 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La nostra caminada d'avui: des del pantà de Camarasa, a la dreta de tot, pels peus del serrat del Mont-roig fins al peu de l'Extrem, al centre, on hi ha l'embut per on s'ascendeix dalt la carena, amb visita inclosa a la coneguda Cova del Tabac. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Els diversos colors de l'aigua del pantà de Camarasa, a la Noguera Pallaresa, segons l'orientació de la llum, sota l'esguard de la penya del Mont-roig (715 m). |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Cal aparcar al començament de la carretera del Doll i retornar, amb molta precaució, cap a la presa pel túnel. L'alçada del dic, el més alt d'Europa al 1920, és espaordidora, i la cascada del sobreeixidor, magnífica. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La central de turbines de la presa, amb el desguàs de la Noguera al Segre. Un racó agraciat per la natura, destrossat per la ferida hidroelèctrica que va recórrer el Pirineu durant bona part del segle XX. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La ruta cap a la Cova del Tabac comença just al costat de la presa, a tocar de l'aigua. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La riba dreta del pantà és un racó exuberant. Des d'ací començarem a pujar per un sender perfectament definit. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Encarem la punta del Mont-roig. A mig camí d'ascens, un pal ens indica la ruta. No hi ha pas pèrdua possible. Agafem el trencall cap a l'esquerra. Trobem un pou sec de pedra, i continuem amunt. |
 |
| 2012. Serra de Mont-roig, Camarasa. Quan el camí revolta la serra i es dirigeix cap a l'est, de sobte, descobrim la impressionant vista del Segre, amb tota la Plana lleidatana a l'horitzó. L'arc solitari del vell pont medieval de Camarasa reforça la sensació que des d'ací dalt guaitem la nostra història a través del temps. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. A la solana, una altra temperatura ens rep. L'abundància de volianes que acompanya els caminants testimonia el recer i la bonança als peus dels espadats de la serra. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Entre carrasques, matolls i romers, posem direcció serra avall, per tal de trobar el trencall que grimpa cap a la cova. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La suau grimpada s'ajuda, potser exageradament, d'escalons i cadenes de ferro en bona part del seu recorregut final. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. No us cansareu d'admirar la bellesa de la plana, igual com la devien esguardar i desitjar el catalans de les terres pirinenques, que en els temps de l'expansió medieval volien eixamplar els seus dominis per sobre dels sarraïns establerts a les hortes del Segre terres avall. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. L'entrada de la Cova del Tabac és espectacularment immensa. el nom de la cova encara no ha estat del tot aclarit. L'explicació més estesa és la popular: el nom se li hauria donat perquè de la cova se n'extreia una pols que es barrejava amb el rapè. Aquesta pols fóra el guano dels muricecs. No sembla una barreja gaire plausible. Una altra teoria explica que el nom podria provindre del contraban de tabac, segons que escriu, en el seu llibre de viatges per Catalunya de l'any 1788, l'il·lustrat Francisco Zamora, on afirma que els contrabandistes hi guardaven el tabac en pols per amagar-lo dels soldats reials. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Admirem les primeres sales de la balma, allà on arriba la llum natural. Més a l'interior, s'hi poden observar les formacions d'estalactites i estalagmites. La cova és de formació càrstica, és a dir, per dissolució de les sals que l'aigua infiltrada a la pedra va produir durant milions d'anys. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La cova fou habitada des del Neolític, entre els segles VII i IV abans de Crist. Les pintures rupestres que s'hi han testimoniat es troben molt deteriorades pel pas del temps i per les destrosses d'alguns neardentals del segle XX, potser algun del segle XXI i tot, que hi han deixat el senyal de la mida del seu cervell, inferior sens dubte a la dels originaris pobladors. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Aquells reculats veïns de la cova, a 300 metres d'alçada sobre el riu, amb el solet del matí encarat a la porta de casa, amb la rescalfor projectada per la pedra, amb la protecció del marcat pendent, amb les àmplies vistes a l'horitzó visqueren un lloc del tot paradisíac. Molt més que moltes de les modernes adossades de la darrera bombolla immobilària. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. La serra agafa el nom del característic color de sa roca, d'un color rogenc molt marcat, a causa de l'òxid de ferro que conté. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Els colors de la tardor comencen a senyorejar, malgrat que enguany encara no ha arribat el fred. Avui hem agafat un matí ben calorós, gairebé com si fóssim a finals de l'estiu. No us descuideu d'endur-vos força aigua. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Arribem als peus de l'embut que puja fins a l'Extrem (763 m). El camí es retroba amb el sender que puja de Sant Llorenç de Montgai. A causa de la calor i de l'hora, decidim deixar la pujada peu un altre dia i retornar cap a dinar a la vora del pantà. |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. Durant el retorn, encara descobrim els escaladors a la roca... |
 |
| 2014. Serra de Mont-roig, Camarasa. ...i el castell d'Alòs, a l'entrada de les gorges del congost de Camarasa o del Mu, que tremola entre la calitja de la tarda. |
