Seguidors

20160318

[1350] Esport déco

Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
Un auto tot rabent, amb el mocador de coll al vent, sobre una fantàstica perspectiva de Barcelona des del Tibidabo. La Diagonal hi és ben visible, i Montjuïc tot just colonitzat (el Palau Nacional s'observa a la dreta), amb les úniques torres de Colom i les tres xemeneies del Paral·lel. Pòster de Ramon Baixeras.

El moviment artístic que s'ha convingut a anomenar Art Déco va predominar en l'escena cultural europea dels feliços anys 20 del segle XX, i va allargar-se fins a l'esclat de la II Guerra Mundial, tot i que encara s'allargassà fins als anys 1950s en alguns països. Fou una art pròpiament decorativa en el món de l'arquitectura o el disseny, i una art visual, amb molta incidència en el món del cartellisme i del gravat.

Tingué el gran mèrit de desplaçar l'omnipresent toc modernista de les arts visuals catalanes des de feia vint anys, i anà del bracet amb les emergents tendències avantguardistes de la cultura catalana dels anys 20 i 30: racionalisme, maquinisme, velocitat, feminisme, aviació, electricitat, seriació, geometrització (en oposició a les corbes i sinuositats modernistes), perspectives radicals...
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
A la descoberta del país feta pels excursionistes de la Renaixença i el Modernisme, s'hi afegirà la descoberta motoritzada i automobilística. Pòster de Ramon Baixeras.

Ramon Baixeras fou un dels cartellistes déco més destacats dels decenni, mort prematurament al 1934, i del qual trobem diverses produccions de cartellisme esportiu molt interessants, que mostren l'evolució i aprofundiment de les característiques de moviment.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Ramon Baixeras.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona.
Dos dels primerencs cartells de Ramon Baixeras: línies rectes, abandó dels recargolaments, simplicitat de traç i de color. Encara no hi ha sensació de moviment, però la reacció antimodernista hi és del tot present. Sembla clar que el primer cartell, de la Volta a Catalunya de turismes de 1917, fou inspiració per al del rally internacional de l'any de l'Exposició de 1929.
Anys 1920-1930. Art Déco a Barcelona. Francesc Ribot
Un altre dels més primerencs, del cartellista F. Ribot. amb tipografia encara arcaica, i amb clara combinació de màquina i velocitat, amb paisatge i natura. La síntesi ideal de J.V. Foix: 

Em plau, d’atzar, d’errar per les muralles
Del temps antic i, a l’acost de la fosca,
Sota un llorer i al peu de la font tosca,
De remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
I claus de tub, cercar la peça llosca
A l’embragat, o al coixinet que embosca
L’eix, i engegar per l’asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
Vèncer, rabent, els guals. Oh món novell!
Em plau, també, l’ombra suau d’un tell,

L’antic museu, les madones borroses,
I el pintar extrem d’avui! Càndid rampell:
M’exalta el nou i m’enamora el vell.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
El cartell de la II edició del Trofeu Armangué a les costes tarragonines, també amb una similar inspiració de modernitat solcant per entre els camins a tocar del mar i del cel. El cartellista Antoni Garcia fou també pilot i membre de l'automobilística Penya Rhin fundada al 1916 a Barcelona.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Cartells de les proves motociclistes de 1918 i 1919 del Reial Moto Club de Catalunya, amb els pilots acotxats en posició aerodinàmica amb les màquines a tot drap. El paisatge hi apareix ja molt simplificat i despullat. Consulteu, si us agrada el tema, l'excel·lent blog de cartellistes.blogspot.com.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
Un parell de cartells del circuit de Vilafranca del Penedès  i del Trofeu Armangué d'Autocicles, l'un més paisatgístic amb la plana penedesenca ben reconeixible, l'altre del tot estilitzat en un canvi de rasant amb els vehicles en fèrria persecució.
 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Antoni Garcia.
La velocitat a les corbes de la Rabassada, difuminades i, de manera original, defugint les rectes i la geometria.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Dos edicions, en  francès i espanyol, cadascuna en color diferent, de la Primera Gran Setmana Internacional de curses de voitturettes (cotxes biplaces) i motos l'any 1923. Només s'hi feren curses tres anys, per l'escassa assistència de públic. El cartellista Josep Segrelles volia captar a la perfecció com  les màquines es feien sallar, fins al punt de dibuixar-les volant per damunt la terra o l'asfalt.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
Un altre cartell de la inauguració de les curses internacionals de l'autòdrom de Sitges, treballat sobre la perspectiva espectacular de la peralta del circuit. Potser del mateix Segrelles.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Martí Bas.
La perspectiva s'ha tancat: ja no s'ensenya el paisatge, ni tal sol la màquina sencera. Només la velocitat pura a la cara del pilot, amb el casc i ulleres característics de l'època.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
La imatge en negatiu fotogràfic. Desapareix el contorn i resta només l'home amb la màquina, la màquina amb l'home. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Ricard Fàbregas.
Depuració completa del fons. Només el vehicle sobre un traçat del circuit.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Fritz Lewy.
Altres cartells esportius: el més conegut i reconegut de l'Olimpíada Popular republicana de Barcelona, en oposició a les feixistes de l'Alemanya hitleriana de 1936. El cartellista fou, precisament, un alemany establert a Catalunya entre 1933-38, Fritz Lewy. Seriació de figures, bandera al vent, colors primaris en representació de les races i combinats amb les samarretes llises, geometria i simplicitat del traç, figures humanes estilitzades.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Cristóbal Arteche.
L'altre famós cartell de l'Olimpíada Popular de Barcelona, de Cristóbal Arteche. Més figuratiu, ja que les representacions dels corredors no són tan (o gens) estilitzades, i la repetició de figures no és tan (o gens) seriada ni geomètrica. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Pasqual Capuz.
El cartellista valencià establert a Barcelona creà un cartell digne d'una Olimpíada: el llançador de javelina en ple esforç en primer terme, amb l'Estadi de Montjuïc difuminat per sota de les cames. El rostre inexpressiu, clàssic, etern i l'atleta, tot múscul, tot energia, en fan un cartell indispensable del cartellisme català. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. F. Tormo.
Potència, agilitat, moviment, vol com si d'unes ballarines es tractés. Una autèntica preciositat de cartell, amb què el València F.C. anuncià els partits d'aquella temporada. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Una noia, com si d'una musa es tractés, asseguda damunt l'escut del club i amb una pilota de futbol a la falda, fa voleiar una immensa bandera blaugrana amb la mà. La força del moviment de la bandera és immensa, tot i que el cartell de 25è aniversari de la fundació del Barça, en el seu conjunt, tingué unes certes reminiscències modernistes. Potser l'efemèride no permeté major agosarament.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Segrelles.
Aquest altre cartell de 1923, amb el vol de les ballarines de la pilota, la potència del xoc dels cossos, el cel estilitzat, el camp simplificat, té tots els tocs de la modernor del moment. Segurament per causa de la impressió, el blaugrana no quedà prou ben aconseguit.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Gerard Carbonell.
La llum daurada recobreix d'aura els futbolistes blaugranes (i contraris), en pugna per una bimba davant els nassos del porter. Quina emoció! La força dels cossos  i la perspectiva de baix cap a dalt li acaben de donar un toc bellament modern, malgrat el figurativisme de l'escena. L'autor era un dels il·lustradors més joves de l'art déco català del moment, nascut tot just al tombant de segle.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Josep Renau.
La impressionant perspectiva dels trampolins, la fèrria energia de la nedadora, la silueta femenina gens amagada, el rostre clàssic etern, rectes i geometria, la llum invertida cap a dalt, cap al fosc blau cel estelat. Un clàssic del cartellisme déco del nostre país de l'artista valencià. 
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
Esport, feminisme, fuga rectilínia en aquest anunci dels Banys de Sant Sebastià de l'any 1925. El gran raig d'aigua, en funcions d'spa, dóna aires de moviment al conjunt.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. 
L'aviació: quina altra cosa més moderna hi podia haver? La perspectiva imprevista és espectacular.
Anys 1920-1930. Art Déco a Catalunya. Martí Bas.
Dos ciclistes ho donen tot en arribant al coll, amb la plana al fons. Una perspectiva recurrent en el cartellisme esportiu del moment. 

20160317

[1349] Palamós, 1711


1711. Palamós, l'Empordà.

«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»

Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Plànol de la vila fortificada de Palamós durant la Guerra dels Nou Anys (1688-97) i que va comportar el setge i destrucció de la vila. Encara que la datació del recull de mapes sigui de començament del segle següent, el mapa referia la fortificació de Palamós tal com era fins a la seua capitulació.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Emplaçament del port, castell i vila fortificada. La situació estratègica a la costa, l'excel·lent port natural i la immillorable posició de la ciutadella al Pedró, feren que la plaça fos sempre ben cobejada. Al 1694, el mariscal Noailles li posà setge i la conquerí amb una gran pèrdua de soldadesca. Per això, n'ordenà l'enderrocament de les defenses i la destrucció de bona part de la vila. La vila perdé bona part de la població i riquesa, que només recuperaria lentament amb el pas dels decennis al llarg del segle XVIII.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
L'istme del Pedró, amb la Ciutadella dominant el mar i el port, i la vila fortament abaluardada fent de tap i protecció per terra.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Detall del port natural, molt ben arrecerat del mar obert i encara més ben protegit per l'artilleria de la ciutadella i des dels baluards de la ciutat.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Les dos portes d'entrada a la vila, la de mar, que donava al port, i la de terra ferma, amb un parell de ponts per salvar els fossats del baluard, probablement llevadissos.


1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Detall de la muralla que envoltava la vila, i del barri de pescadors fora murs, entre la vila i els castell, ran de port, probablement amb establiments de mala reputació.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
El castell o ciutadella, amb l'antic convent dels Agustins i un parell de molins de vent fariners. Les tropes s'aquarteraven en els edificis que hi havia disposats. El penya-segat del Pedró el convertia en una talaia defensiva de primer ordre.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
El convent quedà enderrocat després del setge de 1694. Sobre les runes, s'hi provà de refer edifici i vida monàstica, però noves guerres i ocupacions militars ho van fer molt difícil. Després de l'exclaustració, es convertí a mitjan segle XIX en una fàbrica de suro, naturalment dita del Convento.

1711. Palamós, l'Empordà.
«Sammlung von Festungsplänen. I. Planes...»
Johann Georg Maximilian von Fürstenhoff, 1711-1732 (Deutsche Fotothek).
Detall de la costa al nord de la vila, bastant elevada sobre el mar.


20160316

[1348] L'Europa de les catedrals (x)

1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Wetzlar / Wetzlar.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Wetzlar / Wetzlar.
Situada a la fèrtil regió del Wetterau (Veteràvia), i banyada pel riu Lahn, a l'estat federat de Hessen. A la Dieta Imperial la bancada de Veteràvia era un dels quatre col·legis en que estaven repartits els comtes de l'Imperi.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Brüssel / Brussel·les.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Brüssel / Brussel·les.
La capital del modern estat belga ha passat per moltes i diverses mans al llarg de la història. Al segle XV fou capital del Brabant i, després de la seva annexió a la casa de Borgonya, dels Països Baixos. També fou capital del domini espanyol i acollí Guillem d'Orange (1577), però l'any següent es convertí en seu dels partidaris de la unió amb la corona espanyola. Fou capital dels Països Baixos austríacs del 1714 al 1789, i del regne de Bèlgica des del 1830.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Freiburg im Breisgau / Friburg de Brisgòvia.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Freiburg im Breisgau / Friburg de Brisgòvia.
Emplaçada a l'estat alemany de Baden-Wüttemberg, es troba just als peus de la Selva Negra. La ciutat disposa d'una de les universitats clàssiques del centre d'Europa, la Universitat de Friburg de Brisgòvia (en alemany Albert-Ludwigs-Universität Freiburg) fou fundada el segle XV. Fins a al començament del segle XIX, se la coneixia sota el nom d'Universitat Albertina, llatinització del nom del seu fundador, l'arxiduc Albert VI d'Habsburg.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Bremen / Bremen.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Bremen / Bremen.
La ciutat de Bremen, al nord-est d'Alemanya, forma juntament amb el port de Bremerhaven (60 km al nord-oest) la Ciutat Lliure Hanseàtica de Bremen o Estat de Bremen, un dels 16 Land federats que formen la República Federal d'Alemanya. El riu Weser creua la ciutat de sud-est a nord-oest, abans de desembocar 70 km més a l'occident al Mar del Nord. Bremen es troba en el punt on el riu s'eixampla abans de desembocar, fent-lo navegable i donant origen al seu important port. A la imatge, un típic pont amb cases en un dels costats. La puixança de la ciutat és notòria: només cal comptar el gran nombre d'agulles gòtiques que s'aixequen per damunt les cases de la ciutat.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Antorff - Antwerpen / Antwerpen.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Antorff - Antwerpen / Anvers.
Una de les principals ciutats flamenques, a la riba del riu Scheldt, que s'aboca a la Mar del Nord per l'estuari de Werteschelde. Actualment, el port és un dels més grans del món. Al 1576 fou saquejada pels tercios espanyols durant tres dies d'horrors i salvatgeria, fet que provocà la unió de les províncies contra la corona espanyola. La devastació acabà amb el gran període florent de la ciutat, que en endavant fóra substituïda per Amsterdam en el lideratge de la regió. 
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Palma - Parma / Parma.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Palma - Parma / Parma.
Ciutat italiana de l'interior de l'Emiglia-Romagna (Emília-Romanya). L'estat milanès la dominà fins al 1511, quan va passar als dominis papals. A mitjan segle XVI, el papa Farnese va crear el Ducat de Parma per al seu fill il·legítim. La família Farnesa perdurà al poder ducal fins al 1731, i féu de la ciutat una petita capital plena de grans artistes i obres. El plànol fa evident el seu característic perímetre emmurallat circular.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Hanaw - Hannover / Hanover.
1595. «Theatrum Vrbium», Abraham Saur, Frankfurt 
(Franctfort am Mann), Bayerische Staatsbibliothek.
Die Stadt Hanaw - Hannover / Hanover.
Capital del busdesland de la Baixa Saxònia, a la riba del riu Leine, que la connecta amb Bremen. Aviat fou ciutat hanseàtica i centre de poder per trobar-se en un punt estratègic a l'entrada de les valls del Ruhr, Rin i Sarre.

Aquesta és el darrer dels 63 gravats a la fusta del llibre, que es féu molt popular a l'Europa del tombant del segle XVI al XVII, sobretot per mitjà de les edicions reduïdes conegudes com a «Parvum Theatrum». A l'Europa renaixentista el desig de coneixement del món, d'eixamplament de fronteres era en alça, i aquestes edicions il·lustrades complien les expectatives dels rics compradors de classe nobiliària o bé de la puixant burgesia centreeuropea de l'Edat Moderna.