Seguidors

20160223

[1326] Palamós entre els segles XVII i XVIII

1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

Plànol de la vila, port i ciutadella de Palamós entre els segles XVII i XVIII.
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

Palamós havia estat durant la Guerra dels Nou Anys (1688-1697) un port cobejat per l'armada francesa. La vila era tota emmurallada i disposava d'una ciutadella fortament abaluardada al Pedró, la punta costanera que hi ha al sud de la població. La vila visqué un destacat setge al 1694, en què fou presa pels francesos. 
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

En el plànol, d'origen italià, podem observar la situació de la forta ciutadella en relació a la vila i el port. 
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

La petita vila de Palamós, que al tombant d'aquell segle no devia arribar al miler d'habitants, era fortament protegida pel costat nord. 
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

Al costat del port, la part més antiga, amb l'església, l'ajuntament i la Porta de Mar, que donava al port.
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

El plànol sembla indicar el lloc del baluard per on els assaltants degueren fer-hi la bretxa que els permeté la presa de Palamós.
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

A l'altra banda de la vila, les instal·lacions més perilloses, com ara l'Hospital i el magatzem de pólvora. La Porta de Terra donava al camí que comunicava l'istme on se situava la vila amb la terra ferma. Al peu del baluard, la font que devia alimentar tota la població, de vital importància en cas de setge. 
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

La vila tapava l'entrada al rocam del Pedrós, que quedava un pèl més elevat i enllà. Al paratge de sa Punta, hi hagué el vell convent dels Agustins, que quedà envoltat dins la Ciutadella defensiva.
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

Detall de la Ciutadella de Palamós, des de la qual es controlava molt eficientment per mitjà de l'artilleria el tràfec del port. 
1700 ca. Palamós a l'inici del Set-cents.
Theodor, «Pläne nichtbayerischer Festungen» (Bayerische Staatsbibliothek).

Detall del moll sobre un sortint de roca, que el deixava molt ben protegit. La indicació del nord geogràfic, però, no fou gaire ben aconseguida.