 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. El rei del Pirineu ens convida a contemplar-lo en tota la seua majestuositat sota la llum del capvespre, amb la gelera del Circ de Corones als peus. Els quinze membres del GEST belianenc que l'endemà li farem companyia, l'esguardem embadalits. La muntanya rep el nom del poble més proper, a la conca de la Noguera Ribagorçana, amb una etimologia que remet al llatí ASINETUM, paratge on hi ha recria d'ases, nom de formació similar als topònims pallaresos Ainet de Besan, Aineto o Ainet de Cardós (Coromines). |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. La nostra modesta expedició comença a Benasc, on l'Ángel, el conductor de taxis més il·lustrat de la rodonada, ens pujarà (i baixarà) fins al refugi de pescadors de Vall Hiverna (1950 m), també dit Pont de Corones. Durant els trajectes ens explica velles històries de la muntanya mentre tomba sallent per les corbes dels esbalços aixecats pel potent riu de la vall, que baixa tot rabent alimentat per les altes aigües de neu dels estanys de Vallhiverna, de Llosars i de Corones. |
2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça.
Comencem la remuntada de la Vall de Corones fins al tercer estany, on acamparem a la mateixa falda de l'Aneto, tocant les neus de Corones. Els nostres expedicionaris són un 40% marits-mullers, un 60% pares-fills. A la propera, caldrà millorar la quota femenina. A l'altra banda, a la nostra esquena la preciosa i verdíssima Vall de Llosars i el Castanesa.
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Vall de Corones: Vall de la Ribagorça, afluent per l’esquerra a la capçalera de l’Éssera. Aigua amunt de l’Éssera resta separada de la vall de Cregüenya per les crestes d’Estatats i d’Aragüells, que voregen els 3000 m alt, prolongades per la Maladeta i la cresta de les Tempestats; aigua avall, la separa de la vall de Penyascaró la muntanya de la Roda, el pic obac de Vall Hiverna(2511 m alt) i l’Estiba Freda (2680 m), mentre que la serra Negra (2757 m), els pics de Vall Hiverna (Oest, 3062 m alt; Est, 3067) i la collada de Vall Hiverna (2730 m) comuniquen la vall de Benasc, drenada per l’Éssera, i la de Barravés. La vall és enfondida pel riu de Vall Hiverna, que neix a uns 2700 m (conca de recepció dels estanys de Vallhiverna) i aflueix a l’Éssera en havent davallat prop de 1400 m en 10 o 12 km de trajecte, ben alimentat per les aigües de fosa que rep per la dreta (valls de Llosars i de Corones). Hi ha boscos comunals d’avets i pins negres fins a 2100 m d'alt (GREC). |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Després de deixar el bosc, comencem a trobar rocs i blocs de pedra. A cada passa es fa evident la força geològica de les valls glacials, com aquesta de Corones, formades per les antigues morrenes de les llengües de neu que les van excavar i enfondir amb la seua força tel·lúrica. Els blocs resten de testimoni del seu pas. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Gràcies a un altre caminaire blocaire, aprofito aquest mapa: arribem al primer estany, que sol ser lloc d'acampada, però nosaltres hem preferit fer nit més amunt, a l'Estany gran o mitjà de Corones (2750 m), perquè així l'endemà se'ns faci més curt el tram cap al cim. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. L'esclat de la flora pirinenca a ple juliol. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. La ruta d'ascens és molt ben marcada per senyals i punts rojos abundants i visibles durant tot el trajecte. Sota el pes de les motxilles, és reconfortant de poder-les guipar a primer cop d'ull per no fer camí endebades. Circ de Corones: Vall del massís de la Maladeta, dins el terme de Benasc (Ribagorça), la capçalera de la qual és constituïda per les seves crestes del Mig (límit amb la vall de Barrancs) i de Cregüenya (límit amb la vall de Cregüenya). Formen la primera cresta el pic d’Aneto, el Coll de Corones (3173 m alt) —vora el qual hi ha el petit estany glaçat de Corones—, el pic de Corones (3310 m alt) —que Henry Russell ascendí per primera vegada al 1864—, el coll del Mig, la punta d’Astorg i el pic Maleït, i la segona, el pic Maleït i el pic d’Aragüells. Adossada a aquesta línia de crestes s’estén la galera de Corones, sota la qual hi ha els estanys de Corones (l'estany gran de Corones és a 2750 m d'alt), l’emissari dels quals, el barranc de Corones, després de passar per l’estany d’Aragüells, aflueix al riu de Vallhiverna, per la dreta. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Comença a esclatar el neret, també dit naret, gavec, gavet, gafet, barset o abarset, boixerica, talabard (Rhododendron ferrugineum), conegut als Alps com das Alpenrose, la rosa dels Alps, que ens acompanyarà fins gairebé als 2500m, quan ja només els rocs senyoregen la capçalera de la vall. Aviat, a mig juliol, sobretot a redós dels boscos de pi negre, el rododèndron florirà del tot i omplirà la muntanya, de son perfecte rosat. |
 |
| 2014. L'Aneto, Vall de Benasc, la Ribagorça. A punt d'arribar a l'estany, albirem per primer cop el circ de Corones i ja fitem gairebé de cua d'ull (a la dreta) el pic dels nostres desitjos confessos. Per acostumar-nos a sa presència majestàtica, envoltat d'una cort de servents de 3000 m per tots costats, caminem en silenci, per no destorbar-los. O potser és ja el cansament dels 800 de desnivell amb els 10 (o una mica més) quilos a l'esquena? Cliqueu per fer la foto més gran. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Aviat el sol se n'anirà a dormir, i amb aquest juliol frescal d'enguany no s'hi val a badar: plantar la tenda i cuinar el sopar, que la temperatura baixa ben de pressa. Un caldet ben escalfadet i llangonissa amb samfaina, o pit de pollastre amb albergínia arrebossada, o un bon plat de pasta, entre els menús de la nostra colla. Una estona per compartir les ametlles garrapinyades del Safraner, i cap a la tenda falta gent! Aquest cop no hi ha ampolleta d'aquella aigua de Carabanya (ehem) que sempre ens porta: va patir un desgraciat accident en pujar al taxi... així s'hagués trencat el pot dels cigrons, ospa! |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. La lluna plena no deixa que es faci fosc, i dins la tenda gairebé no cal ni la llanterna. Gràcies a les peremptòries necessitats nocturnes dels humans, podem contemplar la glacera de nit, amb la llum de la lluna blanca reflectida en la neu i l'alta boira blanques, sota la calma del fred transparent que cau: un espectacle estàtic i inveterat, que per si sol justifica la caminada. Sublim: que desperta una emoció pregona per la seva altíssima bellesa, immensa grandesa, per quelcom que ultrapassa la comprensió humana i, en aquest cas, ens remet a les forces tectòniques dels orígens, més enllà dels temps dels déus. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Arriba la matinada, i amb ella el gran dia. Comencem l'ascensió pel circ i glacera de Corones, direcció al coll. Ens diu el Jaume que quan vingué amb 18 anys, la gelera era molt més gran. Doncs déu n'hi do, com n'és de llarga i dreta avui! Ens cal calçar-nos els grampons i atendre uns ràpids consells per pujar amb pas ferm. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. Uns 650 m. de desnivell ens acostaran al cim, però són tots molt drets i plens de neu. Algunes rampes són verticals de veritat. Cal fer la ziga-zaga, tòrcer els turmells, clavar bé el piolet pel costat del pendent, aferrar-se bé a la neu gelada, avançar pas a passet. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. El sol ja escalfa el nostre campament, a baix al llac. Acabada la neu gelada, cal grimpar amb els grampons rocs amunt. Per fi, arribats al Coll de Corones (3173 m), obtenim les primeres recompenses de la jornada: la vista a la vall per on hem pujat, la de les congestes gelades de Corones... i l'hora d'esmorzar! Una alegria continguda ens envaeix mentre endrapem delerosos. Més que no pas gana (que potser també), més aviat tenim ganes. Ganes de tirar amunt. |
 |
| 2014. L'Aneto per Corones, Vall de Benasc, la Ribagorça. El Jaume, la Montse, el Gaspar han guiat l'expedició per l'última rampa de la glacera i per la grimpada del coll. Sens dubte, els del GEST belianenc ja hem fet un bon pas, el dia acompanya, les forces encara no ens abandonen, i els ànims s'engreixen. Per a uns quants, una petita victòria... mai no havíem estat tan amunt. Però resten 231 metres, els darrers dos-cents metres més alts de les Maleïdes i del Pirineu... |
Escriu Coromines a l'Onomasticon que les Maleïdes és el nom literari que els escriptors del segle XIX donaren al massís de la Maladeta, el massís dels Pirineus axials que separa les valls de Benasc, Barravés i Castanesa, i que s'uneix a la línia divisòria de la Vall d'Aran pel port de la Picada. Maleïdes és una adaptació del nom de les Maleïtes, que és la forma popular del nom d'aquelles muntanyes, que Coromines trobà viu tot al llarg de la Ribagorça, l'Éssera, l'Isàvena, la Vall de Boí i el Pallars Sobirà. Maladeta és el nom que rep el massís popularment a la Vall de Benasc, la Vall d'Aran i valls veïnes de llengua gascona. El nom ve del llatí MALEDICTA, participi del verb maleir. Així doncs, el topònim reflecteix com en l'imaginari popular, des dels segles més remots, la muntanya més alta del Pirineu i tot son massís no tenien gaire bona fama, sinó que més aviat eren territori maleït per als humans, propietat del roc, del gel, del vent i del cel.
