[663] El Segre per la Cerdanya, encara més

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Al començament de la pujada que mena a Prullans, riba dreta del Segre, podem veure com, en trobar una zona plana... el riu forma grans arenys i codolars. Al fons, el Cadí».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Esplèndida vista cerdana, sempre amb l'omnipresent Cadí a l'horitzó.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La cova d'Anes, a Prullans. Profunda i d'accés no pas fàcil, el seu recorregut total no ha estat mai fet. Estalactites, estalagmites i rocs amuntegats en esbaldrec fan més misteriós el conjunt».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de Josep Vallverdú a l'interior de la cova.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La muntanya és plena de panys, fallebes, picaportes i ferrals diversos que perpetuen l'art de la farga antiga, de què tan rica era la zona pirinenca. Detall d'una porta de Prullans».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«A la Vall de Llosa, a la solana de la Cerdanya, els grans badius del masiot conegut per Can Jan, ofereixen aquests contrasts de llum i d'ombra, i tot pren un aire robust i mític».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Vall de la Llosa, a la Cerdanya, des del camí que mena de Can Jan a Viliella. Al fons, el Cadí, sentinella de la Cerdanya i enllaç i fita de l'Alt Urgell».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Els prats segats i els pallerets amuntegats ací i allà, amb el riuet al mig. Una vall de postal, la Vall de Llosa. Amb el Cadí al fons, qui si no?

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La desolada i primària escenografia dels Estanys de la Pera, a la Solana de la Cerdanya, amb la tossuda vegetació alpina a frec de les calberes més altes de prades a l'estiu».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«L'hora del pinso en una piscicultura del riu de Bastanist, vora Martinet. Les truites, encara de la mida d'un bolígraf, salten, es reviren, disputant-se, ferotges, el granulat».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Vell pontet sobre el riu de Bastanist, prop del seu acabament al Segre. Els grossos còdols fan contrast amb l'espessa vegetació del fons, creadora d'obagues indiscernibles».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del preciós pont romànic.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Bastanist, racó de món davant el Cadí nord, és avui un casalot amb ermita i voltat d'una luxuriant vegeació, en les clarianes de la qual sègol i blat fan un mestall modern».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del Cadí nord, rere Bastanist.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
El Balneari de Senillers... «Tota una època i un estil, enllà de nostàlgies o de sorpreses».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Balneari de Senillers, voltat d'espessa arbreda, edifici antic, amb un regust d'època tot i els milloraments moderns que s'hi han afegit. La carretera s'enfilarà després a Arànser i Llers».

[662] El Segre per la Cerdanya,

encara

[662] El Segre per la Cerdanya, encara

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
L'església romànica de Mosoll, famosa pel seu frontal de l'altar.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Sanavastre, a l'ampla plana que fins al Segre s'entén als peus de la línia Alp-Prats de Cerdanya. Terra de blat, entre la muntanya de la Baga i el riu».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de la màquina segadora, una John Deere verda de l'època.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Prats de Cerdanya, a la riba esquerra del Segre, l'única població d'entitat entre Alp i Bellver. Terra agrícola, bons ramats, síntesi d'aquesta Cerdanya ampla i cordial». On comença la Cerdanya administrativament lleidatana. 

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de les tasques agropecuàries: l'home, l'animal i la màquina (un Saca, si no m'erro).

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de Prat de Cerdanya, llavors encara sense adossades als antics horts.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«La Verge del Talló d'un rodal que té el centre a Bellver de Cerdanya i s'estén vers Coborriu, i les valls que s'endinsen a cercar el Cadí. Plana oberta, a l'esquerra del Segre».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de l'antiga canònica del segle IX.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«El Segre des del cim de Bellver, amb el barri de Fora Pont, on convergeixen les carreteres que procedeixen, per Alp i per Prats, de Puigcerdà...»

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«...Els horts i les serradores completen el conjunt».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Un càmping ensota Prullans. El Segre corre davall mateix de l'arbreda. Les comoditats dels càmpings ben muntats d'avui converteixen aquests espais en un autèntic paradís natural-artificial».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall de la plana cerdana a l'altra banda de Prullans.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
«Hi ha cap altre campanar tort a Catalunya, a més del de Santa Eugènia, a la Cerdanya, riba esquerra del Segre, en un planell elevat? Veritable torre inclinada, curiosa construcció».

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del campanar inclinat de Santa Eugènia cerdana. L'altre campanar inclinat lleidatà és a Vilagrassa, a l'Urgell.

1973. La Cerdanya, «Els rius de Lleida», 
Vallverdú/Sirera.
Detall del casalici típicament rural, amb el l'antic rodet de batre el gra ja en desús, col·locat a la cantonada per pendre-hi la fresca al vespres.

[534] Cerdanya avall pel Segre

[661] Els honors de BCN a Felip V

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, dins Sucession del Rey D. Phelipe V nuestro Señor en la Corona de España. Madrid, Imp. Juan Garcia Infançon, 1704.
Vista general del port de Barcelona el dia 8 d'abril de 1702, data en què el nou rei dels catalans, abandonava la ciutat cap a Itàlia després de residir-hi durant mig any i jurar-hi les constitucions nacionals.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
«...Faluca (A)en que passó Su Magestad al Vajel acompañado del Conde de Marein, Embaxador de Francia... y del Conde de Estrets que llevava el timon de la Faluca...»

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
«...(E) Vajel para Su Magestad llamado el Fulminante...»

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham.
La flota reial: «...(F) El Admirable, (G) El Afortunado, (H) El Contento, (Y) La Golondrina, (K) El León, (L) otros de la misma esquadra...»

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Al peu, a l'esquerra: «...(B) La Reina N[uestra] S[eñora] en el Balcón del Palacio... (C) La Princesa de los Ursinos...»

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
A l'extrem superior esquerra, la faluca reial que transportava el monarca a bord. Tota la societat barcelonina al port a festejar-lo, mentre les naus disparen salves de comiat. Al fons del moll, la llanterna o far.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall de les tropes formades per acomiadar el rei. A l'esquerra, la reina acomiadant-lo des del balcó del Palau.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham.
I a l'esquerra, la reina acomiadant-lo des del balcó del Palau.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall del moll, on s'hi barregen els oficis propis del lloc amb els espectadors. Les barques també plenes de gent per veure marxar el nou rei Borbó, llavors fidel a les lleis de país.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall de l'alta societat barcelonina concentrada al port, lloc gens habitual per a ells, sempre ple de bergants i gent de mala reputació.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall del moll, amb les barques plenes de gent, i potser el pavelló o tenda reial, des d'on degué embarcar Felip V.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall de Montjuïc, també amb salves de comiat, mentre a la torre de la dreta, la canalla s'hi ha enfilat per gaudir de l'espectacle reial.

1702. «Embarco del Rey Nuestro Señor en el Muelle de Barcelona...»
Gravat a l'aiguafort de Jan Baptish Berterham, 1704.
Detall de la flota i de la fumerada de les salves en honor al Borbó. Pocs anys després, la torna es giraria, i la nació apostaria pel rei Carles com a garant de la seua independència.

[619] La BCN finalment ocupada

[660] Barcelona romàntica

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
Durant un creuer per la Mediterrània des de Malta, l'autor pintà aquest aiguafort a finals de setembre d'aquell any. La prominent i agrest muntanya de Montjuïc, autèntic sentinella de la ciutat, captivà la seua atenció davant de la plàcida mar plana ajaguda als seus peus.

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
Els esplèndids ocres de la muntanya sobre els lilosos del cel. Abans que la ciutat s'expandís poc després fora dels límits de les muralles seculars, Montjuïc era una gran fortalesa natural per a la defensa de Barcelona.

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
La ciutat ajaguda als peus de Montjuïc. S'aprecia la muralla de mar, blanquinosa, amb les torres (campanars) de la ciutat retallats al darrere. En primer terme, a la punta del moll, la torre del far, fanal o llanterna, amb un esplèndid veler, entrant al port, potser un d'aquells que anaven i venien de Cuba.

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
Els tons tardorals dels colors, les veles empeses pel vent, la mar encalmada... una autèntica estampa romàntica de la ciutat i de la mar que la banya.

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
El liles més emblavits de la mar, amb els velerets lliscant suaument, amb la bandera obligada del nostre estimat estat veí.

1857. «Fortress of Montjuic», de Fanshawe, Edward Gennys
(National Maritime Museum, Greenwich, London).
El peu amb el títol i la data exacta.

[645] BCN, estampes de Laborde