[291] Dos-cents anys del setge del mariscal Suchet

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Esplèndida vista de la ciutat, que acompanyava el plànol del setge que durant un mes, del 16 d'abril al 13 de maig de 1810, les tropes gavatxes del mariscal Louis Gabriel Suchet van portar a terme fins a la caiguda de la ciutat, els habitants de la qual foren fortament represaliats. Lleida s'havia revoltat contra el regne espanyol afrancesat de Josep Bonaparte, germà de Napoleó, regnant del 1808 al 1814. Del mort al degollat, perquè un cop retornat el Borbó espanyol exiliat, Ferran VII, va anul·lar tots els avenços liberals que les Corts de Cadis havien promulgat en la celebrada constitució espanyola del 1812. Catalunya, un cop més en aquells segles, entrampada entre França i Espanya.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
La imatge vuitcentista de la ciutat. A l'esquerra, les dos torres de la Catedral Nova, al centre el vell campanar de l'antiga església de Sant Joan, i a la dreta l'agulla del campanar de l'Església gòtica de la Magdalena. I tot sota la secular presidència de la Seu Vella i del castell de la Suda.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Els sis arcs del pont vell que donava entrada a la porta principal de la ciutat. El Cappont era despoblat (sovint inundat per les aigües del Segre), i la mitja lluna del pont fortificada i amb un gran edifici de guàrdia i de duana a l'extrem.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
L'esvelt antic campanar de l'Església de Sant Joan, derruïda el 1868, i desplaçada cap a la seua ubicació actual. Una mica més avall del pont, les columnes de l'antiga façana de la Paeria.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Tot el perímetre de la ciutat a tocar del Segre era fortificat per baluards defensius. La ciutat s'acabava a les portes orientals del Sant Esperit i de la Magdalena. S'observen perfectament l'absis, el lateral i el campanar de l'església gòtica de la Magdalena, que desapareixeria aquell 1812.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Gardeny fortificat. El segon turó fortificat de la ciutat li va donar al llarg de la història, i des dels temps dels romans, un enorme poder defensiu.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del Segre als peus de la ciutat emmurallada.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Detall del pont i de la muralla pont avall.

1810. Lleida. Setge del mariscal Suchet (ICC).
Per aquesta part de la ciutat, les tropes gavatxes van perpetrar l'atac principal per tal d'entrar a la ciutat i, després d'un sagnant cos a cos, casa a casa, acabar conquerint-la.

[289] La Lleida borbònica de Laborde

[938] Setge i presa de Lleida pel mariscal Suchet

[290] L'Exposició de la «Confederación», 1928

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Vista de la Seu Vella des de Cappont amb el preciós pont de ferro «modernista» en primer pla.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia de l'antiga banqueta entre el pont i la plaça Cabrinetty (Plaça de la Pau) tota mossegada per la força del Segre.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
La nova il·luminació elèctrica de la Lleida dels anys 1920, amb son reflex a les aigües del Segre.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fantàstica vista aèria de la ciutat dels anys 1920, amb els Camps Elisis en primer terme, i la zona alta encara per construir.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Detall de Cappont i dels Camps Elisis, que s'acabaven a la sèquia de Torres, actualment colgada sota el Carrer Sta. Cecília, amb l'antic teatre en primer terme, i el xalet just al darrere.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El xalet dels Camps Elisis.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia de l'antiga presa de la sèquia de Fontanet al terme de Térmens al riu Segre.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Fotografia del congost de Mont-rebei, a Corçà, amb la força de la Noguera Ribagorçana.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Els «Encantats» des de Cabdella.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Camí vell de Mequinensa, a l'aiguabarreig.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
La regulació de les aigües del Pirineu fou un tema cabdal al primer terç del segle XX, tant per a l'explotació hidràulica com per a l'abastament dels canals de reg, com el d'Aragó i Catalunya. El pantà de Barassona al riu Éssera, que colgà aquest poble entre Graus i La Puebla de Castro, a les nostres comarques veïnes del Somontano, en fou d'aquests llargs episodis, ja que la seua construcció s'allargà per vint anys, fins als anys 1930.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Construcció del pantà de Barassona, sortint l'Éssera de Graus.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Els estudis per al pantà del Grado, en l'estret pas del Cinca per Torreciutat.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El pantà de Pena, petit riu que baixa dels Ports de Beseit per abeurar el Matarranya poc abans d'arribar a Vall-de-roures.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
El pantà de Pena (Beseit) tot ple.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els anys 1910.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els ansy 1910.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Pena (Beseit, Matarranya) durant els ansy 1910.

1928. Lleida. «Diario de la Exposición» (fons Sol-Torres, UdL).
Les obres de construcció del pantà de Sotonera al riu Gàllego, començades el 1915. La «Confederación Sindical Hidrográfica del Ebro», predecessora de l'actual, fou creada el 1926 per a la gestió mancomunada de la política hidràulica.

[283] Lleida, diari de l'exposició de 1928

[289] La Lleida napoleònica de Laborde

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», d'Alexandre de Laborde (Gallica).
La ciutat neoclàssica del set-cents dins la monumental obra del famós viatger francès que, com de costum a l'època d'apogeu dels estats-nació, considerava Catalunya una simple província de l'estat veí.

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 La Seu Vella i el castell de la Suda (1) amb el baluard del Rei (2), el baluard de l'Assumpció (3), el baluard de la Reina (4). el baluard de Louvigny (5), la llengua de serp (8), el quarter de Sant Martí (15), amb l'església al damunt també més enfosquida però sense número, el quarter de Gramàtica (17). S'hi observen els cinc camins que pujaven de la ciutat al turó, fins i tot el de la Magdalena (10), que va existir fins als anys 1960. 

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muralla de la ciutat, des del Pont Vell (26) fins a la Porta del Sant Esperit (9), o sigui, el que esdevindrà futura Rambla de Ferran. El riu Noguerola, que feia les funcions de fossat envoltant aquesta part de la ciutat, es partia en sèquies i braçals que regaven els horts i el rentador públic (30). El Cappont no era construït per la prohibició que hi pesava   i només mantenia la fortificació defensiva. El camí de Barcelona (25), la secular ruta de sortida de la ciutat, avui desapareguda i integrada al parc dels Camps Elisis. Escriu Laborde sobre els Banys antics (29): «les ruïnes d'aquest edifici fan avui de fàbrica d'un adobador. Semblen restes d'una construcció dels segles V-VI que havien servit de termes, si jutgem per les fonts abundants que hi trascolen, i pels fragments d'arquitectura antiga descoberts: aquestes deus vénen del turó que domina la vila i van a parar al Segre.»

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
El pont vell fou rebastit el 1727 sobre les runes de l'antic pont medieval. Un camí arbrat a costat i costat portava fins al Convent dels Trinitaris (21). La Sèquia de Torres travessava Cappont riu avall. Escriu Laborde per al núm. 31: «pilans de l'antic pont», o sigui, que hem de suposar que part dels carreus de pedra hi foren traslladats per algun motiu.

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 La silueta de l'antiga Església de la Magdalena, sense numerar (aprox a l'actual part de dalt del Carrer Democràcia). Per la porta de la Magdalena fou per on entrà l'exèrcit del Borbó espanyol Felip V a la ciutat, i les muralles mai ja no s'hi van refer. S'observa amb claredat la forquilla secular del Carrer Magdalena - Carrer del Carme. A l'altra banda, la Plaça Sant Joan (14) i l'antiga Església medieval de Sant Joan (16), amb els Mercadals (28) que portaven fins a la Paeria.

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 La Plaça arbrada dels Mercadals era davant la porta de l'Arc del Pont i de la Paeria, i més avall la Plaça de Sant Francesc, obria la ciutat al riu. Més avall, la Catedral Nova (6), davant l'antic Hospital de Santa Maria, no numerat, i a l'extrem sud de la vila el Convent (18) i Porta de Sant Antoni (12). 

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 La Porta de Boters (11) al capdamunt de la muralla que molts anys després esdevindrà la Rambla d'Aragó.

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muntanya de Gardeny (22), fotifidaca (23), amb un molí (24) en un curs d'aigua existent a la zona, que perviurà fins als anys 1920-30 (aprox a la zona de l'escorxador). El secular camí de Fraga o Saragossa (27).

[92] La finestra lleidatana de Laborde (1800)

[288] Esglésies de Balaguer, 1918

1918. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1918. La Portella.
L'església romànica.

1918. Balager.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1918. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1918. Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Balaguer.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Albesa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. La Portella, Vilanova de Segrià.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Benavent de Segrià, Torre-serona.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

1919. Lleida, Sant Ruf.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

[285] D'excursió pel Segrià de fa cent anys 

[287] Camarasa 1918

1918. Camarasa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
El riu Segre als peus del Mont-roig al pont de l'Escaleta. 

1918. Camarasa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
L'absis de l'església vella de la vila, Sant Miquel, a la zona alta al vessant sud del castell.

1918. Camarasa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
L'interior de l'antiga església gòtica, abandonada.

1918. Camarasa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
La torre del vell castell medieval camarasenc.

1918. Camarasa.
Butlletí CEC, núm. 296, 1919.
La creu de terme a l'entrada de Camarasa. Segons la tradició «aquesta creu senyala el terme fins allà on pogueren arribar els alarbs [sarraïns] a l'envair l'encontrada», un dia de Sant Antoni Abat, 17 de gener. «En la part superior de la vila, es troben les despulles de l'església vella que posseeix un notable absis... L'interior era de planta de creu llatina i d'una sola nau amb voltes de canó apuntat... mentre que la volta central era gòtica».

1918. Camarasa.

Butlletí CEC, núm. 296, 1919.

«Al bell cim del turó, hi havia el castell senyorial, del qual es veuen encara dues torres i altres restes». La descripció de la vista és d'obligada lectura, amb especial atenció a la Cova del Tabac. 

[272] Terres de Lleida, 1913