1852. El Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Dilligence au passage du Coll de Balaguer», dins «Voyage pittoresque en Espagne et Portugal», Rouargue Frères, París.Al Coll de Balaguer, «el bandolerisme arribà a inicis del segle XVII i el primer bandoler conegut és Tomàs Folch, que va ser capturat el 1625... El segle XVI es caracteritzà per les incursions pirates que utilitzaven l'illot de la platja del Torn per fondejar les seves embarcacions... El 1610, Lope de Vega, a la seva obra 'La buena guarda', fa referència als perills del Coll de Balaguer: 'Mil veces oí en Castilla que en el Coll de Balaguer había bien que temer, ya porque es del mar la orilla, y moros de Argel, piratas, entre calas y recodos, donde después salen todos, tienen ocultas fragatas; porque en él, por pasiones nunca falta bandolero'» (Reus Digital). Les runes del fort després de l'assalt anglès contra la guarnició napoleònica a la Guerra del Francès, s'hi veuen en el retomb del camí. A l'esquerra, el mar. I en el detall, el treball ingent dels mossos de la diligència per fer sirgar la cavalleria. L'un al davant, fent de guia a cavall; un altre a peu, per esperonar amb el fuet els cavalls del mig; finalment, des del seient de carruatge, fuetejant les mules en l'esforç d'estirar la pesant càrrega. |
1848. Lo «Pontasgo» del Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp).
«Posdata», 14 de febrer (BDH).
L'anunci a la premsa de l'arrendament del «pontasgo» del Coll de Balaguer, que com indica son nom era l'impost que es pagava pel passatge d'un pont, en un dels barrancs d'accés al port, emplaçat a la banda septentrional, de Caladoques per entendre'ns. Un petit mas devia servir de resguard a l'arrendatari o treballador de la pluja, del sol i dels vents. El preu que en demanava l'Estat a la subhasta era de mínim de 13.000 rals per any, molt lluny del pontatge del Gaià, a 44.000. De fet, no fou mai una ruta atractiva per als viatgers, molts dels quals sovint optaven per anar a retombar per la ruta interior que baixava Ebre avall, més llarga però més segura i agradable. 1815. Lo «Pontasgo» del Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diario de Barcelona», de 9 de desembre (ARCA). 1817. Lo «Pontasgo» del Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «Diario de Barcelona», de 10 de desembre (ARCA). La licitació de l'arrendament del portazgo. Ara fa dos-cent anys, anà a parar a Salvador Lletjós. |
1848. Lo «Pontasgo» del Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «El Heraldo», 19 d'abril (BDH). L'arrendament dels drets de pontatge al coll, dos anys després, amb un augment del preu de 760 rals per any. Només que es tractava de la ruta de Tarragona a València, i no pas de la de Madrid a Barcelona. Ja se sap que des de sempre a la «Villa i Corte, capital del Reino» (espanyol), els afers colonials els queien i els cauen del tot entravessats. El «Pontasgo» caducaria cap al final del segle i la caseta restaria abandonada. L'obertura de la via del tren cap a València en aquell final de XIX, començaria a desmitificar la paüra que el pas causava entre els intrèpids viatgers. |
2016. El Coll de Balaguer, l'Hospitalet de l'Infant (el Baix Camp). «El Coll de Balaguer: de camí inexpugnable a pas trinxat», Reus Digital, enllaç. Des de final del segle XX i començament del XXI es pot ben bé dir que el pas del coll ja no és el que era, ni en temps de la Via Augusta ni cent o dos-cents anys enrere. El lloc ha quedat literalment trinxat per l'obertura de la carretera, ara vella, N-340, i dos autopistes, l'AP-7 i, la darrera, l'A-7. Dalt del turó les poques velles restes del fort, amanides amb els nius de metralladora republicans de la darrera guerra. |