Oc).
La natura, com a base del turisme. Com a tot el Pirineu sencer. Em pregunto si mai no hi podrà tornar a haver un altre model econòmic en què el turisme tingui el seu lloc, però on la gent i la terra puguin viure en equilibri i pau. Perseguir el turisme de masses és pa per avui, però gana per demà. Ei, segons ho veig jo, i potser m'equivoco.