 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Les grans congestes de neu del coll de Corones ens reben, i el solet de mig matí ens enlluerna. A l'altre costat, els muntanyencs que pugen de la Renclusa. Esmorzem arrecerats a la roca. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Per fi algú diu Som-hi! Doncs, som-hi: a la taula, al llit i a l'Aneto, al primer crit! |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Des de la Renclusa puja tota una autopista de caminaires. I la boira. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. A la part alta de la glacera de l'Aneto les pendents són molt i molt pronunciades. Els grampons, quin gran, senzill i útil invent. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. El reflex blanc de la neu enfosqueix el blau del cel a l'objectiu de la càmera. En canvi, aclareix i reforça la nostra voluntat: vivim cada pas, gaudim de cada instant. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Gairebé a les envistes del pic s'ajunten les dos carreteres... Pas a passet, anem tirant amunt. Ací no cal que hi posin radar per controlar la velocitat, tot i que sempre n'hi ha algun que passa afuat... |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Només ens falta un Jesús! per ser-hi, però apareixen el cansament, el dolor de les nafres als talons, els dubtes emocionals... Ara toca conjugar el verb sofrir: avui el GEST juga la champions del Pirineu. |
 |
2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça.
Ja som aquí, dalt de tot del Pirineu, a 3400 m. Per acabar de fer els 4 m de desnivell que resten, doncs a trescar com una cabreta pel Pont o Pas de Mahoma, la cirereta del pastís, el darrer enigmàrius de l'ascensió, un desafiament potser més mental que no pas físic. El caminaire ha de conjurar-se per travessar aquesta petita però malfargada cresta de 30 metres sobre el buit: une cime aigüe, décharnée, libre de toute neige, bordée de précipices profonds des deux côtés. Un cim agullat, descarnat, lliure de neu, envoltat d’esbalços profunds per tots dos costats. Aquesta és la primera descripció que en féu Franqueville, després de travessar-lo al 1842, i el batejà, en francès, com el Pont de Mahomet, en referència a l’entrada del paradís musulmà, on un pont afilat com el tall d’una simitarra només permet als justos el pas, mentre que precipita els pecadors al buit. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Els guies del GEST ens posen la catifa perquè travessem amb seguretat. Santa paciència del Jaume, del Gaspar i de la Montse, que van amunt i avall del Pas, com qui passeja descalç per casa. A la fi, tots preparats per al retrato: i la senyera... a on és?... així no, al revés... que es llegeixi bé... tres... dos... un... GEST! |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. La colla del GEST belianenc retratats per a la posteritat al cim del Pirineu. La quadribarrada es llegeix de primera, oi? |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. El punt geodèsic i la ferma creu que corona el cim, col·locada pel CEC al 1951. Cinc anys després, la federació aragonesa hi col·locà un pilar amb la Pilarica... Tot és Ribagorça, tot és Pirineu, tot és infinit. Com rememora Plató de Tchihatcheff aquell moment de triomphe després de la primera ascensió (1842): Nous foulions un sol où nulle trace n’indiquait le passage de l’homme, et nous l’avions peut-être acquis au risque de notre vie… Nous restâmes quarante minutes sur la cime, épiant avec avidité la moindre éclaircie de brouillard, pour voir se dérouler sous nos pieds un des plus beaux spectacles de la création... Un dels espectacles més bells de la creació. Com ho canta l'èpic panegíric verdaguerià: |
|
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. La vista espectacular del Pas de Mahoma, amb l'esbalç a banda i banda. A la tornada, renoi, quin embús! Ací sí que caldria un semàfor, potser un peatge i tot. Al fons, el cim de la Madaleta tapat per la boira. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. El circ i estany de Corones des del cim. Els puntets blaus damunt del llac gran, cap a l'esquerra, prop d'una clapeta de neu, són les tendes del nostre campament. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Calla... sembla que la cua comença a desfer-se. La boira s'atansa. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. La més alta planta del Pirineu, la silene acaulis, decora ací i allà amb ses mates verdes i fulles rosades les pedres tacades de líquens. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Unes panoràmiques des del Pas de Mahoma, l'una endavant, l'altra endarrere. Cliqueu damunt per allargar-les. |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. Ara una selfie, i un parell de retrats dels nostres guies sobre el tall mahometà. D'alguna manera s'hi ha de passar l'estona... |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. I per avall falta gent! No fos cas que s'enredés el temps. Anem molt bé d'hora, però ens resta desfer els 1500 m. de desnivell pujats en dos dies... en una sola tarda. Pararem a dinar i a desmuntar el campament. Els estrips dels grampons als camals dels pantalons: l'Aneto, ben bé s'ho val! |
 |
| 2014. Al cim de l'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. A la muntanya, allò que es grimpa, s'ha de desgrimpar. Nous consells per baixar amb seguretat. |
 | |
|
