1962. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Joan Fuster, «Qüestió de noms», núm.1.
Durant sis anys, entre 1962 i 1968, l'ínclit patriota i llibreter va publicar aquesta col·lecció d'estudis divulgatius i d'assaigs sobre temes nacionals i europeus. La seu de l'editorial era a la mateixa llibreria Públia de Consell de Cent 281 de Barcelona. El primer número anà a càrrec de l'amic i col·laborador editorial Joan Fuster. S'hi tractaren temes de conscienciació nacional, de civisme, europeus, d'economia i socials... En van sortir 43 títols. Alguns d'aquests llibrets esdevingueren punts de referència per a la reflexió política i sociològica a les universitats del país del 78 ençà, però a poc a poc anaren difuminant-se sota la renovació funcionarial dels nostres intel·lectuals del tombant de segle i fins avui. Tant de bo algun dia es puguin adaptar aquests títols (i molts altres d'aquells anys, plens de bullici d'ideals i de futur) a la realitat nacional actual per fer de rellançament d'un país republicà lliurement repensat. I que aquesta vegada sí que encertem de posar-ho en pràctica: l'aportació catalana al (des)concert de les nacions.
En el proemi d'aquest número inicial hi trobem la declaració d'intenció de les Edicions d'Aportació Catalana:
«Si cal que l'edifici s'aguanti, els materials que han de fornir l'Europa Nova, no poden ser els tòpics rebrecs d'uns Estats de frontera superada ni les abstraccions d'un improvisat internacionalisme, sinó l'aportació de les comunitats i cultures que són -d'Europa- la seva essència.«Els qui no encerten la manera de treure el gra de la palla, mai no saben com és la llavor que dóna noves collites. Creiem, però, que ningú no cerca ja noves collites en un esbojarrat plantar la palla. Europa, doncs, cal sembrar-la amb la seva grana.«L'evidència d'aquest fet històric fa néixer entre nosaltres un visible estat d'opinió que es pregunta i es planteja com pot fer-se viable l'aportació dels Països Catalans -la llavor d'un caracteritzat poble europeu- vers la nova federació que ja va dibuixant-se.«Edicions d'Aportació Catalana volen contribuir a la canalització d'aquesta opinió col·lectiva, bo i plantejant qüestions que puguin orientar la gent dels Països Catalans pel camí de la "collita europea", amb l'esperança que no hi han de mancar els nostres blats i les nostres roselles.«I, Països Catalans endins, el primer objectiu de les Edicions d'Aportació Catalana el defineix els següents conceptes de Joan Fuster, nervis de l'assaig que teniu, lectora les mans:"Contra la rutina creada en els temps de la nostra disgregació com a poble, hem de forjar la nostra voluntat de reintegració".
"És el fet de ser i de sentir-nos 'un sol poble' que es planteja com un pressupòsit i com un projecte de cara al futur".
"El que importa és que hi hagi 'mallorquins', 'catalans' i 'valencians' que assumeixin aquesta il·lusió i aquesta responsabilitat".
"De la voluntat de tots els 'catalans' dependrà que aquest començ de reconstrucció autèntica, potser el més ambiciós que registra la nostra història com a poble, i també el més desarmat pels mitjans que compta, arribi a desplegar-se en totes les generoses possibilitats que conté"».
1962. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Jordi Ventura, «Les llengües europees», núm.2.
1963. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Manuel Cruells, «Per la continuïtat de la Renaixença», núm.3.
1963. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Pilar Urbano, «Ús de les llengües vernacles en l'ensenyament», núm.4.
1963. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Francesc Maspons, «L'Home, la Nació i l'Estat», núm.5.
1963. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Els orígens del caràcter», núm.6.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Manuel Cruells, «Els catalans indiferents», núm.7.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Recull de textos comentats per Jordi Ventura., «Els catalans i l'occitanisme», núm.8.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Francesc Lorenzo, «Tothom ha d'ésser-hi», núm.9.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Sentit polític dels catalans», núm.10.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Manuel Cruells, «Diàleg europeu», núm.11.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Marc-Aureli Vila, «L'home nacional», núm.12.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Selecció de Joan Ballester, «Cinc temes de civisme», núm.13.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Selecció de Joan Ballester, «La construcció política d'Europa. Communauté européenne», núm.14.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Jordi Ventura, «Vida de treball a tallers i fàbriques», núm.15.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Seny no és timidesa», núm.16.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Esteve Albert, «Els problemes de demà», núm.17.
1964. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Macià, Estanislau Torres, Jaume Reixach, Joaquim Carbó, «Narracions d'avui», núm.18.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Michel Legris, «Les parles maternes», núm.19.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Marc-Aureli Vila, «Les migracions», núm.20.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
E. Ferrer-Garriga, «Promoció directiva», núm.21.
1965. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Manuel Cruells, «Els no catalans i nosaltres», núm.22.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Josevicente Mateo, «Les migracions», pròleg de Joan Fuster, núm.23.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Yann Fouéré, «La comunitat bretona a l'estat francès», núm.24.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Un mercat per al senyor Esteve», núm.25.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Recull d'articles, «L'imperialisme a l'Est europeu», núm.26.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Antoni Ribera, «De cara al futur», núm.27.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Un mercat per al senyor Esteve», núm.28.1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Albert Pérez Baró, «L'empresa cooperativa», núm.29.
1966. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
J. McGarrity, «Resistència (La Irlanda ocupada pels anglesos)», núm.30.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Rafel Tasis, «El món modern i nosaltres», núm.31.1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Josep Melià, «Cap a una interpretació de la història de Mallorca», núm.32.1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Segones intencions», núm.33.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Henry David Thoreau, «Coratge cívic», núm.34.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Ramon Mas, «La pagesia catalana i els seus problemes», núm.35.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
E. Ferrer Garriga, «Subscrivim el tractat de Roma», núm.36.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Ramon Ballaró, «Daurem l'esdevenidor», núm.37.
1967. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
«Crònica de les nacions: Àfrica i Àsia», núm.38.
1968. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Robert Lafont, «La revolució regionalista», núm.39.
1968. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Carles Muñoz Espinalt, «Propaganda totalitària», núm.40.
1968. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Joaquim Ventalló, «L'educació com a fonament del respecte als drets humans», núm.41. 
1968. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Enric Moreu-Rey, «El Memorial de Greuges del 1760», núm.42. 
1968. Edicions d'Aportació Catalana, Joan Ballester i Canals.
Miquel Ferrer, «Pompeu Fabra, exemple i guia», núm.43. 