[1458] Molières verd, blanc, blau

2016. Vall, refugi i cim de Molières (era Val d'Aran).
Sant Joan al Molières, la nit més màgica prop de les deus, els salts d'aigua, els gorgs i les nimfes. En la quietud de la mitja nit, sota la llum de la lluna (gairebé) plena reflectida a la neu i als estanys, Flordeneu ens sotja per seduir-nos tal com féu amb Gentil, fill del Comte Tallaferro i nebot de Guifré. L'endemà ens guiarà per les encara extenses, blanques i verticals pales de neu del circ glacial, al peu del coll (2.940 m) del Coret de Molières, i per la carena fins al cim (3.010 m).

Fins al refugi, superat l'immens del Balcó de Molières, tot és verdor i esclat floral dels prats pirinencs entremig de les cascades de la Noguera Ribagorçana, que hi inicia el llarg camí que el portarà fins als trossos irrigats de la nostra plana lleidatana (i fins a la nostra canella de casa). Del refugi en amunt, aquest verd d'estiu encara s'amaga sota la blancor hivernal: la pujada és lenta, amb grampons obligatoris; la neu, tova pel sol, és relliscosa. L'aigua saltirona alegre i agrisada en els primers sallents de la Ribagorçana, o bé resta gèlida i aturquesada als Estanhots, mentre la rocosa i encorbada cresta del Molières sobresurt desafiadora entre el blanc innivat i el blau cel. Arribats al coll, la vista s'infinideix amb totes les Maleïdes al davant, amb la gelera i cim de l'Aneto encara més amunt, i amb els Besiberris a la banda oposada de l'horitzó.

L'èxtasi de l'encanteri de la fada Flordeneu es fa realitat per uns instants. No pot ser etern, car igual que li ocorregué al nostre Gentil cavaller verdaguerià, ens apartaria del camí més o menys quotidià que tots seguim. Però obtindre'n un tastet de tant en tant basta per conèixer l'insondable lligam de natura i ànima, de pedra i cingle, de realitat i somni. En endavant, amb tanta neu, per a nosaltres massa, no temptarem més la bella i eterna fada, la reina del Pirineu. 

2016. Vall, refugi i cim de Molières (era Val d'Aran).

[1438] Balcó de Molières

[1457] Minorica, segle XVI

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
L'illa de Menorca cinccentista. Representada amb una gran ciutat interior inexistent, i que cal identificar amb Maó. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Els mapes del venecià Ferdinando Bertelli mostren les illes Balears per separat i en format gran per primer cop, probablement. Fins aleshores, només n'existien representacions conjuntes dins de la Mediterrània occidental. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
El mapa de Menorca és orientat al nord, però entregirat de ponent a llevant. Cal que el girem per buscar-ne la imatge de mirall per veure'l en la representació que ens és més usual. Igual que en el cas del mapa de l'illa balear més gran, la semblança amb la realitat només la hi trobem a grans trets, podríem dir que en té una retirada general. El mapa és clarament de la mateixa sèrie i, per tant, amb el mateix acoloriment (gairebé segur que posterior a l'original) i farcit de detalls naturals, arbres, turons, fonts, ciutats... i ornat amb vaixells i animals marins. El mar només és blau en alguns pinzellades. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
S'escriu en la càpsula que l'illa petita de les Balears «nula habet insignem» i que les ciutat i viles són vora mar en alts turons. Se'n destaquen els boscos, la sal, el vi, l'oli i el formatge, «optimo abundante», així com els cérvols. Queda clar, doncs, el caràcter agrícola de tota l'illa. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
La vileta de Santa Caterina i una torre de guaita en els caps septentrionals de l'illa. Les representacions de cases i fortificacions són inventades segons costum de l'època. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la galera ornamental amb els penons al vent, i de l'animal marí que decora la part alta del mapa.

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la banda de ponent, que cal girar per trobar-la en la posició adequada. Altres torres de guaita són dibuixades en el litoral, els petits torrents d'aigua, els grans turos i els arbres, que signifiquen els boscos. També algun camp de conreu, en senyal de la dedicació agrícola de la població. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Al bell mig de l'illa, una gran ciutat. És clar que no hi fou. Passa que les mides del mapa no donen per a més, i la representació de la ciutat de Maó, queda desplaçada a aquesta posició central, enlloc de trobar-la situada al fons de sa badia. La ciutat és anomenada Minorica, per semblança amb el nom de la capital de l'altra illa.

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la costa de llevant menorquina. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Els caps i badies de la costa sud, a Maó (mal interpretat com a Mangno en el text). Un galió amb la vela inflada i un animal marí, completen l'ornamentació del mapa. 

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall del gran port de Maó. A l'altra badia, que si entregirem el mapa com en un mirall per trobar-li l'orientació habitual es correspon amb la part de ponent de l'illa, hi veiem la ciutat de Ciutadella. La relació de Maó amb Ciutadella dóna compte de l'escàs realisme d'aquesta representació cartogràfica.

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de Ciutadella.

1565 ca. «De Minorica Insula», Ferrando Bertelli.
Un ferotge nimal marí a les envistes de la punta de s'Esperó. 

[1456] Maiorica, segle XVI

[1456] Maiorica, segle XVI

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Mapa de Mallorca, del gravador venecià Ferrando Bertelli. Es tracta d'un dels primers mapes en què l'illa apareix representada tota sola, i és orientat amb l'Oest al capdamunt i Tramuntana a l'esquerra. A la descripció, se'n menciona el port de Palma, l'interior montuós i poc productiu, i que l'illa fou «academia universali doctrina lulliana».

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
El mapa és magníficament acolorit i presenta un parell de vaixells decoratius i una càpsula explicativa. L'edició acolorida probablement és posterior. Bertelli és un dels cartògrafs renaixentistes italians considerats de l'escola d'Antonio Lafreri, a qui s'atribueix l'honor d'haver estat el primer a reunir tota una col·lecció de mapes en un volum amb el mateix títol. Com que el gravat de portada d'aquell volum portava una representació del tità Altes sostenint la bola del món, es va fer lloc comú d'anomenar atles als llibres de col·leccions cartogràfiques.

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
La bellesa del mapa és evident, i deguda a la claredat de la representació i dels traços, amb les ciutats dibuixades i anomenades en perfecte català, i per la bonica combinació cromàtica.

Per veure el mapa en la posició acostumada, cal posar l'oest a ponent, però a més s'ha de girar el mapa com si d'un mirall es tractés, per tal que quedi la tramuntana al nord. O sigui, que la impressió original del mapa és invertida. Quan aconseguim de veure els contorns de l'illa segons l'orientació habitual veiem que són tan arrodonits que semblen una mena de taca caiguda enmig del mar, amb només una certa coincidència amb la realitat de caire general. 

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Sa Dragonera amb un petit castell o torre de guaita.

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la galera que orna el mapa, amb els rems ben afilerats i el mar tacat de blau. A terra, les viles de Sóller i sa Palomera, i les muntanyes de la serra de Tramuntana ben altes i marcades. 

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detalls de Sóller fins al Cap de Formentor, i de sa Palomera. Cal no oblidar que el mapa és invertit per obtindre la correcta orientació dels llocs. Les viles són pintades de roig viu, els arbres de verd, i els turons, amarronats. 

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Un galió cinccentista amb les veles plegades decora el mapa a la badia d'Alcúdia. Una font dóna pas a un petit rierol, potser el de Sant Jordi amb la petita albufera, S'Albufereta.

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall d'Alcúdia, amb una gran zona d'horta a tocar de la font de la riera. L'altra vila, més cap a l'interior, és probablement Manacor (Monacur en el text), enllà del cap des Freu (della preo en el text).

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall del llevant insular mallorquí, amb Manacor, diverses torres de guaita als caps, i una gran ciutat, dita Cala Figuera, que podria ésser Santanyí o Felanitx. 

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de Cala Figuera, davant de Portocolom, Portopetro, i del cap de ses Salines davant de l'illeta de Cabrera.

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall del sud-oest de l'illa, a ponent de la capital, amb els últims turons de la serra de Tramuntana.

1565 ca. «De Maiorica Insula», Ferrando Bertelli.
Detall de la Ciutat de Palma, amb un gran torrent a ponent, potser el Torrent Gros, i una font d'aigua que abastia directament la vila. La representació de la ciutat és inventada i sense muralles. 

[1204] Mallorquines del vuit-cents, encara més