[337] Lleida, tombant de segle XX

1913. Seu Vella. «Geografia General de Catalunya, Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
Vista de la ciutat i de la Seu Vella des de l'«aparcament» de rais que hi havia a començament del segle XX a la riba de Cappont del Segre.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la Lleida que acabava de tombar les muralles i al seu lloc hi havia plantat un passeig de plataners: una rambla que llavors només tenia cases per la banda de dalt, les que tancaven la ciutat.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
La porta secular d'entrada a la ciutat i el pont que la riuada de 1907 s'enduria.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Detall del començament de Blondel des del pont, on hi havia un altíssim pal, potser de telègrafs, i amb les dones xarrant al balcó.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Una foto de la Rambla de «Fernando», que ningú a Lleida relaciona (afortunadament) amb el rei Borbó espanyol a qui es va dedicar. Aquesta foto ja mostra una rambla amb cases a la banda de riu.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Detall del bullici de la rambla, quan no era territori d'oficines ni bancs, sinó de l'eixample de més categoria de la ciutat, cap a l'estació de ferrocarril.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
L'entrada primigènia dels Camps Elisis, entre dues columnes a peu pla del passeig central.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Detall d'uns Camps Elisis que ja tenien 40 o 50 anys en el moment d'aquesta imatge.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
L'antic monestir de Sant Ruf, encara avui en similar estat d'abandó, tot i tractar-se de les runes d'una canònica agustiniana impulsada pel mateix Ramon Berenguer IV poc després de la conquesta de la ciutat.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Detall de Sant Ruf.

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  La nova catedral setcentista de la ciutat, construïda per obligació després de l'ocupació espanyola de la ciutat i de la militarització de la seua Seu a partir del 1707. 

1913. Seu Vella. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort.  
Detall de la façana de la Seu nova lleidatana.

[75] 14 de novembre

[336] Alcoletge, segle XXI

2002. Alcoletge, a vista d'ocell (Diari Segre). 
El poble vell, amb l'església setcentista, agombolat al peu del tossal, d'esquena al Segre i de cara a l'Urgell. La resta són tot carrers d'eixample de diferents èpoques del segle XX i inici del XXI. Cap a on vas, Alcoletge, entre polígons, autovies, urbanitzacions i adossades?

2002. Alcoletge, a vista d'ocell. 
El camí de Granyena que baixa del poble entre el verd de les hortes de Fontanet, amb la via encara sense el pont del pas a nivell. El poble, a la banda del sud-est, mirant cap a la Plana d'Urgell. Encara que la perspectiva enganyi, la població és dalt, al peu del tossal, i vinguis per on vinguis cal pujar alguna costa.

2002. Alcoletge, a vista d'ocell. 
La carrerada és l'antic camí de Granyena i cap a Lleida, avui avinguda, que puja cap al poble i que el lliga amb la C-13 i la via de la Pobla, amb l'inevitable polígon industrial allà on abans només hi havia trossos.

2002. Alcoletge, a vista d'ocell.
Del carrer Major (amb l'Església) per avall, carrers d'eixample, del segle XX i del XXI, i actualment ja n'hi trobareu molts més, plens d'adossades. Encara subsisteix l'edifici de la sala de cinema de Cal Fusteret (quants programes dobles!), tot i que reconvertida a fàbrica de mobles.

2002. Alcoletge, a vista d'ocell. 
El mastodòntic edifici de l'ajuntament (amb teulada verdosa), que en mala hora (ei, segons opinió meua) va menjar-se part de la plaça on jugàvem de petits. A l'esquerra, a tocar de la piscina, la Vil·la Germanes Pirla del manyo d'Osso de Cinca.

2002. Alcoletge, a vista d'ocell. 
Els 90 i els inicis del XXI, anys d'expansió sense sentit. La mateixa foto deu anys després i doblaríem la vista d'adossades i blocs de pisos. Cal que algú es pregunti (i s'hi actuï en consonància) cap a on ha d'anar el poble. Créixer només té sentit si hi ha una idea de poble al darrere, cohesionat al voltant de les seues tradicions i maneres de fer. Potser encara s'hi és a temps?

2002. Alcoletge, a vista d'ocell. 
A la dreta, el meu carrer, el carrer de les Eres, de la cooperativa, dels darreres... finalment de Nta. Sra. del Carme, que ara ja té un carrer al darrere, on a banda de la casa del meu «tatà», encara hi resisteix l'hort del padrí Josep, el meu pare, al costat de l'antiga era de cal Micaló, de casa de ma mare. A sota, el camí de Bell-lloc. 

2002. Alcoletge, a vista d'ocell.

2013. Alcoletge, a vista de Google.
Amb l'arribada de Google amb ses imatge per satèl·lit, hem liquidat un segle de vols d'aviació per retratar el món des de dalt. El color de les teulades (grises o roig fort) ens marca bé els nous carrers d'adossades sorgits de la bombolla immobiliària del sistema general i de l'avarícia especulativa de propietaris. Amb la «plaça de toros» (segons en diu la veu popular) i el nou carrer obert, ara es pot donar el tomb al tossal.

2013. Alcoletge, a vista de Google.
I amb el Google Earth, tot i que encara no gaire sofisticades, tenim imatges amb certa perspectiva 3D, que ens fan adonar si més no de la disposició del poble vell al voltant del tossal, i com després ha anat creixent per avall.

[329] La malmetició de Fontanet

[335] A les envistes de 1714

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs Tres Exactement Levés sur les Lieux en 1711», de Nicolas de Fer.
Detall de les portes del nord de la ciutat, des de Sant Antoni a la Porta Nova. Davant del Portal de l'Àngel, camí de Gràcia, el barri de Jesús amb el convent dels franciscans.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Dels «Cordeliers» franciscans del Portal de l'Àngel cap a Gràcia, per on baixava un altre rec que proveïa d'aigua la ciutat. Els camps d'hortalisses i gra es distingeixen dels trossos d'arbres fruiters, ben dibuixats.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de Nostra Senyora de Gràcia.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de la muralla de mar, amb els molins de vent del bastió de Llevant i els camins que obrien la ciutat cap a la plana.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.

Detall dels antics nuclis de població a Sant Martí de Provençals.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de la fèrtil plana, ben comunicada i regada. S'observa el rec comtal, que baixa cap a la ciutat, paral·lel al camí de Sant Celoni, amb els molins que movia prop de la ciutat. A la dreta, l'església de Sant Martí, a tocar del camí de Mataró.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de Sant Martí, i a l'esquerra la bassa dels molins.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Sortint de la Porta Nova, la «poudrière» o polvorí. La distribució dels trossos o camps, que sembla una composició cubista.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de l'estany i maresma de la sortida de BCN direcció Besòs, a tocar del mar.

Primera part:
[334] BCN 1711

[334] BCN 1711

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs Tres Exactement Levés sur les Lieux en 1711», de Nicolas de Fer.
En  plena Guerra de Successió la ciutat rondava els 40.000 habitants, tancats dins les muralles, amb nou portes que donaven pas a la ubèrrima plana, des de Sants a Sant Martí.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Còpia esplèndidament acolorida a mà de l'original (Gallica), detalla els camins, els masos i els poblets de la plana barcelonina.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La façana litoral fins als aiguamolls del Llobregat, el castell de Montjuïc preparat per a la defensa de la ciutat i d'un port ampli i abrigat, sempre clau per a la secular tradició comercial del país.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La vila nova i la vella, separades per la muralla de la Rambla.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La platja de llevant, amb un parell de reductes defensius fins a les maresmes, que temps a vindre donarien nom la comarca limítrofa. 

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Un port majestuós i ben protegit, amb la torre del far a l'extrem del moll. La muralla de mar, des de les antigues Drassanes, llavors arsenal, fins a la Porta de Mar i el bastió de Llevant. Fora muralla, a l'esplanada sorrenca de la futura Barceloneta, unes desenes de barraques de pescadors, jocs i prostitució.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
La Creu Coberta a la carretera de Sants sortint per la Porta de Sant Antoni. Era l'anomenat camí del Llobregat, que portafa també a la pedrera de darrere Montjuïc, amb molins, i horts per tot arreu.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de la sortida de la ciutat per la Porta de Sant Antoni.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Detall de Montjuïc, des de la ciutat fins a l'ermita de Sant Bertran a la part de ponent.

1711. BCN. «Le Plan de Barcelonne et de ses Environs...», de Nicolas de Fer.
Els aiguamolls del Llobregat, rere Montjuïc.

[236] Catalunya emmurallada

[333] Lleida - Roda (1149 -1999)

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
Mapa complet del secular Bisbat lleidatà amb els territoris de l'antic Bisbat de Roda de Ribagorça o d'Isàvena. Ni el Pallars ni la Ribagorça aconseguiren de sostindre bisbats propis, que foren efímers. El de Roda tot just arribà als 150 anys, i el 1101 fou transferit al de Barbastre. En el moment de la conquesta de Lleida, tant el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, com el d'Urgell, Ermengol VI, decidiren de desmembrar aquell bisbat, i passaren el de Barbastre a Osca, i el de Roda al de Lleida, on romandria fins al 1998, quan el govern espanyol i l'Opus Dei conspiraren per usurpar-lo. Esperem que només per uns pocs segles.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Llegenda del mapa, amb la classificació de parròquies segons la classe.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la zona sud, amb les parròquies classificades pels símbols segons categoria eclesiàstica.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall del Baix Cinca: el bisbat arribava fins a Mequinesa i Faió, Candasnos i Peñalba, i pel riu Alcanadre amunt fins al monestir de Sixena.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la Llitera i fins a Berbegal i La Perdiguera, el Bisbat s'estenia per ambdós costats del Cinca mitjà.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la frontera amb el totpoderós Bisbat d'Urgell, dins del qual hi ha encara dos illes territorials del bisbat lleidatà: Artesa de Segre i Sant Ramon.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Al nord, per la Noguera Ribagorçana amunt, fins al mateix túnel de Vielha.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Els antics dominis del Bisbat de Roda, de la Noguera Ribagorçana fins a l'Isàvena i l'Éssera.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
La Ribagorça episcopal.

[25] Museus en litigi, pobles sense art?

[332] «Castillon de Farfagne»

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne en Catalogne», de Beaulieu (Gallica). Castelló de Farfanya (la Noguera d'Urgell).
Plànol que testimonia la importància estratègia de la vall del riu Farfanya per a l'estratègia bèl·lica d'aquells segles.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detalls del relleu, sempre decisius de conèixer abans de posar en marxa els immensos exèrcits de milers d'homes de l'època. Calia primer assegurar-se bé del camí i de les fortificacions de l'enemic.  

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall del riu Farfanya, al peu del poble, amb el camí de Balaguer que el ressegueix per avall (cap a l'esquerra en el dibuix). 

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
L'altra torre de vigilància de la vall, al nord, destruïda pels efectes de la Guerra dels Segadors.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
El poble i el pont del riu, amb el camí d'Àger que marxa per amunt.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall del pont del riu Farfanya, amb un estany per al molí en un costat, i una petita capella a l'altre.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall de la plaça del poble, i de les escales que portaven a l'Església de dalt del castell per la porta de l'angle de la muralla.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
La trama del poble clos, amb un torrent que el creuava. 

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu (Gallica).
La torre meridional també «arruïnada», com també segurament bona part del castell, que ja no es refaria de les destrosses de la guerra. Detall de les precioses torres rodones que s'aixecaven fora muralla.

[325] El castelló del riu Farfanya