[333] Lleida - Roda (1149 -1999)

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General de Catalunya. Província de Lleyda» per Ceferí Rocafort. 
Mapa complet del secular Bisbat lleidatà amb els territoris de l'antic Bisbat de Roda de Ribagorça o d'Isàvena. Ni el Pallars ni la Ribagorça aconseguiren de sostindre bisbats propis, que foren efímers. El de Roda tot just arribà als 150 anys, i el 1101 fou transferit al de Barbastre. En el moment de la conquesta de Lleida, tant el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, com el d'Urgell, Ermengol VI, decidiren de desmembrar aquell bisbat, i passaren el de Barbastre a Osca, i el de Roda al de Lleida, on romandria fins al 1998, quan el govern espanyol i l'Opus Dei conspiraren per usurpar-lo. Esperem que només per uns pocs segles.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Llegenda del mapa, amb la classificació de parròquies segons la classe.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la zona sud, amb les parròquies classificades pels símbols segons categoria eclesiàstica.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall del Baix Cinca: el bisbat arribava fins a Mequinesa i Faió, Candasnos i Peñalba, i pel riu Alcanadre amunt fins al monestir de Sixena.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la Llitera i fins a Berbegal i La Perdiguera, el Bisbat s'estenia per ambdós costats del Cinca mitjà.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Detall de la frontera amb el totpoderós Bisbat d'Urgell, dins del qual hi ha encara dos illes territorials del bisbat lleidatà: Artesa de Segre i Sant Ramon.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Al nord, per la Noguera Ribagorçana amunt, fins al mateix túnel de Vielha.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
Els antics dominis del Bisbat de Roda, de la Noguera Ribagorçana fins a l'Isàvena i l'Éssera.

1913. Bisbat de Lleida-Roda. «Geografia General...» per Ceferí Rocafort. 
La Ribagorça episcopal.

[25] Museus en litigi, pobles sense art?

[332] «Castillon de Farfagne»

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne en Catalogne», de Beaulieu (Gallica). Castelló de Farfanya (la Noguera d'Urgell).
Plànol que testimonia la importància estratègia de la vall del riu Farfanya per a l'estratègia bèl·lica d'aquells segles.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detalls del relleu, sempre decisius de conèixer abans de posar en marxa els immensos exèrcits de milers d'homes de l'època. Calia primer assegurar-se bé del camí i de les fortificacions de l'enemic.  

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall del riu Farfanya, al peu del poble, amb el camí de Balaguer que el ressegueix per avall (cap a l'esquerra en el dibuix). 

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
L'altra torre de vigilància de la vall, al nord, destruïda pels efectes de la Guerra dels Segadors.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
El poble i el pont del riu, amb el camí d'Àger que marxa per amunt.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall del pont del riu Farfanya, amb un estany per al molí en un costat, i una petita capella a l'altre.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
Detall de la plaça del poble, i de les escales que portaven a l'Església de dalt del castell per la porta de l'angle de la muralla.

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu.
La trama del poble clos, amb un torrent que el creuava. 

Segle XVII. «Plan de Castillon de Farfagne...», de Beaulieu (Gallica).
La torre meridional també «arruïnada», com també segurament bona part del castell, que ja no es refaria de les destrosses de la guerra. Detall de les precioses torres rodones que s'aixecaven fora muralla.

[325] El castelló del riu Farfanya

[331] Multivistes lleidatanes de postal

Anys 1960-70. Lleida.
Postal amb multivistes. Enlloc de seques amb botifarra, un plat de cassola de tros amb caragolets hauria estat més encertat. L'estri per beure vi s'anomena «porró», quedi dit per a les generacions més joves.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.

Anys 1960-70. Lleida.
L'antiga plaça Ricard Vinyes.

Anys 1960-70. Lleida.
L'estany dels Camps Elisis, abans del Palau de Vidre.

Anys 1960-70. Lleida.
Els antics autobusos, quan encara no eren grocs.

Anys 1960-70. Lleida.
Les Basses d'Alpicat.

Anys 1970. Lleida.
La recuperació de les festes populars després de la dictadura franquista.

[201] Psicodèlia mediterrània

[330] Acadèmia de règim (franquista)

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
Cinquanta anys de la visita del sanguinari dictador espanyol al seus soldadets a Talarn, amb la serra profanada per a l'ocasió. Una foto per a la vergonya històrica.

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
Les famoses taules gimnàstiques de l'època, expressió d'una manera d'entendre el món: a qui es mou de la ratlla, garrotada! (o sigui, presó o afusellament).

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
Circuit d'entrenament. És lícit denominar «acadèmia» un centre militar? Ai, si Plató aixequés el cap...

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
La missa. Per no perdre el costum de les que feia «en campaña».

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
La parada militar. El blanc i negre no ens deixa apreciar l'acoloriment «rojigualda» de l'acte.

1963. Talarn. Visita del dictador espanyol del moment (NODO, arxiu rtve).
La caràtula final del «Noticiarios y Documentales». Esperem i desitgem, efectivament, de celebrar el tancament de l'acadèmia militar espanyola de Talarn aquest mateix any. O com a molt tard, el 2014, quan podrem tancar l'etapa històrica de submissió a l'estat borbònic, imposat a les terres de Lleida des del 1707.

[292] Balaguer franquista, 1963

[329] La malmetició de la secla de Fontanet

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Així ha quedat la nova secla de Fontanet després de la renovació feta «Astelladors» amunt. Diuen que això és progrés. Crec que ens cal urgentment revisar les accepcions d'aquest mot: no pot haver-hi progrés, per molt funcional que sigui el resultat, si no hi ha respecte a la tradició, a la història, a la geografia, a l'ecologia. Que en aquest cas totes eren mil·lenàries, des de l'època que els sarraïns dominaven la plana lleidatana, entre els segles VIII i XII. Tot això esborrat per màquines que treballen com a milhomes i per homes que pensen com a màquines.

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Abans i ara. Les fotos no poden reflectir la tristor de la nova secla, pelada i eixerreïda, allà on hi hagué durant mil anys una secla digna d'aquest nom, amb vegetació de ribera exuberant. Una malmetició sense gaire sentit. «Malmetició» és un mot en extinció del diccionari popular lleidatà.

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
La Suda retallada a l'hortizó des dels «Astelladors», on naix la «secleta», que rega bona part de l'horta d'Alcoletge, construïda en època de bonança econòmica al segle XVIII.

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Dels «Astelladors» fins a Granyena encara la llera de l'antiga secla, tot i que sense vegetació. Fins quan podrà resistir? 

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Des del pas a nivell de la torre del Ventura, amb la Seu Vella sempre a l'horitzó, abans només visible des de dalt dels bancs de set o vuit escalons amb què calia collir les blanquilles.

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Alcoletge, darrere la primera línia de naus del polígon de la carretera de Balaguer sota la llum blavosa de la recent estrenada primavera. Les carreteres que antigament tenien frondosos arbres que feien ombra a animals i persones que hi transitaven, ara són plenes de naus industrials i ferralla. Això és progrés de debò?

2013. Alcoletge, «secla» de Fontanet a les Gaberneres. 
Les «sorts» (trossos llargs i estrets) de l'horta d'Alcoletge, des de la via de la línia de la Pobla fins al riu Segre, sota el domini secular de la Seu Vella.

[216] Mil anys de «Secla» de Fontanet