[343] La Lleida de fa cent anys o gairebé

Anys 1920-1930.  Lleida.
Estereoscòpica d'autor desconegut, amb vista a la Seu Vella. De blanc, les casetes de guàrdia dels militars ocupants espanyols. Fóra bona, benvolguts xics i xiques lectors, alguna pista sobre el retratista d'aquestes estereoscòpiques.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des de Gardeny. En primer terme, un parell d'esveltes xemeneies indiquen segurament la presència d'un parell de molins d'oli. Al fons, l'edifici del Seminari i també, a Rambla d'Aragó, de l'edifici modernista de la Casa Balasch del 1914, projectat per Francesc Morera i Gatell. 

Anys 1920-1930.  Lleida.
La Plaça de la Paeria.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des del Segre a la Seu Vella, amb el nou pont de ferro del 1911 en primer pla.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Vista des del pont avall.

Anys 1920-1930.  Lleida.
Esplèndida vista de la Banqueta de Blondel primitiva, encara sense ampliar, que data dels anys 1923-24, i destruïda durant la Guerra Civil. Ampliada i refeta tal com la coneixem avui a final dels anys 1940.

Cliqueu també:

[188] Postguerra lleidatana acolorida

[342] Sant Pere de Galligants

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El claustre romànic del segle XII.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall del claustre.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El campanar romànic, a tocar d'una de les entrades de la ciutat. 

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de la porta d'accés al barri de Sant Pere.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
El monestir i església són la seu gironina del Museu d'Arqueologia de Catalunya.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de l'absis.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Una altra vista del claustre romànic. 

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall del claustre.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
La portalada romànica amb la rosassa superior, quan encara hi havia cases adossades a la façana, ara ja desaparegudes.

1901. Girona. Sant Pere de Galligants.
Detall de la impressionant portalada. M'agradaria saber l'autor d'aquests magnífics gravats. La signatura és il·legible.

[314] Catedral de Girona

[341] Àger de postal

Anys 1960-1970. Àger. 
Vista de la població, l'etimologia de la qual no remet al llatí AGRUM, com ens sembla als profans a primera vista, sinó al llatí AGGER, que vol dir terraplè, en al·lusió segons Coromines a les terrasses que formen la preciosa i rica vall, històricament parlant. Pronunciat sense -r final, com diu la dita: A Àger qui no tingui feina que no hi vage.

Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista probablement vuitcentista de la població, encara agombolada a redós de les muralles.

Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista d'un racó de la població, d'inicis del segle XX.

Anys 19o0-1910. Àger.
Vista de la població, amb el Montsec al darrere, que s'obre per deixar pas a la Noguera Pallaresa al congost dels Terradets.

Anys 1920-1930. Àger.
En aquesta imatge s'aprecia dalt del turó la silueta de l'antiga fortalesa emmurallada, des del castell i col·legiata fins a l'altra banda del turó.

Anys 1950. Àger. 
Vista de postal acolorida. Preciosa, oi?

Anys 1950. Àger. 
Carrer de la Font.

Anys 1950. Àger.
Vista del Montsec de de dalt del castell.

Any 1952. Àger.
La capital del vescomtat, conquerit i fundat pel paladí urgellenc Arnau Mir de Tost al segle XI, que aviat doncs celebrarà el mil·lenari de la seua conquesta.

Anys 1950. Àger.
El vescomtat fou cabdal per a l'extensió de les conquestes urgellenques cap a l'oest, Montsec avall, fins a Barbastre al segle XI. 

Anys 1960. Àger. 
Vista general de la població, llavors totalment dedicada a l'agricultura. 

Anys 1960. Àger. 
Preciosa vista acoloria de les terrasses que conformen tota la vall i que donarien nom a la població (Foto Janot d'Organyà).

Anys 1960. Àger. 
Portal de Pedró, antiga entrada a la població des de la muralla. Un racó d'indubtable regust medieval encara.

Anys 1960. Àger. 
Les «ruelles» o roselles senyalant el bon temps que arriba.

Anys 1960-70. Àger.  
Carrer de Sant Pere, amb un Seat 1500 en primer pla.

Anys 1960. Àger. 
Un 600, un 2 cavalls, un R-8... signes inconfusibles que van marcar una dècada, en un carrer de la vila.

[278] «Gouvernement» d'Àger

[340] Vista aèria lleidatana

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra (ICC). 

Vista aèria preciosa del riu Segre, ben cabalós, a partir del pont del ferrocarril i del barri de la futura Avinguda del Segre fins a l'estació de ferrocarril, llavors recentment estrenada.

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

Vista de les hortes dels afores de Lleida darrere l'estació de tren, que s'anirien edificant al llarg de la segona meitat del segle XX i es convertirien en el barri de Balàfia, nom del riu que la travessava, després anomenat Noguerola. 

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

Del Segre fins a Ferran i l'estació sorgí un barri d'eixample, avui degradat però llavors nou i atractiu per fugir de les estretors i foscor dels carrers de la Lleida antiga. 

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

Darrere l'estació, un parell de xemeneies d'una fàbrica de licors i d'un molí d'oli potser.

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

La blanca llum mediterrània sobre el Segre, en les riberes on pocs anys abans aparcaven els raiers que baixaven del Pirineu.

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

Detall de l'estació acabada d'estrenar. Ja se n'havia tombat l'illa de cases de davant que la tapava i s'hi havia fet la plaça que avui, reurbanitzada, encara coneixem.  A l'esquerra, l'edifici modernista de la farinera de Francesc Morera i Gatell, crec que dels primers anys 1920.

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

La part final de la Rambla de Ferran, antigament zona de muralla i llavors ja totalment urbanitzada a la banda de riu. 

1929. Lleida, Josep Gaspar i Serra. 

Detall de les hortes de Balàfia, amb algun mas ací i allà, amb el pont de Comtes d'Urgell, on avui comença el soterrament de les vies.

[316] La Mitjana, anys 1920

[339] BCN 1696

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone, Capitale de Catalogne», 
de Nicolas de Fer (ICC).
Una esplèndida perspectiva acolorida de la ciutat des de la façana marítima. Sempre penso que el dibuixant, per agafar la perspectiva, devia emparrar-se al pal major d'alguna nau. Nicolas de Fer fou cartògraf del rei Lluís XIV de França, i del Borbó Felip V. Malgrat la bellesa dels seus mapes, plànols i vistes, gavatxos i espanyols en farien en mala hora ús militar, que bàsicament era el propòsit pel qual es feien. Igual que ha passat amb internet o altres avanços tecnològics, la guerra esperona el desenvolupament científic. Una prova més de l'estupidesa de la nostra espècie. 

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Des de Montjuïc (1) fins a la Catedral de Santa Eulàlia (12), la façana litoral del port de Barcelona. 

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Des de la Catedral fins als molins del rec comtal, fora vila, amb un primer pla de la Barceloneta encara incipient.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
El bastió de les Drassanes (2) i les Drassanes darrere (4), llavors destinades a arsenal. A la dreta, la basílica de la Mercè (8).

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Perfil secular de torres de la BCN: Nostra Senyora del Pi (9), Convent del Carme (10), Sant Just (11), la Catedral (12), Palau Reial Major, seu de la Inquisició (13), Santa Maria de la Mar (16), Santa Caterina (17).

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
La Porta de Mar, d'accés al moll (20), amb l'edifici de la duana (18) i la plaça d'armes darrere (19), i una església de Montserrat (21) a la Ribera. 

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall dels vaixells del port, davant les Drassanes. Al fons, a mig aire de Montjuïc, l'antic convent de Santa Madrona (3), patrona de la ciutat, amb la torre i l'entrada de la Rambla (5) a la dreta.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall de la muntanya de Montjuïc vers la ciutat.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del monestir de Sant Francesc (cordeliers) (6), el palau del virrei (7) i la Mercè (8) darrere la muralla de mar.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall d'un vaixell descarregant la tripulació, davant l'sky-line de la ciutat: l'església del Pi (9), l'església del Carme (10), l'església de Sant Just i sant Pastor (11), les torres de la Catedral (12) i la torre del Palau Reial Major (13). Entremig d'aquestes dues una cúpula blavosa que potser que fos la del Palau de la Generalitat.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del fanal del port (23) en primer terme. Amb les teulades blavoses, segons la llegenda del mapa, la Gallerie (14) i le Barreau o presó (15) al barri del Born.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del baluard de Llevant, amb el rec comtal eixint de la muralla per desguassar al mar, i els molins que hi havia abans d'entrar a la ciutat.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
La Barceloneta encara no existia, ni tampoc la Ciutadella borbònica, però el Moll i l'esplanada que hi havia eren lloc de tràfec de tota mena, i segurament en les barraques que hi havia s'hi concentrava bona part del joc i la depravació de la ciutat, fora del control de les autoritats.

1696. BCN, «Veue ou Profil de Barcelone...», 
de Nicolas de Fer.
Detall del Far del moll (23) i dels mollons d'amarrament dels vaixells.

[254] Detalls de la Barcelona de Wyngaerde