Seguidors

20130222

[289] La Lleida napoleònica de Laborde

1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», d'Alexandre de Laborde (Gallica).
La ciutat neoclàssica del set-cents dins la monumental obra del famós viatger francès que, com de costum a l'època d'apogeu dels estats-nació, considerava Catalunya una simple província de l'estat veí.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Seu Vella i el castell de la Suda (1) amb el baluard del Rei (2), el baluard de l'Assumpció (3), el baluard de la Reina (4). el baluard de Louvigny (5), la llengua de serp (8), el quarter de Sant Martí (15), amb l'església al damunt també més enfosquida però sense número, el quarter de Gramàtica (17). S'hi observen els cinc camins que pujaven de la ciutat al turó, fins i tot el de la Magdalena (10), que va existir fins als anys 1960. 
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muralla de la ciutat, des del Pont Vell (26) fins a la Porta del Sant Esperit (9), o sigui, el que esdevindrà futura Rambla de Ferran. El riu Noguerola, que feia les funcions de fossat envoltant aquesta part de la ciutat, es partia en sèquies i braçals que regaven els horts i el rentador públic (30). El Cappont no era construït per la prohibició que hi pesava   i només mantenia la fortificació defensiva. El camí de Barcelona (25), la secular ruta de sortida de la ciutat, avui desapareguda i integrada al parc dels Camps Elisis. Escriu Laborde sobre els Banys antics (29): «les ruïnes d'aquest edifici fan avui de fàbrica d'un adobador. Semblen restes d'una construcció dels segles V-VI que havien servit de termes, si jutgem per les fonts abundants que hi trascolen, i pels fragments d'arquitectura antiga descoberts: aquestes deus vénen del turó que domina la vila i van a parar al Segre.»
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
El pont vell fou rebastit el 1727 sobre les runes de l'antic pont medieval. Un camí arbrat a costat i costat portava fins al Convent dels Trinitaris (21). La Sèquia de Torres travessava Cappont riu avall. Escriu Laborde per al núm. 31: «pilans de l'antic pont», o sigui, que hem de suposar que part dels carreus de pedra hi foren traslladats per algun motiu.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La silueta de l'antiga Església de la Magdalena, sense numerar (aprox a l'actual part de dalt del Carrer Democràcia). Per la porta de la Magdalena fou per on entrà l'exèrcit del Borbó espanyol Felip V a la ciutat, i les muralles mai ja no s'hi van refer. S'observa amb claredat la forquilla secular del Carrer Magdalena - Carrer del Carme. A l'altra banda, la Plaça Sant Joan (14) i l'antiga Església medieval de Sant Joan (16), amb els Mercadals (28) que portaven fins a la Paeria.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Plaça arbrada dels Mercadals era davant la porta de l'Arc del Pont i de la Paeria, i més avall la Plaça de Sant Francesc, obria la ciutat al riu. Més avall, la Catedral Nova (6), davant l'antic Hospital de Santa Maria, no numerat, i a l'extrem sud de la vila el Convent (18) i Porta de Sant Antoni (12). 
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
 
La Porta de Boters (11) al capdamunt de la muralla que molts anys després esdevindrà la Rambla d'Aragó.
1806. Plànol de Lleida, 
«Voyage Pittoresque et Historique de l'Espagne», de Laborde.
La muntanya de Gardeny (22), fotifidaca (23), amb un molí (24) en un curs d'aigua existent a la zona, que perviurà fins als anys 1920-30 (aprox a la zona de l'escorxador). El secular camí de Fraga o Saragossa (27).