 |
1873. Convent de Sant Francesc, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Segons la tradició, la fundació del convent de framenorets s'atribueix al propi Sant Francesc d'Asís, «cuando vino a la Ciudad por los años de 1211-12». Primerament, a uns 200 m. extramurs, «a expensas de un vecino acaudalado», Raimon Barriac, «amigo del santo, cuya amistad quiso perpetuar construyendo para sus religiosos esta casa». Sol ser recurrent parlar dels miracles que Sant Francesc obrà a la ciutat durant sa estada.
Alfons III hi volgué ésser enterrat, però no fou fins que son fill Pere el Cerimoniós ho disposà, al 1369, que el rei Liberal fou sebollit al convent franciscà lleidatà, «levantándole en el presbiterio un suntuoso sepulcro, en el cual se depositó también a su esposa, figurando a los dos en dos estatuas yacentes, vestidas con el hábito de San Francisco, puestas encima del mismo». Al 1646, el convent resultà molt afectat pel setge durant la Guerra dels Segadors, i la Paeria determinà el trasllat de les restes reials i de l'infant Sanç a la Seu Vella, «en cuyo presbiterio se colocaron en una caja pintada de rojo con la siguiente inscripción en letras de oro...» |
 |
1873. Convent de Sant Francesc, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Les religioses ja havien passat al segle XVI al Convent de Sant Llàtzer, al Clot de les Monges, dit així per l'obvietat de l'establiment que s'hi fundà, «con las limosnas de los vecinos». Després de la Guerra dels Segadors, els monjos passaren a l'establiment que aixecaren de la plaça Sant Francesc, on romangueren fins a l'exclaustració: «la hermosa iglesia fue cerrada y convertida en almacenes, hasta que cedida al Obispo en 1849 por real orden, fue otra vez abierta al culto. Pero vuelta a cerrar en 1854 y destruida en su interior, se instaló en ella la Diputación provincial».
|
 |
1873. Convent de Sant Hilari, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
El monestir es trobava al lloc dit de l'hora de Sant Hilari, encara al segle XIX, aprox on ara hi ha l'Hospital Provincial. S'hi enterraren la comtessa Elvira d'Urgell, esposa del comte Ermengol VIII, i sa filla Aurembiaix, darrera comtessa d'Urgell, abans que el comtat passés a mans de Jaume I. Les vicissituds de la casa a Lleida al llarg dels segles foren notables, i les religioses passaren a Tamarit després del 1707, on restaren fins a l'exclaustració.
|
 |
1873. Convent de Sant Agustí, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Fundat al segle XIV, s'aixecava a l'altre costat del Segre, amb l'església dita de Santa Maria de l'Horta. «Poseía antiguamente este convento la sagrada reliquia del Santo Cíngulo o faja con que Jesús fue envuelto en Belén... Son innumerables las reparaciones que tuvo que sufrir esta casa a causa de las avenidas del Segre». Després de la ruïna causada per la Guerra dels Segadors, els frares s'instal·laren a la casa de Misser Mir, davant de la capella de Sant Jaume, a la cantonada del carrer Cavallers. «Su hermosa iglesia, convertida ahora en teatro, construyóse en 1778».
|
 |
1873. Convent de Nostra Senyora del Carme o de religiosos calçats, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Data del mitjan segle XIII extramurs de la ciutat, fins que després de la Guerra dels Segadors els religiosos hagueren de passar al convent del carrer del Carme, «donde les encontró la exclaustración de 1835». L'església es començà al 1765 i es consagrà al 1786, després de vint-i-un anys de treballs. Enderrocada l'església de la Magdalena al 1836, la parròquia fou traslladada a la del Carme, «donde persevera, y el convento fue transformado en casa de baños».
|
1873. Convent de Mercedaris de Santa Eulàlia, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
«Alzóse primeramente fuera de la ciudad, entre ella y Gardeny a la izquierda de la carretera real. Era de suntuosa y magnífica fábrica». Arruïnat per la Guerra dels Segadors, passaren els religiosos a dins la ciutat, on construïren un altre edifici al lloc on després s'aixecaria la nova Catedral. Després d'estar-se interinament a la plaça de l'Almodí, posaren llavors nova església al carrer Sant Antoni, consagrada al 1792, després de 31 anys de treballs.
La imatge de la Marededéu, que passà a l'Església de la Sant, «fue la segunda mandada construir per Sant Pere Nolasc, conforme al original que él había visto, cuando se le apareció la Santísima Virgen en Barcelona. La Santa Imagen fue enviada por el mismo fundador a Lleida».
D'aquest ordre en fou membre el lleidatà Pere Malasanch [Malasang] que, segons que es diu, passà a l'Àfrica a redimir captius: «fue apresada su embarcación por los turcos y después de haberle martirizado a saetazos [fletxes] lo arrojaron al mar».
La imatge de la Marededéu, que passà a l'Església de la Sant, «fue la segunda mandada construir per Sant Pere Nolasc, conforme al original que él había visto, cuando se le apareció la Santísima Virgen en Barcelona. La Santa Imagen fue enviada por el mismo fundador a Lleida».
D'aquest ordre en fou membre el lleidatà Pere Malasanch [Malasang] que, segons que es diu, passà a l'Àfrica a redimir captius: «fue apresada su embarcación por los turcos y después de haberle martirizado a saetazos [fletxes] lo arrojaron al mar».
 |
1873. Convent de Sant Antoni Abat, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Des del segle XIII que els antonians tenen establiment a la ciutat de Lleida. Primerament, heretaren les possessions templeres a Gardeny, però posteriorment «bajaron a habitar el convento que se levantó cerca» de la Porta de Sant Antoni, «que tal vez sea el mismo que hoy posee la Congregación de la Purísima Sangre», que també n'adquirí l'església a començament del segle XIX.
|
 |
1873. Convent de Caputxins de Sant Antoni de Pàdua, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Convent fundat al final del segle XVI, i que en el darrer dels seus edificis era situat als terrenys on es farà la presó vuitcentista de Lleida, inaugurada al 1889: «En la exclaustración cerróse como todos los demás, destinándose a usos diversos, hasta que en 1850 derribóse la Iglesia para construir una cárcel, que no se ha concluido. El convento sirve de asilo de dementes».
|
 |
1873. Convent de Nostra Senyora del Carme de Religiosos Descalços, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Fundat al 1586 al carrer Cavallers de la ciutat. Els annals de la congregació fan menció dels «eminentes servicios» que tres dels seus frares prestaren a la vila de Bellpuig al 1599 amb motiu d'una passa de pesta, per la qual moriren tots tres.
|
 |
1873. Cartoixa d'Ara Caeli, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Hi ha molt poques notícies sobre la fundació de la casa dels pares cartoixans a la ciutat. Sembla que s'instal·laren per només dos anys a les dependències que romanien del monestir de Sant Ruf, al 1592. «La religión de San Bruno cuenta como uno de sus hijos más esclarecidos a un hijo de Lérida», el pare Lluís Telm, batejat a Sant Joan al 1548, que arribà a prior d'Scala-Dei (1586) i passà a Èvora (Portugal) a fundar-hi una casa de l'orde.
|
 |
1873. Convent de la Companyia de Sant Ignasi de Loiola, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Els pares de la companyia de Jesús fundaren a Lleida el primer col·legi l'any 1603 en uns solars que amb el temps ocuparia el Seminari Conciliar, prop de Sant Andreu, un cop els jesuïtes foren expulsats de la ciutat l'any 1767, de la qual se n'explica el dispositiu militar muntat per traslladar els frares cap a Tarragona.
Sobre parròquies destruïdes de la ciutat, esmenta Pleyan:
la de Sant Martí, antiga parròquia de la Universitat lleidatana, «en cuyo recinto tuvieron lugar los respetables congresos de elección de Rectores...»
També la de Sant Salvador, que devia ésser emplaçada als voltants de l'estació del ferrocarril.
La parròquia de Sant Gil, «de la cual fue feligrés nuestro célebre Botet, autor de la Recopilación de las leyes de la Ciudad en 1228», i enrunada durant les guerres contra Joan II, «con motivo del Príncipe de Viana, en el año 1461».
De les de Sant Vicent, al camí de Gardeny, i de la de Sant Pau, prop del Mercadal, a l'altre costat del Noguerola, poca cosa se'n sap.
|
 |
1873. Confraria de Santa Maria de la Seu, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Probablement, la confraria més antiga de la ciutat, amb gran adhesió popular fins i tot als pobles dels voltants. A partir del 1749, se li agregà la Confraria de Sant Salvador, creada al segle XIV.
|
 |
1873. Confraria de Nostra Senyora dels Llauradors, Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Breu notícia d'aquesta confraria i de la de Nostra Senyora de l'Horta.
|
 |
1873. Hospitals de Lleida.
«Apuntes de Historia de Lérida, o sea, compendiosa reseña de sus más principales hechos desde la fundación de la ciudad hasta nuestros tiempos»,
de Josep Pleyan i de Porta, Impremta de Carruez (Llegat Romà-Sol, UdL).
Els antics hospitals medievals de la ciutat foren el de Pere Moliner, el de Santa Magdalena, el de Sant Llàtzer, el de la Trinitat, el de Sant Martí, i alguns altres de més petits, «reunidos todos en 1454 al general de Santa Maria, que es el existente» en època de Pleyan. El del Sant Esperit fou fundat al 1420 amb la finalitat de «recoger pobres y expósitos». Al 1791, amb les pedres de l'església es fundaria l'hospici del segle XIX.
L'Hospital d'Infants lleidatà fundat per Sant Vicent Ferrer a la ciutat era situat al carrer Magdalena, al peu de la costa o camí que pujava des d'allà fins a la Seu. Pleyan encara pogué llegir-ne la inscripció, Hospital d'infants òrfens, en una antiga pedra de façana.
|
