Etimològicament, Bonabé, sempre amb E tancada, fou en els segles passats un terme jurídic amb el significat de relació dels béns d'una demanda, pres del baix llatí bona vero... 'quant als béns...' que és «la frase amb què els notaris encapçalaven aquesta relació». Les disputes antigues sobre el bosc, doncs, foren consubstancials a la seua existència, i li acabaren donant el propi nom.
 |
| 1910 ca. Bonabé (el Pallars). El peu de foto informa d'un «grupo de excursionistas haciendo alto en uno de los chalets levantados en aquellas vertientes». Dels refugis, llavors se'n deia xalets. A la foto gran, una missa a la vall d'Isil, potser amb el bisbe i de segur amb les autoritats. Llavors al prats de Bonabé s'hi havia aixecat un autèntic poblet de fusta, pel gran nombre de treballadors que acudiren al reclam de la feina. |
 |
1910 ca. Bonabé (el Pallars).
L'edició de la postal eren de Vicent Senpau, hisendat d'Isil, sobre un clixé d'autor francès. A cada primavera, probablement, es procedia a la benedicció de les instal·lacions de Bonabé, en acció de gràcies pel mannà caigut de la muntanya.
|
 |
1910 ca. Bonabé (el Pallars).
Al peu de la foto s'hi informa: «inauguración de un chalet». Al darrere, altres cases de fusta en construcció.
|
 |
1910 ca. Bonabé (el Pallars).
Algun dels xalets feia de refugi o més aviat d'hostal no per als treballadors, que vivien en grans edificis comunitaris, sinó per als visitants acabalats, entre els quals els propietaris de l'empresa explotadora, els Matussière. El fill Louis s'havia fet càrrec de l'empresa i potser és ell aquest mateix al centre de la foto, amb la seua família dalt al balcó.
|
Els orígens de l'empresa Matussière et Foret, S.A.
Aquesta empresa del sector paperer, que encara existeix actualment, nasqué com a resultat de la unió d'una sèrie d'empreses franceses de fabricació de paper, algunes de les quals es remuntaven a principis del segle XVIII. La més antiga de les sucursals de l'empresa pot rastrejar els seus orígens fins a la ciutat de Turckheim a Baviera, en un molí de paper fundat al 1713.
Un altre centre important de la indústria del paper de França havia començat a desenvolupar-se més al sud, en els boscos de la regió de l'Isère. Entre els nous empresaris de la indústria del paper destacava Amable Matussière. Nascut al 1828, havia estudiat enginyeria, juntament amb el seu compan Aristide Bergès, nascut a l'Arieja en una família amb tradició paperera. Al 1856, Matussière va entrar en el negoci del paper amb l'adquisició d'una empresa de producció de parquet.
Matussière valorava la possibilitat d'aprofitar la força de l'aigua per als nous mètodes de fabricació de paper de l'època, basats en la polpa de fusta. La indústria del paper estava experimentant una revolució en aquest període de transició del paper fet de draps a paper fet de polpa de fusta, més abundant. La primera màquina de pasta de fusta mecànica va ser inventada a Alemanya. Aquest dispositiu utilitza pedres de molí amb la finalitat de trencar la fibra de la fusta, que després es combina amb aigua per formar la polpa per al paper. La nova pasta, de producció mecànica d'aquesta polpa, va fer possible la producció a gran escala de paper per primera vegada.
Matussière ja havia començat la producció de polpa de fusta al 1858, però l'entrada en contacte amb el nou mètode mecànic alemany li va permetre passar a la producció de paper a gran escala, amb la fundació de Papeteries du Domeynon. En això, Matussière va veure's ajudat per son amic Aristide Bergès, enginyer i inventor, que havia creat una màquina de fabricació de pasta d'asfalt a vapor, la que es va fer anar per pavimentar la plaça al voltant de l'Arc de Triomf a París.
Bergès havia treballat a la fàbrica de paper del seu pare en la dècada de 1860 i havia començat a treballar en les seves pròpies millores en les tècniques de fabricació de pasta de fusta tradicionals. Quan portà el negoci pel seu compte, procedí a l'obertura de la seva primera fàbrica de paper a 1864 a Mazeres sud Salat. A finals de la dècada, Bergès havia perfeccionat una màquina desfibradora que utilitzava energia hidràulica en el procés de mòlta, produint una polpa de fusta més consistent de més qualitat. La màquina Bergès ràpidament va superar la del seu predecessor alemany. Més important encara, Bergès havia començat a desenvolupar una tècnica per a l'aprofitament de l'energia de l'aigua de les regions muntanyoses, que ell va anomenar "Houille Blanche", o carbó blanc. Aquesta frase el va fer ser famós a tot el món.
Un altre centre important de la indústria del paper de França havia començat a desenvolupar-se més al sud, en els boscos de la regió de l'Isère. Entre els nous empresaris de la indústria del paper destacava Amable Matussière. Nascut al 1828, havia estudiat enginyeria, juntament amb el seu compan Aristide Bergès, nascut a l'Arieja en una família amb tradició paperera. Al 1856, Matussière va entrar en el negoci del paper amb l'adquisició d'una empresa de producció de parquet.
Matussière valorava la possibilitat d'aprofitar la força de l'aigua per als nous mètodes de fabricació de paper de l'època, basats en la polpa de fusta. La indústria del paper estava experimentant una revolució en aquest període de transició del paper fet de draps a paper fet de polpa de fusta, més abundant. La primera màquina de pasta de fusta mecànica va ser inventada a Alemanya. Aquest dispositiu utilitza pedres de molí amb la finalitat de trencar la fibra de la fusta, que després es combina amb aigua per formar la polpa per al paper. La nova pasta, de producció mecànica d'aquesta polpa, va fer possible la producció a gran escala de paper per primera vegada.
Matussière ja havia començat la producció de polpa de fusta al 1858, però l'entrada en contacte amb el nou mètode mecànic alemany li va permetre passar a la producció de paper a gran escala, amb la fundació de Papeteries du Domeynon. En això, Matussière va veure's ajudat per son amic Aristide Bergès, enginyer i inventor, que havia creat una màquina de fabricació de pasta d'asfalt a vapor, la que es va fer anar per pavimentar la plaça al voltant de l'Arc de Triomf a París.
Bergès havia treballat a la fàbrica de paper del seu pare en la dècada de 1860 i havia començat a treballar en les seves pròpies millores en les tècniques de fabricació de pasta de fusta tradicionals. Quan portà el negoci pel seu compte, procedí a l'obertura de la seva primera fàbrica de paper a 1864 a Mazeres sud Salat. A finals de la dècada, Bergès havia perfeccionat una màquina desfibradora que utilitzava energia hidràulica en el procés de mòlta, produint una polpa de fusta més consistent de més qualitat. La màquina Bergès ràpidament va superar la del seu predecessor alemany. Més important encara, Bergès havia començat a desenvolupar una tècnica per a l'aprofitament de l'energia de l'aigua de les regions muntanyoses, que ell va anomenar "Houille Blanche", o carbó blanc. Aquesta frase el va fer ser famós a tot el món.
 |
1910 ca. Bonabé (el Pallars).
Paperassa de l'empresa Matussière et Forest referent a l'«Exploitation de la Forêt de Bonabé»
|
