[2319] Aquell estiu del 73 lleidatà: The Joker's, més

 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

Invitació d'entrada a la sala, del dia de la inauguració, segons deia la pàgina d'internet a on la vaig trobar, i de la qual n'he perdut la referència. Si no és la del dia primer, poc se'n deu faltar. És clar, en espanyol, segons l'Estat de les coses, amb el dictador encara viu, malgrat una societat àvida de son enterrament. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 28 de juliol (AML).

Finalment, arriba el dia desitjat: el 28 de juliol, a les 11 de la nit. I l'endemà en sessió de tarda. A més de l'actuació del conjunt dels promotors immobiliaris, «Los Comodines», la primera gala anà a càrrec de «María  y Federico, la más escogida muestra del folklore y canción testimonio sudamericanos», i de l'aleshores popular «Mari Carmen y sus muñecos». El retard de les obres i la inauguració obligada en ple estiu, quan molts dels noms forts de l'escena musical ja tenien el cartell complet, degué llastar la festa d'inauguració. La sala tenia orquestra pròpia amb nou músics, per plaure als més balladors d'entre els grans amb música en directe com solia ser costum en molts pobles, i discjòquei per atraure els més joves discotequers. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 29 de juliol (AML).

El moment de la inauguració, amb «Los Comodines» ben vestits d'esmòquing. La sala era plena de les autoritats del moment, la jet-sete leridana del tardofranquisme (espanyol). Aquell cap de setmana no van poder anar a Salou. Entre altres artistes, la Mary Santpere, l'artista de varietats més nostrada del moment, amb aquell caràcter damunt de l'escenari.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 29 de juliol (AML).

També hi feren actuació l'Orfeón Jacetania, el grup pop «Nuevos Horizontes» (amb el lleidatà Lluís Payà), l'orquestrina del Joker's, bufet per a les autoritats convidades i sessió disco.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 2 d'agost (AML).

El musical «Cabaret», espectacle basat en els números musicals de la pel·li, la qual acabava de guanyar 8 Oscar aquell any. Les reserves de taula es podien fer per telèfon.

1973. Lleida, Pont dels instituts.

«DdL», de 2 d'agost (AML).

Què passava a la Lleida del moment? Doncs que s'hi acabava de construir el tercer pont de la ciutat (comptant el del tren). Traure l'N-II de dins la ciutat representà un gran avanç per a la mobilitat urbana. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

És clar que habitualment «Los Comodines» actuaren al seu propi local.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

L'obertura de la macrodisco fou en esdeveniment sonat en aquell estiu lleidatà i es meresqué un reportatge especial del «Diario de Lérida». Passats els anys, les imatges en són impagables.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

Elogis inacabables a l'espectacularitat i modernor de la sala. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

L'orgull de l'arquitecte barceloní Xavier Pouplana.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

La inconfusible fesomia pop dels tamborets i tauletes.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

La ubicació del local i vista des de l'aparcament.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 4 d'agost (AML).

Les dades més tècniques del local: del so, serveis, camerinos, refrigeració, decoració. I de l'estació depuradora.  El desguàs de les aigües residuals degué ser un bon i voluminós  problema. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 9 d'agost (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 14 d'agost (AML).

L'entrada a la macrodisco.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 15 d'agost (AML).

El «Circulo Dramático Talia» de la ciutat, amb Josep Fonollosa com a director i actor. Recital poètic d'Aguaviva.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 23 d'agost (AML).

Joan Manel Serrat.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 24 d'agost (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 30 d'agost (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 13 de setembre (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 14 de setembre (AML).

Deia la crònica que «el público del sábado no es el mismo que el del domingo por la tarde». No s'hi diu, però molt més jove i sense carnet, és clar. Per això, va decidir-se de posar en marxa un servei d'autobús: quatre viatges d'anada cada mitja hora, i tres de tornada a hora prudencial.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 27 de setembre (AML).

Programació de la Festa Major de Sant Miquel: Víctor Manuel, Fórmula V i la Trinca.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 28 de setembre (AML).

Deia el cantautor, representant de la progressia (espanyola): «mis canciones interesan a los intelectuales y el pueblo». Això fou prou cert en una època. Però un cop s'ha fet gran, passats gairebé 50 anys, les opinions donades contra el nostre referèndum pacífic del 2017 el retatren ben contràriament, com al Joaquí Sabina i tants d'altres paladins de l'esquerra, abans espanyola que esquerra. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 30 de setembre (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 10 d'octubre (AML).

La Trinca. 

El lema de l'empresa: «Joker's ofrece siempre lo insólito». Però la realitat fou que la programació sempre fou, diguem, tradicional. Res d'alternatiu ni minoritari. Només figures populars i consolidades, per assegurar la taquilla. És una constatació, pas cap judici de valor.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 26 d'octubre (AML).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 30 de desembre (AML).

Primer Cap d'Any a Joker's.

[2318] Aquell estiu del 73 lleidatà: The Joker's

[2318] Aquell estiu del 73 lleidatà: The Joker's

 

1973. «Joker's», Lleida.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 3 de juny (AML).

Ben aviat en farà cinquanta anys, aquell estiu del 73, s'inaugurava la primera macrodisco lleidatana, amb sala de festes inclosa, que obria el parell de dècades més discotequeres de la nostra història, en consonància amb les tendències musicals i d'oci del moment. Encara faltava mitja dotzena d'anys perquè sortissin les pel·lis d'en Travolta, però Lleida ja entrava a la modernitat del món disco. I ho feia amb un senyor local, de nova planta i concepció, a peu de la N-II, al famós quilòmetre 461, a mig camí de Lleida a Alcarràs. 

Se'n diria «The Joker's», després simplement «Jokers», i obrí durant una dècada, per convertir-se als 80 en la disco «Wonderful» i, al cap de deu anys més, ampliada i renovada, en la «Wonder», que tancaria cap a finals de la primera dècada d'aquest segle. Sempre de nom anglès, com tants altres locals musicals, signe inequívoc dels nous temps, infatuació que encara perdura i augmentada. 

Aquell estiu del 73, doncs, una campanya publicitària molt ben portada anunciava aquella notòria novetat en el panorama de l'oci a la nostra ciutat en temps del tardofranquisme (espanyol), en aquella Lleida-ciutat que va començar a oblidar la Lleida-poble, la Lleida dels pobles. Hi cabrien fins a tres mil persones!, i «mil seiscientas sentadas cómodamente en las correspondientes mesas». Començà més aviat com una macrosala de festes. A poc a poc, però, el concepte disco s'hi aniria imposant, al mateix temps que triomfaven el «Kipps» agramuntí (del 1969, si no m'erro) o el «Big-Ben» mollerussenc (obert al dia de Sant Josep de 1976).

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 6 de juny (AML).

Desconec si la campanya de màrqueting que s'oferí al públic lleidatà a través d'aquest diari local fou fruit d'una bona planificació o simplement un encadenament de notes informatives. Però repassant-la ara a l'hemeroteca fa tota la sensació d'una publicació d'informació dosificada, una descoberta lenta però constant del projecte, amb la conseqüència de la creació d'una gran dosi d'expectació en els lectors. 

En aquesta nota, per exemple, se'ns dona la informació com si fos fruit d'una trucada, amb el pretès diàleg amb el periodista, que s'hi veu obligat a desvelar nous 'secrets': que l'estructura metàl·lica ja és a punt que no hi haurà pilans interiors, que el sistema de so de quatre pistes serà importat dels Estats Units, que la teulada era de doble capa aïllada d'uralita (ara tan perillosa i retirada d'arreu per la presència d'amiant), i una luminotècnia «fuera de lo corriente: con un sistema de focos con célula eléctrica y órgano por vibración acústica».

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 8 de juny (AML).

Abans de parlar de propietaris, de programació, se n'explica la construcció física del modern edifici. El decorador en fou Salvador Nuño. Es parlava d'inauguració per al 20 de juny, inicis d'estiu, però de fet no arribà fins a finals de juliol. Més de cinc mil metres quadrats de moqueta i tapisseria, recobert de goma Pirelli. «La sala tiene varios niveles de pistas destinados a una màxima visión desde cualquier ángulo de la pista central, hacia donde correrá el escenario en los momentos de grandes actuaciones». El mobiliari era bàsicament una successió de «gusanitos», aquells sofàs sense fi que s'adaptaven als vaivens de les parets. 

La nova sala ja començava a picar la curiositat dels lleidatans, però diu el periodista (o el publicitari) que alguns detalls encara no els vol donar i que «la verdadera bomba todavía no ha estallado» (probablement en referència a una gran figura per al dia de la inauguració), deixant en suspens els lectors.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 10 de juny (AML).

Els promotors de la discoteca i sala de festes foren els integrants del conjunt pop lleidatà «Los Comodines» (enllaç1, enllaç2), de nom en espanyol, també signe de l'època dels «guateques». Eren d'origen lleidatà i manresà. Foren un dels conjunts més famosos de les sales de ball i festes majors de finals dels 6o, «quizás, el que alcanza mayor cota de actuaciones en toda España». Havien començat a tocar cap a l'any 1966-67 i alguns dels membres van anar canviant en aquells pocs anys. Tenien discografia publicada i no paraven de voltar. Cal suposar que amb els diners arreplegats van voler i poder fer aquella gran promoció empresarial: la disco només n'era la primera fase, després haurien hagut de vindre un hotel, restaurant, whisqueria (eufemisme per casa de barrets) i parc infantil i zona esportiva i tot! Tot un complex d'oci gegantí. 

Per aquells qui no ho hagin lligat encara, el nom sortí de la simple traducció del nom del conjunt: van passar de 'comodines' a 'joker's', amb un apòstrof per fer-lo més anglès encara. El projecte el tenien molt ben pensat i apamat: vint milions de peles (pessetes) de l'època no eren pas poca cosa. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

Portada d'un dels LPs de «Los Comodines», amb inequívoc look del moment.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 10 de juny (AML).

No tan sols buscaven el públic jove que començava a ser discotequer per definició, sinó el més adult i de poder adquisitiu, que acudiria als espectacles i actuacions programades de figures musicals i l'entreteniment internacionals: parlaven de portar-hi l'Albano, Demis Roussos, Yupanqui, Mina, Aznavour, a banda dels nacionals (espanyols), com el Tip i Coll, el Raphael... La banda sonora de la nostra primera joventut, quan encara servidor anava en pantalons curts, a mig camí de la caspa, el pop i la música melòdica. El rock encara costava de sentir, en aquells tombants del 60 al 70. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 17 de juny (AML).

L'arquitecte barceloní Xavier Pouplana, responsable del projecte. Com és tradició en el món de la construcció, va caldre retardar la data d'inauguració. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 21 de juny (AML).

L'aparellador Ramon Pallàs, davant de l'edifici en construcció.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 26 de juny (AML).

Una bonica imatge aèria del nou edifici (potser des de la teulada del taller Michelin), pendent de la darrera capa d'uralita negra, a tocar de la N-II. Continuava el degoteig informatiu de dir sense dir res.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 28 de juny (AML).

Apareix el logo de l'establiment. L'adhesiu aviat aniria darrere de molts vehicles de matrícula L. No pas del meu: l'època del Joker's fou per a la generació dels nascuts als 50s, que llavors ja tenien vint anyets. Els més jovenets vam haver d'esperar la Wonderful i el Big-Ben.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 28 de juny (AML).

Altre cop el decorador interiorista sortia a l'explicació del projecte. 

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 29 de juny (AML).

Malgrat la dilació, les píndoles informatives no paraven a la premsa local. L'expectació del públic lleidatà era màxima. La solució a l'aparcament no fou fàcil. L'N-II sempre portava molt trànsit, camions inclosos, i els qui aparcaven a l'esplanada del taller de la Michelin l'havien de travessar. El perill, un cop oberta la sala, fora sobretot a la sortida, atès l'estat etílic d'alguns concurrents...

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», d'1 de juliol (AML).

La seguretat de la sala fou un tema cabdal. L'aforament tan gran hi obligava. A més, la decoració de la sala era de material «prácticamente inflamable», diu el text. Volgué dir ininflamable.

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 3 de juliol (AML).

Vista del taller de la Michelin dels Hermanos Esteve, emplaçat davant per davant del nou edifici. Llavors les rotondes no exisitien, i la màxima seguretat viària era «fácil de realizar, colocando los indicadores precisos y una señal de Stop a cada lado». La resta anava a càrrec de l'usuari i de la pròpia temeritat de cadascú, a vegades una mica exacerbada. Tampoc no s'havia arribat als excessos actuals, en què cal preveure-ho tot i més per evitar denúncies, ni que sigui per causa d'aquesta temible temeritat d'alguns...

1973. Sala de festes «Joker's»,  Lleida.

«DdL», de 8 de juliol (AML).

S'hi treballava a contrarellotge i ningú volia donar una nova data d'inauguració: «solicitamos al amable lector sólo unos días de paciencia». Fins i tot s'havia pensat en el «grave problema de muchas discotecas... la incomunicación entre las personas debida al estruendo de la música». La campaña informativa continuava gairebé cada dia amb informacio gota a gota: «Por ello préstennos atención esta semana. Puede ser la de las grandes noticias»: la data definitiva de la inauguració.

[2319] Aquell estiu del 73 lleidatà: The Joker's, més [2277]

[2317] Lleida en aquarel·la, 1912

1912. Lleida, Alfred Edward Borthwick.

Aquarel·la d'aquest pintor escocès (1871-1955), de família nobiliària. Després de passar pel servei a l'exèrcit de Sa Majestat (britànica) a la guerra dels Bòers i a la Gran Guerra, va dedicar-se per sempre a la pintura, que ja anava conreant. Als anys 30 arribà a presidir la Royal Scottish Society of Painters.

Desconec què hi feia a Lleida aquell any, poc després de la inauguració del nou pont modernista sobre el Segre. Probablement, de pas en algun viatge cap a les Espanyes. I és clar, se sentí atret per la màgia del turó i de la Seu Vella, la ciutat a «on lo sol és feliç, lo vent és un poeta i la boira és fidel com lo meu esperit», copiant el poeta.

 

1912. Lleida, Alfred Edward Borthwick.

La pintura sencera mostra una vista de la ciutat presa des de l'altra banda del riu, des de Cappont, un pèl més avall del Mercat de Sant Lluís, que s'hi aprecia prou bé (allà a on avui hi ha l'estació d'autobusos, potser ja per poc temps més, diuen). La banqueta s'acabava just al començament de Blondel, a on després s'hi faria el gran edifici de la Caixa, i l'ampliació i allargament de la banqueta per avall. 

1912. Lleida, Alfred Edward Borthwick.

L'antic Mercat de Sant Lluís donava directament al costat del riu. Al centre de la imatge, rere la caseta blanca, la mola de l'antic Hospital de Santa Maria. Antic, ho diem ara, perquè llavors encara en feia, d'hospital, fins al 1915, que passà definitivament a ús civil, com a patrimoni de la Diputació. Més enrere, les torres de la Catedral Nova. 

1912. Lleida, Alfred Edward Borthwick.

Cap a la dreta, hi havia el nou edifici del Liceu Escolar. Quan els alumnes sortien al pati o a fer exercicis físics, sortien al marge del Segre. La Suda i la Seu, presidint el turó, i el gran edifici del vell convent dels jesuïtes, el Col·legi de la Companyia. Allà, passada la guerra, s'hi aixecaria un enorme bloc de pisos dit "Blocs del Seminari", tan voluminós com l'antic convent (tombat al 1949), que destacaria sobre la línia de cases de la ciutat baixa fins al seu enderrocament al 2010. 

1912. Lleida, Alfred Edward Borthwick.

La pintura mostra de manera més difuminada la línia de cases de la Paeria i el Pont. En qualsevol cas, ens rendirem igualment a la bellesa de l'obra, oi?

 

[2289] La via romana d'Ilerda cap a Osca

[2316] La riuada de 1907, encara més

 

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

L'estat de la Banqueta davant l'antic Gobierno Civil (espanyol) a la ciutat, una mica més avall de la Paeria. Llavors, la carretera ja no passava per dins la ciutat, pel carrer Major, sinó pel carrer guanyat al riu amb el mur de la primera banqueta del Governador Blondel als tombants del segle XVIII al XIX. 

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

La sala principal de la impremta de Sol i Benet, tota inundada. Era ubicada baixant per la banqueta cap al darrere de l'IEI, al costat del Segre, que veiem ben ufanós i ample com un braç de mar, al fons de la imatge.

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

El Pont Vell lleidatà tornà a perdre l'estructura que l'unia amb l'Arc del Pont, que datava de les riuades dels anys 80 del segle anterior. Ja no es refaria, sinó que en el seu lloc s'hi faria el preciós pont de ferro modernista, volat en la retirada republicana de 1938.

1907. La gran riuada de 1907, Lleida. 

Revista «Orbi: curiosidades científicas, arte e historia», núm.57, de 2 de novembre, BCN (BVPH).

Les cases de Cappont, llavors només d'un carrer enfront del riu, quedaren totes negades per l'aigua ben bé a l'alçada de tota la planta baixa. Els veïns miraren de salvar-ne ço que pogueren.

[2098] La riuada de 1907, més

[2315] Les cançons urgellenques de pandero

 

Cançons de Pandero als Països Catalans 

(Aj. de Barcelona, enllaç).

1912. «El Pandero de les Mosses», Josep Iglésias Guizart,

Revista «ARS», núm. 2 (ARCA).

«Quan jo sàpiga que et cases,

saps lo que et regalaré?

Quatre llàgrimes amargues

i el cor que m'has fet malbé.

1912. «El Pandero de les Mosses», Josep Iglésias Guizart,

Revista «ARS», núm. 2 (ARCA).

«La gaia costum del pandero de les mosses... té arrels tan fondes i vigoroses en alguns pobles de la província de Lleida, que bé es pot dir que no hi ha casament ni bateig, per poc que s'ho valgui, a on no se serveixi com a plat llaminer i obligat el trapasser pandero amb sa lluïda munió de cintes i durats cascavells».

«En el pla n'hi tinc mig cor,

l'altre mig a la muntanya;

amb un ull miro l'Urgell

i amb l'altre la Segarra».

[1802] Los Panderos de les mosses de Ponent