Seguidors

20160729

[1481] Tarragona, 1891

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Vista general de la ciutat des de baix al litoral, sense vies fèrries.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la ciutat antiga, elevada sobre el turó, mentre que els barris mariners s'allargassen a la costa, sense platja. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de les construccions del port amb magatzems i tallers, i de l'horitzó de la ciutat, amb la catedral i l'església de Sant Francesc presidint la vista.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La portalada gòtica de la Seu tarragonina. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls de les arquivoltes amb els sant apòstols. 
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El timpà superior i les gàrgoles laterals. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El claustre de la catedral.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detalls del claustre de la Seu tarragonina.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El port de la ciutat, amb els velers i vapors ancorats.

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la façana marítima de la ciutat per darrere els vaixells. 

1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Els antic murs de la vila d'origen romà.
1891. Tarragona.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall dels murs

Posted by
Labels: , ,

20160727

[1480] Montserrat, 1891

1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Vista del conjunt de la basílica, amb la rastellera de porxos oberts d'accés a l'atri.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de l'antiga façana porticada i de l'edifici de cel·les lateral adossat a la basílica.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
El vell campanar de 1551, torre octogonal amb finestres apuntades, que quedà empetitit al costat de la resta d'edificacions. Des del 1995, disposa d'una torre metàl·lica cònica afegida.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
La façana del monestir abans de la intervenció de Puig i Cadafalc.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Després de l'incendi de 1811, poca cosa romangué de les velles edificacions, tret de la basílica. El campanar trau el nas damunt la vella façana.
 
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Els porxos d'accés a l'atri i la vella i simple façana exterior. 
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Presa en direcció a la Santa Cova.
1891. Montserrat.
Fotògraf: Hubert Vaffier (1834-1897), (Gallica).
Detall de la Santa Cova darrera les penyes. 


Posted by
Labels: , ,

20160725

[1479] Centrals de la Pobla de Segur i Flamisell, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La vista del rei-dictador Alfons XIII es feia amb motiu de la fusió de La Canadenca amb l'EEC, Energia Elèctrica de Catalunya, per formar un dels més grans, duradors, profitosos i encara intocables monopolis (espanyols), que han enriquit la casta dirigent (franquista, neofranquista i pseudodemòcrata) durant més de cent anys. Després de la visita a les instal·lacions de la Canadenca, tocava la visita de l'altra gran competidora que era absorbida per la Barcelona Traction. 

 De fet, des del 1912, la Barcelona Traction ja posseïa el 49% de les accions de l'EEC i el mateix Pearson en fou conseller. S'inicià des d'aleshores una profitosa col·laboració profitosa amb pactes de preus, repartiment de territori de distribució, compra mútua d'excedents... i així fins a la unificació de 1923. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central de la Pobla de Segur, amb el pavelló d'acollida al monarca del nostre estimat país veí. 

L'EEC havia estat creada per Emili Riu, nascut de família humil a Sort. Li va costar Déu i ajut aconseguir suport econòmic per al seu projecte hidroelèctric de Cabdella, fins que al 1911, amb suport de capital francosuís, constituí finalment l'empresa. Com a polític del Partido Liberal, fou el gran dominador del districte de Sort-Vielha dels anys primers vint anys del segle XX. De Madrid estant. el seu programa d'acció política permeté el ràpid desenvolupament de les noves instal·lacions hidroelèctriques, però mai no arribaren les promeses compensacions als habitants de la terra, de la seua terra. Per això, i no sense raó, els votants l'acabaren acusant d'haver-se venut les aigües als estrangers. Certament, als espanyols i als de més enllà i tot.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Detalls del reial passeig entre les instal·lacions, acompanyat dels principals dirigents i enginyers de la nova companyia hidroelèctrica resultant de la fusió per absorció, dita Unió Elèctrica de Catalunya.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La gent de la Pobla que s'acostà a la reixa de les instal·lacions per veure un Rei que visitava el Pallars. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La fàbrica de ciment de la Pobla aixecada per a la construcció dels salts i el pont penjant sobre la Noguera Pallaresa que la mateixa EEC havia construït per comunicar amb les mines de carbó. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La carretera de 30 km que EEC construí en 90 dies per la Vall del Flamisell fins a la Vall Fosca per portar el material i maquinària necessaris per a les obres en la dècada anterior. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Un arc floral engalanat a l'arribada a la central de Molinos en honor del monarca, amb les seues rojigualdes onejant. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vistes de diferents moments de la construcció de la central hidroelèctrica de Molinos: abans del 1917, durant les obres i en funcionament després d'inaugurada.
[1478] Pantà de Sant Antoni, 1924
Posted by
Labels: , , ,

20160723

[1478] Pantà de Sant Antoni, 1924

1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La Conca de Tremp amb el pantà de Sant Antoni de Susterris.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista del pantà de Sant Antoni, a l'estret de Susterris. Llavors feia uns deu anys de la construcció del magne embassament, la primera gran ferida del Pirineu lleidatà. La comitiva reial ja podia arribar-hi per la nova carretera de Terradets, construïda per a facilitar el pas de les màquines que treballarien a les obres. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de la Conca trempolina. Potser hi veiem el vell pont de Salàs. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
L'embassament s'enorgullia d'una capacitat de dos-cents milions de metres cúbics, trenta-vuit mil cavalls de potència, i dels seus 82 m. d'alçada, que la convertien en una de les més grans del món al seu temps. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
«Casas habitación de los empleados», deia el cartell del documental. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Un canal elevat uns 20 m. sobre la presa, a on les bombes elevaven l'aigua per al reg de la ribera de Tremp. La majoria de les promeses de reg varen restar incomplertes. Com gairebé tot el que ens promet l'Estat (espanyol), els ve d'arrelada tradició. Actualment, s'estan executant algunes obres d'ampliació de regs, cent anys després de l'espoli hidroelèctric.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
Vista de les vinyes de la Conca de Tremp i de tota la ribera al fons.
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La central tèrmica del carrer Mata de Barcelona, amb les famoses tres xemeneies del Paral·lel, era la gran instal·lació de generació elèctrica de la Canadenca a la capital. 
1924. El rei (espanyol) Alfons XIII a les terres de Lleida.
«Las gigantescas instalaciones hidroeléctricas del Pirineo» (Arxiu rtve).
La subcentral de Sants amb la casa dels «empleados».
Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)