QUINA LA FEM?

20160818

[1499] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (iv)

1579. Maastricht, ant. Traiect, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

El nom romà de la ciutat Mosae Traiectum volia dir gual del riu Mosa: un indret on es podia travessar el riu a peu. En temps de Juli Cèsar ja s'hi construí el primer pont de pedra, encara conservat a l'Edat Mitjana. Pel riu Mosa arribaven les barques de vela fins al port fluvial de la ciutat: «Traiectu urbs, ab Mossam fluminis ripam posita». L'any 1992 es convertí en la capital d'Europa, quan si signà el primer tractat de creació de la Unió Europea, en substitució de la Comunitat.

1579. Maastricht, ant. Traiect, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Avignon /Avinyó, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

El famós, llarg i cantat pont medieval de la ciutat provençal de la Valclusa, del qual avui només en resten quatre o cinc arcs. La ciutat papal fortament emmurallada i monumental s'ajeia en un meandre a la riba del Roine: «Rodani ripam insigne totius Gallie flumen in provincia sitta».

1579. Avignon /Avinyó, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Avignon /Avinyó, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Marseille, ant. Marsilia /Marsella, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Pervetusta et opulentissima Gallie civitas». La gran ciutat portuària provençal sobre la Mediterrània, completament emmurallada al costat del port natural, amb l'entrada protegia pel castell de l'illa d'It (en francès, château d'If) des que fou construït per Francesc I de França al 1529. Amb el temps es convertí en una llegendària presó, coneguda per les dures condicions, sobretot després que l'Edmond Dantès, protagonista d'El Comte de Montecristo d'Alexandre Dumas pare, hi fos injustament empresonat durant molts anys i aconseguís fugir-ne a la fi. Destaquen al gravat, la llarga filera de molins de vent i el gran pont

1579. Marseille, ant. Marsilia /Marsella, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Besançon, ant.Vesontio, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Magnifica et celebritate longe sequanorum in Celtica Gallia urbs». L'antiga ciutat gal·loromana, dins la península que hi formava el meandre arrodonit del riu Doubs, de gairebé un quilòmetre de diàmetre. L'anella que hi formava el riu era tancada pel Mont Saint-Étienne, a l'altiplà de la qual s'hi aixecava la fortalesa que dominava la ciutat. Amb el temps, els burgs començaren a créixer a l'altra banda del meandre, units per un esplèndid pont de pedra amb arcades, i amb el raval protegit per doble muralla.

1579. Besançon, ant.Vesontio, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

1579. Blois, «Famose città di tutto il mondo», Venècia.
Martin Rota (1520-1583) i Francesco Valegio (1560 ca.) (Archive.org).

«Bloys, elegans florentissime Gallie et celeberrimi nominis urbs». La ciutat de la vall del Loira, situada entre Tours i Orléans, i port fluvial, amb el burg crescut a la riba esquerra del gran riu, al cap del gran pont de pedra que donava les torres del portal d'entrada a la ciutat emmurallada.

1579. Blois, «Famose città di tutto il mondo», F.Valegio.

[1496] Ciutats de l'Europa del Cinc-cents (iii)

20160817

[1498] Organyà 60, més

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).

La carretera de la Seu d'Urgell, amb el campanar d'Organyà presidint la vila i Santa Fe al darrere. Un operari o potser l'agutzil, fent equilibris dalt de la campana. Postal molt acolorida, potser fins i tot dels anys 50s.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Detalls de la plaça de les Homilies, dedicada a un generalot espanyol durant la dictadura. Probablement allà on antigament hi hagué el claustre de l'antiga Col·legiata. Esplèndid detall del 2CV i del camionet d'època. A la dreta de la foto inferior, la carretera de la Seu, que encara passa pel mateix lloc, tot canviat és clar. Foto: Janot.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Detall de la carretera a l'entrada de la vila, tota plena de 600 i 1500, els dos SEATs més populars dels començaments de la dècada, que feien parada i fonda a la vila camí del Pirineu i d'Andorra.

1964. Organyà (l'Alt Urgell).
Edifici de l'Hostal la Cabana per l'un costat i per l'altre.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
El bar restaurant cantoner dels Tres Ponts. Foto: Janot.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
El càmping i snack-bar restaurant La Quera. Foto: Janot.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
El campanar i Santa Fe sempre presents en l'estampa de la vila. Al carrer, els 4L i les DKWs aparcades, mentre la padrina escombra el davant de casa. Una altra tasca tradicional que ha passat a millor vida, millor dit que ha passat a mans de la brigada municipal.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La Font Bordonera, on s'hi solia fer l'aplec de Pasqua Florida.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
El campanar des de la plaça, amb l'antiga taverna, ja modernitzada i convertida en bar, amb taules i para-sols a la vorera. Foto: Raymond.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La carretera de la Seu, amb un número de l'antiga Guàrdia Civil (espanyola) en acte de presència; a l'altra banda del carrer, les bombones de butà que s'hi deixaven perquè el repartidor les canviés. S'hi observen també les tribunes de les cases que es van posar de moda als pobles en aquells anys.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La carretera al seu pas per la vila, amb el típic parc mòbil d'aquells anys. Foto: Raymond.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Una postal multivistes, amb una vista de nit i tot, amb el campanar il·luminat. Foto: Raymond.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La carretera al costat de la plaça de les Homilies. Foto: Raymond.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Vistes de la vila des de l'altra banda del Segre, amb el pont de Fígols refet durant la postguerra. Foto: Raymond.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
El Segre al pas pel congost de Tres Ponts, a les penyes de l'antic monestir de Sant Andreu.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Talla policromada del Sant Crist romànic de l'església parroquial, al peus del qual degué pregar i predicar les famoses Homilies l'anònim mossèn que ens les escrigué.

1989. Organyà (l'Alt Urgell).
Mata-segell amb l'escut quadribarrat. Actualment, l'escut de la vila incorpora un orgue d'or, un típic blasó parlant, és a dir, fruit d'una etimologia popular sobre el topònim.

[2995] Los Tres Ponts dels Tresponts

Quinalafem.blogspot.com

20160816

[1497] Organyà 60s

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Vista de la vila entre el verd dels sembrats primaverals, amb el congost al fons.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La mateixa imatge en una altra edició, de tons més assuaujats.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Una vista general de la ribera organyanenca.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Vista des de l'altra banda del Segre, amb el nou pont de Fígols de la postguerra.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Vistes de la població, el congost dels Tres Ponts i de la Mare de Déu. Foto: Janot.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
La nevada sobre la vila, potser la del 1962.

1964. Organyà (l'Alt Urgell).
«Geografia de Catalunya», II, dir. Lluís Solé i Sabarís, Ed. Aedos.

La vila a la vora del Segre «al peu de la muntanya de Santa Fe (1.225 m), amb el seu ermitatge que li dóna el nom... El caseriu, ran del riberal del Segre, on hi ha els regatges, s'estén al llarg del camí que voreja el riu i constitueix un centre comarcal secundari, amb les seves fires i el seu mercat».

1965. Organyà (l'Alt Urgell).
L'església romànica de la vila vista des dels porxos.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).
Portalada i campanar de l'església romànica de Santa Maria.

1975. Organyà (l'Alt Urgell).
La façana de l'església, ara en edició en color, amb el bar al davant. L'estructura de l'edifici ha estat molt alterada al llarg dels segles.

Anys 1960. Organyà (l'Alt Urgell).

Racó típic de l'antiga vila closa: carros aparcats sota el portal, balconades de fusta, pedrís per pendre la fresca, persianes antigues... el tipisme perdut de la vila. Foto: Raymond.