QUINA LA FEM?

Blog de JM. Mir - jmir1@xtec.cat

Seguidors

20210130

[2242] Temps de diligència

1865. Lleida, diligències. 
«El Ilerdense», de 22 d'octubre (FPIEI).
Una diligència de mitjan segle XIX, com les que arribaven i marxaven de Lleida en aquell temps. Sovint feien parada a la plaça Sant Francesc, a tocar del carrer Major, a on hi havia les principals fondes de la ciutat, que sovint feien d'expenedores de bitllets, consigna de maletes i sala d'espera. 

El salvatge oest americà fou domesticat a cop de diligència. No és el cas de Lleida, l'oest català. Però les comunicacions sempre han esdevingut un puntal en el desenvolupament social i econòmic de les ciutats. Lleida tingué i té la sort de trobar-se enmig del camí de la nostra capital cap a l'interior espanyol. També en pateix la desgràcia, perquè sovint fou la porta d'entrada dels embats de la fúria bèl·lica que d'allà ha pujat cap a Catalunya al llarg dels segles. 

Els carruatges o cotxes de diligència foren inventats o, potser més ben dit, establerts de manera efectiva cap al segle XVIII a Europa. Solien disposar sempre de quatre rodes i anar compartimentats. Se'n deia així perquè era un transport amb diligentia llatina, o sia, cura o puntualitat. Aviat l'expressió s'escurçà i de complement del nom passà a nom principal i únic del servei, que té com a propòsit i meta un trànsit amb perseverança i promptitud.

1865. Lleida, diligències. 
«El Ilerdense», de 22 d'octubre (FPIEI).
A partir del 1860, el ferrocarril arribava a Lleida des de Barcelona. Un poc més tard, s'obria pas cap a Saragossa. Per aquest motiu, s'instal·laren a la ciutat serveis de connexió amb altres localitats del territori. Com després també passarà amb l'arribada de l'AVE. Aquest darrer tren, però, arribà primer de Madrid i calgué esperar una mica perquè ens connectés amb la capital. Signe dels temps? 

De Lleida a Vimbodí, amb parades als pobles si calia, s'hi invertien quatre hores i mitja. En sortia una cada matí en cada direcció, al preu de 24 rals. No era pas barata als temps que corrien. Això si hom volia anar resguardat de l'aire. En modalitat cupè, o sia, al costat o darrere del cotxer, amb el pit al vent, un parell de ralets més barat. Des de Tàrrega, parada del ferrocarril, també s'oferien serveis cap a Montblanc (i cap al Pirineu). No consta en l'anunci l'empresa concessionària de les línies.  

Segle XIX. Lleida, diligències. Galera catalana.
(railsiferradures).
Una típica diligència de mitjan segle dinovesc, en la qual podem apreciar els seients de berlina, que eren a sotacoberta del tendal.

Segle XIX. Lleida, diligències. Galera catalana.
(railsiferradures).
Una galera entrant per la Rambla barcelonina. Els tres espais a tres preus eren interior, berlina i cupè.

Anys 1900. Tàrrega. Carrer del segle XX.
Foto Roisin. 
Un nom ben trobat per al carrer de davant la línia fèrria. Avui això és inaudit. Llavors, la tendència era apropar el tren i les estacions al poble tant com fos possible. Per això, amb el temps, les línies van quedar a l'interior, quan els pobles saltaren les vies i cresqueren a l'altre costat. A Tàrrega, en sortir de l'estació hom trobava la gran Fonda Espanya, molt coneguda pels burgesos barcelonins que s'atansaven al balneari de Vallfogona de Riucorb. Segons l'anunci de 1865, però, aquesta línia de diligència feia parada a la Fonda de Magí Roca, que diria que era la Fonda de l'Univers del Pati o Plaça del Carme, dita de F.Macià als anys republicans. Els Roca eren de família traginera i oferien servei de lloguer de carruatges i, amb el temps, administració de cotxes de línia cap al Pirineu i altres localitats. A Tàrrega, al tombant de segle i començament del XX hi hagué fins a cinc fondes: la Fonda Univers, la Fonda l'Estació, la Posada, la Fonda Aleix i la Fonda Espanya.

Anys 1900. Tàrrega. Pati o plaça del Carme.
A peu del vell camí ral, als edificis blancs del fons, hi hagué la Fonda Univers targarina.

1908. Castellonroi, «Anuari Riera».
No totes les rutes es feien en diligència, però. Des dels poblets més petits, el transport es feia en tartanes, que eren carros més senzills i amb molt mala suspensió, de catric-catroc, que feien el viatge molt més incòmode i fatigós. O encara en els pobles pirinencs, amb camins sovint poc transitables, se feia amb mula directament, acompanyat de traginer. No era gaire fàcil per a les senyores (riques) d'acomodar-s'hi, amb la roberiada que portaven de vestit. 

1815. Primera línia de diligències a Catalunya.
Inaugurada l'1 de març, trigava entre deu i onze hores per anar de Reus a Barcelona. El tren la va matar. El cotxe quasi mata el tren. L'avió quasi als trens. Quin serà el pas vinent?

1824. Diligència de Lleida.
«Diario de Barcelona», de 3 de març (ARCA).
Pocs anys després, sembla que la capital ja era connectada amb bona part del país. Les fondes i posades feien d'estació. 

1856. Diligència de Lleida.
«Diario de Barcelona», d'1 de maig (ARCA).
Línia diària des de la capital del país.

1877. Diligència de Lleida.
«Guía-Cicerona de Lérida», Josep Pleyan i de Porta.
La diligència era per a les línies o rutes als pobles, els cotxes (de cavalls, és clar) n'eren els taxis. Ja l'esplanada de la plaça Cabrinety feia de parada en aquells temps, i ho continuà fent amb els cotxes de línia de l'Alsina Graells fins després de la guerra, fins als anys 70, quan es construí l'estació d'autobusos a Blondel. Des del segle XIX, doncs, era lloc ideal per descarregar els passatgers: just entrant pel pont (únic) de la ciutat i sense complicar-s'hi més la vida. Altres feien parada a les fondes de la ciutat, com també els 'cotxes' que hi feien el servei interior, com de taxi, que diguéssem. Allà a on hi havia gent i ebullició de negoci. 

1900 ca. Diligència de Lleida-Fraga.
(Lo pont de ferro).
Arribada (o comiat) a Fraga d'una senyorassa i família, amb minyona inclosa. Els sotracs del carruatge, però, no se'ls podria estalviar.

1939. «Stagecoach».
La cinta de la gran epopeia d'aquest mitjà de transport, pioner a l'Oest americà.
Remireu-la, de franc, a Goita què fan ara! (VOSC).



[1991] Lo «Pontasgo» del Coll de Balaguer


Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Posted by JM
Labels: Lleida, Segle XIX, Tàrrega

20210127

[2241] «La Novel·la Estrangera», amb portades il·lustrades de Josep Segrelles

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.1.
Alfred de Vigny, «Laura o el segell roig», traducció de Carles Riba.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Les comandes i subscripcions eren fonamentals per al manteniment d'aquestes subscripcions. La població era majoritàriament analfabeta en la llengua pròpia, i calia que els qui eren lletrats i de bona casa, contribuïssin a sufragar les despeses, mentre el país navegava per les aigües turbulentes de la dictadura borbònica primo-riverista. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.2.
Alexei Tolstoi, «Idil·lis rurals.
Traducció d'Alexei Markov (rus exiliat a Barcelona), corregida per Ventura Gassol, amb il·lustració de Josep Segrelles, el gran artista valencià, que fora autor de diverses portades, potser totes? (diria que sí), de la col·lecció.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
En un primer moment, la col·lecció era quinzenal, que més endavant passà a setmanal. Si dividim la quantitat de números pel de setmanes entre el primer i el darrer, és obvi que no se'n va poder mantindre el ritme editorial. Sabien d'entrada que aguantar l'empresa fora dificultós, però hi perseveraren per mor del seu objectiu cultural i nacional, que no pas de guany econòmic, fins que la fallida fou inevitable.

Pretenia posar a l'abast dels lectors les novel·les curtes dels grans autors de la literatura universal, seguint una de les màximes culturals del noucentisme. Això li abaratia els costos de publicació i feia que els llibrets, de cap al voltant de 50 pàgines, fossin accessibles a un públic més general, que gosés iniciar-se en la lectura en la llengua pròpia encara que només en tingués poques nocions normatives i escolars. Només costava dos ralets, o sia, 50 cèntims de pesseta.



2002. «Contribució a l'estudi de la col·lecció 'La Novel·la Estrangera'», 
Ramon Pinyol i Torrents (enllaç).
Els trenta-vuit títols de la col·lecció. El seu promotor i director, Ventura Gassol, tenia ben justets els trenta anys. Ben aviat deixà en mans de Manuel Gonzàlez Alba, atès que s'haurà d'exiliar a França per causa de la dictadura espanyola. Allà, Gassol passarà a fer de secretari d'en Macià  i no retornarà fins a l'amnistia de 1930. Per tant, hagué de llegir la majoria de números, a partir del 13, des de la distància de l'empresa editorial que havia posat en marxa.

«Voldria assenyalar que «La Novel·la Estrangera» és el segon intent      —el primer fou la col·lecció «Literatura sensacional» (1908-1909), editada pel llibreter i impressor Bartomeu Baxarias— del segle XX d’oferir en català una col·lecció popular de literatura estrangera», sentencia Pinyol i Torrents. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.3.
Ivan Turguénev, «Després de la mort».
Traducció de Cristòfor de Domènec. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.4.
N.S.Lièskov, «El miracle de la muntanya».
Traducció de Alexei Markov i Lluís Bertran i Pijoan. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.5.
Stendhal, «Vanina Vanini».
Traducció de Tomàs Garcés. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.6.
Del poema hindú 'Mahabharata', «La princesa del bell somriure».
Traducció de Domènec Guansé. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.7.
August Blanche, «El Mal Jugador».
Traducció de Ventura Gassol. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.8.
Gerard de Nerval, «Sílvia».
Traducció de Feliu Elias, Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.10.
John Galsworthy, «El jueu errant».
Traducció d'Alfons Maseras.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.12.
Carl Jonas Love Almquist, «El Bon Pastor».
Traducció de Joan Gols.
1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.13.
E.T.A. Hoffman, «El Dux i la Dogaressa».
Traducció de Carles Riba. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.16.
Erckmann Chatrian, «La lladre de criatures».
Traducció del jove Josep Pla. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.17.
Mark Twain, «Tom Sawyer, detectiu (Narració de Huck Finn)».
Traducció de Cèsar August Jordana. A 1 pta, potser perquè el volum era més gruixut que de normal. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.18.
Gerard de Nerval, «Jemmy».
Traducció de Palmira Jaquetti. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.18.
G.K. Chesterton, «El cinc d'espases».
Traducció de Cèsar August Jordana. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.20.
Guy de Maupassant, «Bola de seu».
Traducció d'Ernest Martínez Ferrando. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.21.
Isaac L. Peretz, «Casada!».
Traducció de Simbad. Probablement, la primera traducció del jiddisch a la literatura catalana, no sabem si a partir de l'original o del francès o d'alguna altra llengua.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.22.
Antoni Fogazzaro, «La carbassa del mestre Quieco».
Traducció de Tomàs U. Gantús.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.23.
Eça de Queiroz, «El Penjat».
Traducció de Jordi Finastrelles. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.24.
Edgar Poe, «El Gat Negre».
Traducció de Carles Riba.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.25.
Honoré de Balzac, «La pau de casa. Costums parisenques del Primer Imperi».
Traducció d'Agustí Esclasans. Il·lustració de Josep Segrelles. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.28.
Gerard de Nerval, «Emília».
Traducció del francès de Palmira Jaquetti, una de les poques traductores d'aquells anys (veg. 
El espíritu libre de Palmira Jaquetti, LV, 17-01-21). Il·lustració de Josep Segrelles. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.29.
Henry Murger, «Una víctima de la sort».
Traducció del francès de P. Montclar. Il·lustració de Josep Segrelles. 

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.33.
Charles Nodier, «Els orbs de Chamouny».
Traducció de P. Montclar. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.34.
Edgar Poe, «La Caiguda de la Casa Usher».
Traducció del Carles Riba. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.35.
Eça de Quieroz, «La Dida».
Traducció de Jordi Finestrelles. Il·lustració de Josep Segrelles.
 
1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.36.
Edgar Poe, «El retrat oval».
Traducció de Carles Riba. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.37.
Henry Murger, «Entre quatre parets».
Traducció de P. Montclar. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera», núm.38.
Edgar Poe, «La Màscara de la Mort Roja».
Traducció de Carles Riba. Il·lustració de Josep Segrelles.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Anunci de «La Veu de Catalunya», primer rotatiu català del moment.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Anunci del diari «La Publicitat».

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Anunci del setmanari «El Borinot», que prometia humor i sàtira.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Anunci de «TSF», telefonia sense fils, com ara aparells de galena, de les primeres ràdios, a la botiga de J. Esteva Marata.

1924-1927. «La Novel·la Estrangera».
Anunci del «Te Ibèria», amb tres varietats: purgant, estomacal, antinerviós. «Tots tres són de molt bon pendre i tenen un perfum i un sabor exquisits», del Laboratori Borrell del carrer Nou barceloní i venut a farmàcia.



[2223] Les «Edicions d'Aportació Catalana»

Envia per correu electrònicBlogThis!Comparteix a XComparteix a FacebookComparteix a Pinterest
Posted by JM
Labels: Anys 1910-20, Llengua i Literatura
Missatges més recents Missatges més antics Inici
Subscriure's a: Missatges (Atom)

HOSTES VINGUEREN

Escriviu ço que cerqueu en aquest bloc. Write here what you are searching

Translate

Us interessa...

  • [2679] Notes fulledenques
  • [1460] Organyà del XIX al XX
  • [2683] Rellegint «L'Abrandament», la primera novel·leta noucentista
  • [2682] Los «Quaderns Literaris» de Josep Janés i Oliver, núms. 53-75 (iii)
  • [1950] L'Orquestra Filharmònica de Lleida en temps republicans
  • [2276] Lo Racó d'en Pep, les piscines dels diumenges d'estiu
  • [2681] L'editor Josep Janés i Oliver i los «Quaderns Literaris»
  • [1956] L'Alta Segarra calafina en començant el segle XX
  • [11] Pel clot del dimoni
  • [1577] Cent anys de la «Desgràcia al Pic d'Aneto» (i), 1916

Etiquetes

  • 1697 (7)
  • 1707 (13)
  • 1714 (27)
  • Ager (19)
  • Agramunt (19)
  • Aiguabarreig (11)
  • Aitona (8)
  • Alacant (22)
  • Albatàrrec (5)
  • Albesa (5)
  • Albi (1)
  • Albufera (12)
  • Alcanó (6)
  • Alcarràs (6)
  • Alcoi (4)
  • Alcoletge (51)
  • Alemanya (13)
  • Alfarràs (3)
  • Alfés (6)
  • Algemesí (1)
  • Algerri (3)
  • Alguaire (13)
  • Almacelles (4)
  • Almatret (4)
  • Almenar (9)
  • Alòs de Balaguer (10)
  • Alpicat (9)
  • Alt Urgell (5)
  • Alzira (4)
  • Amèriques (2)
  • Andorra (46)
  • Aneto (19)
  • Anglaterra (9)
  • Anglesola (7)
  • Anuncis (27)
  • Anys 1900-10 (374)
  • Anys 1910-20 (86)
  • Anys 1920-30 (278)
  • Anys 1940-50 (103)
  • Anys 1960-70 (282)
  • Anys 1980-90 (29)
  • Anys 2000-10 (36)
  • Anys 2020 (7)
  • Aós de Civís (1)
  • Aragó (28)
  • Arbeca (11)
  • Arc del Pont (27)
  • Art (23)
  • Artesa de Lleida (41)
  • Artesa de Segre (8)
  • Ascó (1)
  • Aspa (2)
  • Atlante (28)
  • Atles Cresques (5)
  • Automòbil (7)
  • Avantguarda (2)
  • Aviació (8)
  • Avinganya (9)
  • Baix Llobregat (1)
  • Balaguer (81)
  • Baldi (13)
  • Banderins (5)
  • Banqueta (24)
  • Banys de mar (4)
  • Banys lleidatans (2)
  • Barbens (4)
  • Barça (5)
  • Baró de Maldà (5)
  • Barques del Tòfol (1)
  • Basses d'Alpicat (4)
  • BCN (220)
  • Beaulieu (38)
  • Belianes (1)
  • Bell-lloc (3)
  • Bellaguarda (2)
  • Bellpuig (34)
  • Bellpuig de les Avellanes (12)
  • Bellvís (5)
  • Benasc (21)
  • Benavarri (7)
  • Benavent de Segrià (3)
  • Beseit (4)
  • Bisbat de Lleida (16)
  • Blondel (36)
  • Bonaigua (4)
  • Boters (19)
  • Bovera (1)
  • Butsènit (5)
  • Cadaqués (6)
  • Calaf (5)
  • Camarasa (21)
  • Cambrils (4)
  • Caminades (234)
  • Camp d'Esports (7)
  • Camp Escolar (2)
  • Camps Elisis (34)
  • Canal Auxiliar d'Urgell (2)
  • Canal d'Aragó i Catalunya (4)
  • Canal d'Urgell (23)
  • Canal de Balaguer (4)
  • Canal de Pinyana (12)
  • Canal de Seròs (20)
  • Canigó (8)
  • Canyeret (18)
  • Cappont (73)
  • Cardona (3)
  • Carlinada (12)
  • Carnestoltes (4)
  • Carrer Cavallers (14)
  • Carrer del Carme (11)
  • Carrer Major (27)
  • Cartògrafs (24)
  • Castelldans (7)
  • Castelló de Farfanya (10)
  • Castellserà (1)
  • Catalunya Nord (6)
  • Catedral Nova (25)
  • Cavanilles (6)
  • CEC (37)
  • Ceferí Rocafort (80)
  • CEL (12)
  • Cellers (2)
  • Cerdanya (14)
  • Cervera (35)
  • Ciclisme (13)
  • Cinca (25)
  • cinefòrum (1)
  • Cinema (7)
  • Ciutadilla (9)
  • Civitates (26)
  • Clifford (3)
  • Collegats (14)
  • Conca de Barberà (12)
  • Corbins (9)
  • Coromines (143)
  • Costa Brava (10)
  • Costa Daurada (7)
  • Costumari (97)
  • Covet (3)
  • Creus de terme (10)
  • Cristòfor Colom (9)
  • Cubells (1)
  • Cuplet (3)
  • Delta de l'Ebre (30)
  • Dénia (2)
  • Ebre (26)
  • Egipte (1)
  • Eivissa (9)
  • El Cogul (9)
  • El Pont de Suert (11)
  • El Rosselló (29)
  • El Soleràs (13)
  • Els Omellons (4)
  • els Ports (5)
  • Els Torms (6)
  • Elx (6)
  • Enric Crous (2)
  • Escòcia (4)
  • Espinàs (20)
  • Esport (42)
  • Éssera (11)
  • Estació de tren (23)
  • Estany d'Ivars (4)
  • Esterri (5)
  • Estudi General (8)
  • Ferrocarril (18)
  • Festa Major (9)
  • Fira de Sant Miquel (10)
  • Flix (7)
  • Fotògrafs (126)
  • Fraga (41)
  • França (6)
  • Franja de Ponent (32)
  • Futbol (15)
  • G. Barraquer (18)
  • Gandia (4)
  • Gardeny (39)
  • Gavarnia (3)
  • Gerb (1)
  • Gerri de la Sal (17)
  • Girona (28)
  • Globus (8)
  • Goigs (9)
  • Golmés (4)
  • Granja d'Escarp (17)
  • Granyena (23)
  • Granyena de les Garrigues (16)
  • Graus (1)
  • Grealó (2)
  • Gualter (6)
  • Guerra Civil (22)
  • Guerra de Successió (65)
  • Guerra del Francès (25)
  • Guerra dels Segadors (42)
  • Guillem Viladot (4)
  • Guimerà (4)
  • Hospital Sta. Maria (25)
  • Hostals (10)
  • Ilerda (5)
  • INS Màrius Torres (11)
  • Irlanda (8)
  • Isil (9)
  • Isona (6)
  • Itàlia (36)
  • Ivars d'Urgell (1)
  • Josep Gaspar (23)
  • Josep Salvany (16)
  • Juneda (9)
  • L'Albagés (3)
  • L'Albi (5)
  • L'Aranyó (3)
  • L'Espluga de Francolí (1)
  • L'Hospitalet de l'Infant (19)
  • l'Urgell (58)
  • La Bordeta (6)
  • La Canadenca (23)
  • La Granadella (13)
  • La Mitjana (10)
  • la Noguera d'Urgell (21)
  • La Portella (5)
  • la Segarra (13)
  • la Suda (15)
  • Laborde (37)
  • Lavaix (6)
  • Les Borges Blanques (21)
  • les Garrigues (69)
  • Liceu Escolar (8)
  • Linyola (4)
  • Llardecans (11)
  • Llavorsí (2)
  • Lleida (657)
  • Llengua i Literatura (193)
  • Llengües romàniques (20)
  • Llordà (2)
  • Lucien Roisin (9)
  • Madoz (99)
  • Magdalena (36)
  • Maials (7)
  • Maldà (3)
  • Mallorca (25)
  • Malta (1)
  • Mangraners (13)
  • Manresa (10)
  • Manuel de Pedrolo (2)
  • Mapes i plànols (264)
  • Mapes lingüístics (29)
  • Margalef (4)
  • Màrius Torres (6)
  • Martorell (4)
  • Massalcoreig (2)
  • Matarranya (7)
  • Matthäus Seutter (2)
  • Meià (17)
  • Menàrguens (3)
  • Menorca (13)
  • Mequinensa (16)
  • Miravet (10)
  • Molí de Cervià (11)
  • Molí de la Vilanoveta (6)
  • Mollerussa (24)
  • Moneda (3)
  • Mont-rebei (8)
  • Montblanc (5)
  • Montgarri (3)
  • Montjuïc (15)
  • Montoliu (3)
  • Montsant (3)
  • Montsec (21)
  • Montserrat (32)
  • Montsià (3)
  • Montsó (2)
  • Mur (8)
  • Museu Morera (3)
  • Nadal (8)
  • Nalec (6)
  • Noguera Pallaresa (58)
  • Noguera Ribagorçana (33)
  • Noguerola (27)
  • Nova Cançó Lleidatana (2)
  • Núria (1)
  • Omells de Na Gaia (3)
  • Organyà (18)
  • Oriola (7)
  • Ortografia (8)
  • Os de Balaguer (1)
  • Osso de Cinca (5)
  • Paeria (35)
  • pagesia (73)
  • País Valencià (63)
  • Palamós (8)
  • Pallars (127)
  • Palomino (21)
  • Parcerisa (1)
  • Pardinyes (5)
  • Peníscola (10)
  • Perpinyà (11)
  • Pilar d'Almenara (4)
  • Pirineu (148)
  • Pla de Vilanoveta (9)
  • Plaça l'Ereta (5)
  • Plaça Ricard Vinyes (2)
  • Plana de Lleida (11)
  • Pleyan i de Porta (34)
  • Pobla de Segur (17)
  • Poblet (18)
  • Pont Vell (69)
  • Ponts (5)
  • Portugal (7)
  • Porxos del Massot (6)
  • Pratdip (1)
  • Premsa (7)
  • Presó de Lleida (5)
  • Priorat (8)
  • Pronoms (2)
  • Puigverd de Lleida (2)
  • Rambla d'Aragó (23)
  • Rambla de Ferran (36)
  • Remix (5)
  • Renaixement (3)
  • Reus (3)
  • Ribagorça (78)
  • Ribera d'Ebre (7)
  • Ripollès (4)
  • Riuada (14)
  • Rivert (2)
  • Rocallaura (1)
  • Rosselló (2)
  • Saidí (1)
  • Salàs de Pallars (8)
  • Salou (8)
  • Sant Andreu (17)
  • Sant Antoni (11)
  • Sant Francesc (9)
  • Sant Joan (62)
  • Sant Llorenç (41)
  • Sant Martí (28)
  • Sant Ruf (12)
  • Sant Salvador (2)
  • Santes Creus (6)
  • Sarroca (3)
  • Sarroca de Bellera (3)
  • Scala Dei (7)
  • segle I (2)
  • segle X (2)
  • Segle XII (20)
  • Segle XIII (10)
  • Segle XIV (31)
  • Segle XIX (450)
  • Segle XV (25)
  • Segle XVI (101)
  • Segle XVII (143)
  • Segle XVIII (206)
  • Segre (177)
  • Senyera Reial (7)
  • Sèquia 4a (6)
  • Sèquia de Fontanet (19)
  • Sèquia de Torres (15)
  • Seròs (10)
  • Seu d'Urgell (47)
  • Seu Vella (152)
  • Sicília (10)
  • Sidamon (1)
  • Sitges (2)
  • Sixena (10)
  • Solsona (14)
  • Sopeira (6)
  • Sort (9)
  • Soses (2)
  • Sudanell (5)
  • Susterris (12)
  • Talarn (15)
  • Tamarit de Llitera (6)
  • Tarragona (30)
  • Tàrrega (26)
  • Térmens (4)
  • Terra Alta (4)
  • Terradets (11)
  • Tivissa (2)
  • Torre-serona (2)
  • Torrebesses (4)
  • Torrefarrera (5)
  • Torregrossa (7)
  • Torrelameu (1)
  • Torrent (1)
  • Torres de Segre (4)
  • Tortosa (16)
  • Tremp (17)
  • Tres Ponts (9)
  • Utxesa (3)
  • València (28)
  • Valeri Serra (14)
  • Vall d'Aran (65)
  • Vall d'Espot (8)
  • Vall de Boí (21)
  • Vall de Cardós (3)
  • Vall Fosca (9)
  • Vallbona de les Monges (5)
  • Vallferrera (15)
  • Valls d'Àneu (23)
  • Vallverdú/Sirera (51)
  • Vandellòs (1)
  • Verdú (9)
  • Vidal Vidal (12)
  • Vilagrassa (2)
  • Vilanova de la Barca (7)
  • Vilanova de Segrià (5)
  • Villanueva (7)
  • Vinaròs (2)
  • Wyngaerde (19)
  • Xàtiva (5)
  • Xixona (1)

QUINA LA FEM?

Blog de JM. Mir - jmir1@xtec.cat