 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell (Diari Segre). El poble vell, amb l'església setcentista, agombolat al peu del tossal, d'esquena al Segre i de cara a l'Urgell. La resta són tot carrers d'eixample de diferents èpoques del segle XX i inici del XXI. Cap a on vas, Alcoletge, entre polígons, autovies, urbanitzacions i adossades? |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. El camí de Granyena que baixa del poble entre el verd de les hortes de Fontanet, amb la via encara sense el pont del pas a nivell. El poble, a la banda del sud-est, mirant cap a la Plana d'Urgell. Encara que la perspectiva enganyi, la població és dalt, al peu del tossal, i vinguis per on vinguis cal pujar alguna costa. |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. La carrerada és l'antic camí de Granyena i cap a Lleida, avui avinguda, que puja cap al poble i que el lliga amb la C-13 i la via de la Pobla, amb l'inevitable polígon industrial allà on abans només hi havia trossos. |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. Del carrer Major (amb l'Església) per avall, carrers d'eixample, del segle XX i del XXI, i actualment ja n'hi trobareu molts més, plens d'adossades. Encara subsisteix l'edifici de la sala de cinema de Cal Fusteret (quants programes dobles!), tot i que reconvertida a fàbrica de mobles. |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. El mastodòntic edifici de l'ajuntament (amb teulada verdosa), que en mala hora (ei, segons opinió meua) va menjar-se part de la plaça on jugàvem de petits. A l'esquerra, a tocar de la piscina, la Vil·la Germanes Pirla del manyo d'Osso de Cinca. |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. Els 90 i els inicis del XXI, anys d'expansió sense sentit. La mateixa foto deu anys després i doblaríem la vista d'adossades i blocs de pisos. Cal que algú es pregunti (i s'hi actuï en consonància) cap a on ha d'anar el poble. Créixer només té sentit si hi ha una idea de poble al darrere, cohesionat al voltant de les seues tradicions i maneres de fer. Potser encara s'hi és a temps? |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. A la dreta, el meu carrer, el carrer de les Eres, de la cooperativa, dels darreres... finalment de Nta. Sra. del Carme, que ara ja té un carrer al darrere, on a banda de la casa del meu «tatà», encara hi resisteix l'hort del padrí Josep, el meu pare, al costat de l'antiga era de cal Micaló, de casa de ma mare. A sota, el camí de Bell-lloc. |
 |
| 2002. Alcoletge, a vista d'ocell. |
 |
| 2013. Alcoletge, a vista de Google. Amb l'arribada de Google amb ses imatge per satèl·lit, hem liquidat un segle de vols d'aviació per retratar el món des de dalt. El color de les teulades (grises o roig fort) ens marca bé els nous carrers d'adossades sorgits de la bombolla immobiliària del sistema general i de l'avarícia especulativa de propietaris. Amb la «plaça de toros» (segons en diu la veu popular) i el nou carrer obert, ara es pot donar el tomb al tossal. |
 |
| 2013. Alcoletge, a vista de Google. I amb el Google Earth, tot i que encara no gaire sofisticades, tenim imatges amb certa perspectiva 3D, que ens fan adonar si més no de la disposició del poble vell al voltant del tossal, i com després ha anat creixent per avall. |
[329] La malmetició de Fontanet
