|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Les tres grans novetats del camp lleidatà dels anys 1960-70: la propietat dels Canals d'Urgell, la mecanització del camp, i l'aposta pel monocultiu de la fruita dolça. Les velles imatges dels pagesos amb les mules i els carros, les garbes a l'era i el llom aplanat comencen a escassejar...
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
...substituïdes a passos de gegant pels motocultors i tractors, i tota la maquinària auxiliar de què s'havia de disposar: ensofatadores, reus, segadores, carretes i un sens fi de màquines de ferro que a poc a poc aniran omplint els coberts, antics corrals, de les cases del poble.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
Algunes feines, però, continuarien essent encara manuals i de colla, com la d'esporgador a l'hivern. Actualment, tampoc ja no subsisteix. La compra de maquinària se solia fer, sempre que es podia, al comptat, és a dir, trinco-trinco. Si no era possible, les lletres de crèdit acabaven de finançar l'adquisició de maquinària.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La lluita per la dignificació de la petita pagesia fou una constant d'aquells anys. Malgrat tot, les famílies pageses han desaparegut en una generació. Ara només resten empresaris agraris.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La compra i possessió de la terra: el tros, la peça angular del sistema agrari català d'aquelles dècades.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La desamortització de les possessions eclesiàstiques del terme de Grealó fou conflictiva. Una part de les terres pogueren ésser finalment adquirides pels arrendataris.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La construcció del Canalet de les Garrigues Baixes es convertí en una aspiració dels pobles del Segrià Sud, des de Castelldans i Artesa de Lleida fins a Aitona.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La recuperació de la Generalitat donà noves esperances per al reequilibri territorial, però finalment el Canalet quedà relegat per un projecte més ambiciós i de llarga gestació, el Canal Segarra-Garrigues, que encara resta en construcció. Els regs de suport amb aigua bombejada d'Utxesa i Riba-roja, però, s'hi han anat expandint com taca d'oli des dels anys 90.
|
|
2013-2014. «Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida».
La subsistència de moltes famílies pageses depengué dels ingressos de suport de què pogueren gaudir, bé fos al jornal, bé en segones feines, bé en el treball a la indústria o en el sector serveis d'altres membres de la família.
|
«Cal Moix. Una història gràfica d'Artesa de Lleida»,
treball de recerca de Meritxell Mir i Puig,
INS Gili i Gaya, curs 2013-2014.
part 1: