Nascut fa cent setanta anys i mort en fa cent vint, Josep Pleyan i de Porta (Lleida, 1841 — 1891) fou un d'aquells homenots vuitcentistes, saberuts, catalanistes, conservadors. Com tants d'altres d'aquell seu temps, tingué la gosadia de creure en una pàtria, la pàtria de la seua llengua, cultura i història. De fet, dècades i dècades després, tot i que aquestes creences ens puguin semblar insuficients, encara hi ha molts conciutadans nostres que ignoren, voluntàriament o per deixadesa, com els qui vingueren abans que nosaltres van aconseguir de subsistir en aquest remot, boirós, planer tros de món i la manera de com ho feren. Per això sempre he tingut feblesa pels qui s'han dedicat a recordar-nos-ho.
La nostra ciutat honora Pleyan i de Porta amb un carrer, cap al darrere d'Hisenda i la Creu Roja, al costat del de Jaume I i als peus de Sant Martí. De ben segur que li ha de plaure al qui fou cronista oficial de la ciutat i impulsor de la Renaixença lleidatana. Tot i la seua mort primerenca, als cinquanta anys, la seua tasca i obra ja eren reconeguts. Sens dubte, estava destinat a esdevindre la gran figura lleidatana venerada entre el món de la represa cultural del segle XIX.
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. L'hospital militar a l'antic hospital de Santa Maria, amb la guàrdia a la porta. |
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. De la plaça Sant Joan als porxos de la Paeria, un tros de carrer principal, amb fanals de gas i tot. |
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. |
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Magna i inusual vista de Lleida, des del nou «ensanche», riu avall, amb les siluetes retallades de les torres de totes dos Seus, la Vella i la Nova. |
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Detall amb els ulls del pont perfectament dibuixats. |
1882. Guia de Lleida, de Josep Pleyan i de Porta. Detall amb els arbres de Blondel i les columnes de l'edifici del futur Museu Morera al fons (sota el campanar). |