1973. «Joker's», Lleida.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 3 de juny (AML).
Ben aviat en farà cinquanta anys, aquell estiu del 73, s'inaugurava la primera macrodisco lleidatana, amb sala de festes inclosa, que obria el parell de dècades més discotequeres de la nostra història, en consonància amb les tendències musicals i d'oci del moment. Encara faltava mitja dotzena d'anys perquè sortissin les pel·lis d'en Travolta, però Lleida ja entrava a la modernitat del món disco. I ho feia amb un senyor local, de nova planta i concepció, a peu de la N-II, al famós quilòmetre 461, a mig camí de Lleida a Alcarràs.
Se'n diria «The Joker's», després simplement «Jokers», i obrí durant una dècada, per convertir-se als 80 en la disco «Wonderful» i, al cap de deu anys més, ampliada i renovada, en la «Wonder», que tancaria cap a finals de la primera dècada d'aquest segle. Sempre de nom anglès, com tants altres locals musicals, signe inequívoc dels nous temps, infatuació que encara perdura i augmentada.
Aquell estiu del 73, doncs, una campanya publicitària molt ben portada anunciava aquella notòria novetat en el panorama de l'oci a la nostra ciutat en temps del tardofranquisme (espanyol), en aquella Lleida-ciutat que va començar a oblidar la Lleida-poble, la Lleida dels pobles. Hi cabrien fins a tres mil persones!, i «mil seiscientas sentadas cómodamente en las correspondientes mesas». Començà més aviat com una macrosala de festes. A poc a poc, però, el concepte disco s'hi aniria imposant, al mateix temps que triomfaven el «Kipps» agramuntí (del 1969, si no m'erro) o el «Big-Ben» mollerussenc (obert al dia de Sant Josep de 1976).
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 6 de juny (AML).
Desconec si la campanya de màrqueting que s'oferí al públic lleidatà a través d'aquest diari local fou fruit d'una bona planificació o simplement un encadenament de notes informatives. Però repassant-la ara a l'hemeroteca fa tota la sensació d'una publicació d'informació dosificada, una descoberta lenta però constant del projecte, amb la conseqüència de la creació d'una gran dosi d'expectació en els lectors.
En aquesta nota, per exemple, se'ns dona la informació com si fos fruit d'una trucada, amb el pretès diàleg amb el periodista, que s'hi veu obligat a desvelar nous 'secrets': que l'estructura metàl·lica ja és a punt que no hi haurà pilans interiors, que el sistema de so de quatre pistes serà importat dels Estats Units, que la teulada era de doble capa aïllada d'uralita (ara tan perillosa i retirada d'arreu per la presència d'amiant), i una luminotècnia «fuera de lo corriente: con un sistema de focos con célula eléctrica y órgano por vibración acústica».
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 8 de juny (AML).
Abans de parlar de propietaris, de programació, se n'explica la construcció física del modern edifici. El decorador en fou Salvador Nuño. Es parlava d'inauguració per al 20 de juny, inicis d'estiu, però de fet no arribà fins a finals de juliol. Més de cinc mil metres quadrats de moqueta i tapisseria, recobert de goma Pirelli. «La sala tiene varios niveles de pistas destinados a una màxima visión desde cualquier ángulo de la pista central, hacia donde correrá el escenario en los momentos de grandes actuaciones». El mobiliari era bàsicament una successió de «gusanitos», aquells sofàs sense fi que s'adaptaven als vaivens de les parets.
La nova sala ja començava a picar la curiositat dels lleidatans, però diu el periodista (o el publicitari) que alguns detalls encara no els vol donar i que «la verdadera bomba todavía no ha estallado» (probablement en referència a una gran figura per al dia de la inauguració), deixant en suspens els lectors.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 10 de juny (AML).
Els promotors de la discoteca i sala de festes foren els integrants del conjunt pop lleidatà «Los Comodines» (enllaç1, enllaç2), de nom en espanyol, també signe de l'època dels «guateques». Eren d'origen lleidatà i manresà. Foren un dels conjunts més famosos de les sales de ball i festes majors de finals dels 6o, «quizás, el que alcanza mayor cota de actuaciones en toda España». Havien començat a tocar cap a l'any 1966-67 i alguns dels membres van anar canviant en aquells pocs anys. Tenien discografia publicada i no paraven de voltar. Cal suposar que amb els diners arreplegats van voler i poder fer aquella gran promoció empresarial: la disco només n'era la primera fase, després haurien hagut de vindre un hotel, restaurant, whisqueria (eufemisme per casa de barrets) i parc infantil i zona esportiva i tot! Tot un complex d'oci gegantí.
Per aquells qui no ho hagin lligat encara, el nom sortí de la simple traducció del nom del conjunt: van passar de 'comodines' a 'joker's', amb un apòstrof per fer-lo més anglès encara. El projecte el tenien molt ben pensat i apamat: vint milions de peles (pessetes) de l'època no eren pas poca cosa.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
Portada d'un dels LPs de «Los Comodines», amb inequívoc look del moment.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 10 de juny (AML).
No tan sols buscaven el públic jove que començava a ser discotequer per definició, sinó el més adult i de poder adquisitiu, que acudiria als espectacles i actuacions programades de figures musicals i l'entreteniment internacionals: parlaven de portar-hi l'Albano, Demis Roussos, Yupanqui, Mina, Aznavour, a banda dels nacionals (espanyols), com el Tip i Coll, el Raphael... La banda sonora de la nostra primera joventut, quan encara servidor anava en pantalons curts, a mig camí de la caspa, el pop i la música melòdica. El rock encara costava de sentir, en aquells tombants del 60 al 70.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 17 de juny (AML).
L'arquitecte barceloní Xavier Pouplana, responsable del projecte. Com és tradició en el món de la construcció, va caldre retardar la data d'inauguració.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 26 de juny (AML).
Una bonica imatge aèria del nou edifici (potser des de la teulada del taller Michelin), pendent de la darrera capa d'uralita negra, a tocar de la N-II. Continuava el degoteig informatiu de dir sense dir res.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 28 de juny (AML).
Apareix el logo de l'establiment. L'adhesiu aviat aniria darrere de molts vehicles de matrícula L. No pas del meu: l'època del Joker's fou per a la generació dels nascuts als 50s, que llavors ja tenien vint anyets. Els més jovenets vam haver d'esperar la Wonderful i el Big-Ben.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 29 de juny (AML).
Malgrat la dilació, les píndoles informatives no paraven a la premsa local. L'expectació del públic lleidatà era màxima. La solució a l'aparcament no fou fàcil. L'N-II sempre portava molt trànsit, camions inclosos, i els qui aparcaven a l'esplanada del taller de la Michelin l'havien de travessar. El perill, un cop oberta la sala, fora sobretot a la sortida, atès l'estat etílic d'alguns concurrents...
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», d'1 de juliol (AML).
La seguretat de la sala fou un tema cabdal. L'aforament tan gran hi obligava. A més, la decoració de la sala era de material «prácticamente inflamable», diu el text. Volgué dir ininflamable.
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 3 de juliol (AML).
Vista del taller de la Michelin dels Hermanos Esteve, emplaçat davant per davant del nou edifici. Llavors les rotondes no exisitien, i la màxima seguretat viària era «fácil de realizar, colocando los indicadores precisos y una señal de Stop a cada lado». La resta anava a càrrec de l'usuari i de la pròpia temeritat de cadascú, a vegades una mica exacerbada. Tampoc no s'havia arribat als excessos actuals, en què cal preveure-ho tot i més per evitar denúncies, ni que sigui per causa d'aquesta temible temeritat d'alguns...
1973. Sala de festes «Joker's», Lleida.
«DdL», de 8 de juliol (AML).
S'hi treballava a contrarellotge i ningú volia donar una nova data d'inauguració: «solicitamos al amable lector sólo unos días de paciencia». Fins i tot s'havia pensat en el «grave problema de muchas discotecas... la incomunicación entre las personas debida al estruendo de la música». La campaña informativa continuava gairebé cada dia amb informacio gota a gota: «Por ello préstennos atención esta semana. Puede ser la de las grandes noticias»: la data definitiva de la inauguració.
