Seguidors

20130502

[341] Àger de postal

Anys 1960-1970. Àger. 
Vista de la població, l'etimologia de la qual no remet al llatí AGRUM, com ens sembla als profans a primera vista, sinó al llatí AGGER, que vol dir terraplè, en al·lusió segons Coromines a les terrasses que formen la preciosa i rica vall, històricament parlant. Pronunciat sense -r final, com diu la dita: A Àger qui no tingui feina que no hi vage.
Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista probablement vuitcentista de la població, encara agombolada a redós de les muralles.
Anys 19o0 ca. Àger. 
Vista d'un racó de la població, d'inicis del segle XX.
Anys 19o0-1910. Àger.
Vista de la població, amb el Montsec al darrere, que s'obre per deixar pas a la Noguera Pallaresa al congost dels Terradets.
Anys 1920-1930. Àger.
En aquesta imatge s'aprecia dalt del turó la silueta de l'antiga fortalesa emmurallada, des del castell i col·legiata fins a l'altra banda del turó.
Anys 1950. Àger. 
Vista de postal acolorida. Preciosa, oi?
Anys 1950. Àger. 
Carrer de la Font.
Anys 1950. Àger.
Vista del Montsec de de dalt del castell.
Any 1952. Àger.
La capital del vescomtat, conquerit i fundat pel paladí urgellenc Arnau Mir de Tost al segle XI, que aviat doncs celebrarà el mil·lenari de la seua conquesta.
Anys 1950. Àger.
El vescomtat fou cabdal per a l'extensió de les conquestes urgellenques cap a l'oest, Montsec avall, fins a Barbastre al segle XI. 
Anys 1960. Àger. 
Vista general de la població, llavors totalment dedicada a l'agricultura. 
Anys 1960. Àger. 
Preciosa vista acoloria de les terrasses que conformen tota la vall i que donarien nom a la població (Foto Janot d'Organyà).
Anys 1960. Àger. 
Portal de Pedró, antiga entrada a la població des de la muralla. Un racó d'indubtable regust medieval encara.
Anys 1960. Àger. 
Les «ruelles» o roselles senyalant el bon temps que arriba.
Anys 1960-70. Àger.  
Carrer de Sant Pere, amb un Seat 1500 en primer pla.
Anys 1960. Àger. 
Un 600, un 2 cavalls, un R-8... signes inconfusibles que van marcar una dècada, en un carrer de la vila.