[282] La Lleida que col·laborava amb el franquisme

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Cap a la Plaça llavors anomenada «España», Plaça Sant Joan. El muntatge sonor emet ininterromputs aplaudiments. El règim va aguantar també gràcies al suport d'una part de la classe dirigent terratinent i industrial. 

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«...El gobernador civil expresa la gratitud de Lérida...»

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«...hacia el Caudillo, liberador de la ciudad en nuestra cruzada».

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
El «Gobernador Civil» espanyol de l'època es deia Sr. Serrano Gonzalvo, sempre amb els dos cognoms típics amb què es designaven els personatges públics durant el franquisme.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
La vista de la Seu Vella no podia deixar de traure el nas!

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Els balcons del «Hostal del Sol» de gom a gom.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Vista general de la Plaça de Sant Joan empestada de «rojigualdas».

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«...Sigue la ofrenda de frutos de los campesinos...».

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Els «pollosos» locals i forasters, escoltant el discurs del dictador. «Pollosos» era el sobrenom sarcàstic que la gent donava als que remenaven les cireres en aquell règim repressor.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Com a homenatge (o més ben dit vassallatge), totes les més de tres-centes «Hermandades» de pagesos i ramaders de la província el van nomenar president honorífic. A cada poble, exercien de veritable comitè de control econòmic i social a favor dels interessos de la Dictadura espanyola i dels de la seua pròpia butxaca.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
La esfereïdora comitiva dirigint-se a peu fins a la Paeria.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Crònica de «La Vanguardia» del 2 de juliol. 

[281] Lleida, 1963: «Digitus Dei est hic»

[281] Lleida, 1963: «Digitus Dei est hic»

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
En el passat dels pobles també hi ha moments vergonyosos: fóra bo de no oblidar-se'n. Fa cinquanta anys, la ciutat aclamava un dictador espanyol.  L'Arc del Pont saludant el «Caudillo» en català. Qui gosaria a dir que la llengua i el país estaven reprimits, perseguits, anorreats?

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«Hace su entrada en la ciudad de Lérida su excelencia el Generalísimo Franco...»

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
La banqueta de Blondel replena de tractors (probablement Barreiros) dels pagesos de la «Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos», un dels instruments de control més eficients de la dictadura espanyola en terres lleidatanes. Blondel encara estava feta de llambordes.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«... Las calles del trayecto aparecen totalmente ocupadas por una gran muchedumbre...

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«...que prodiga su entusiasmo en vítores y aplausos...»

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Blondel avall: «Acompañado por el alcalde se dirige entre aclamaciones a la catedral...». Un gran desplegament tècnic al servei de la propaganda franquista: quatre càmeres entre el pont i la catedral.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
L'alcalde franquista de la Lleida de l'època acompanyant el dictador. El nom d'aquell ignominiós Paer en Cap: Francisco Pons Castellà. La vergonya d'uns cognoms de la terra al servei del franquisme espanyol.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Les imatges s'esplaien en l'entusiasme ciutadà. Molts hi eren si us plau per força, però d'altres...

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
La ciutat plena de pintades amb el nom del dictador espanyol i «rojigualdas» a pleret.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Els «famosos» motoristes de la guàrdia civil de l'època escortant aquell encara més famós Rolls Royce descapotable, enfilant pel costat de l'antic Hospital de Santa Maria cap a la Catedral Nova.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
«... Entra bajo palio con el prelado de la diócesis, quien después del TeDeum pronuncia una vibrante alocución...». El «prelado» era el bisbe espanyol Aurelio del Pino Gómez, de penosa memòria, que durant aquella «alocución» va proclamar: Digitus Dei est hic («el dit de Déu és aquí»). Ens queda el consol de saber que, probablement, s'està abrusant en les eternes brases de l'infern.

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat (NODO, rtve).
Fot-li fort: «... en la que exalta las virtudes de Franco como estadista cristiano, cuya obra raya alturas alcanzadas por pocos en la historia universal...» 

1963. Lleida. Visita del dictador espanyol de l'època a la ciutat 
(La Vanguardia «española»).

[248] Lleida sota règim, 1962 (més)

[280] Carnestoltes lleidatà vuitcentista

1876. Carnestoltes a Lleida, Cria a l'enterro de la sardina.
(fons Sol-Torres, UdL).
Crida humorística a participar a la rua de l'enterro: «lo dimarts pròxim a les sis i mitja de la nit». I els premis: «Se regalaran premis humorístics als tres individus que hagin concorregut ab vestidura més caprichosa i digna de menció per sa senzillesa i novetat». L'expressió de «la ciutat dels tres lliris» fa referència al seu escut heràldic. L'esplanada de la fàbrica de gas als afores de l'antiga porta de Sant Antoni és el lloc escollit per a l'esdeveniment, al qual s'hi arribava en rua en què s'hi passejava el «peculiar fèretro». No es demana domassos als balcons, ja que «en pocs anys i per tants distints conceptes han vist lo sol i la lluna», en al·lusió als canvis de règim viscuts de manera recent a la ciutat i al país.

1876. Carnestoltes a Lleida, «Testament de Sa Gràcia Carnavalesca». 
(fons Sol-Torres, UdL).
Quin ull tan fi, quanta veritat, aquesta majestat carnestolenca!: «...y vull també que la gent/ fatxendosa y elegant/que aquí a Lleyda abunda tant/...», amb ortografia prefabriana encara, és clar.

1835. Vic. Devocionari catòlic per al temps de Carnestoltes.
Exemplar d'un curiós devocionari vigatà (vila coneguda pel seu catolicisme com a «ciutat dels Sants»), en desgreuge del Sagrat Cor pels «ultratges que se li fan, principalment en los dias de Carnestoltas».

[197] Los ponts vells de Fraga

[279] Populetum

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

Anys 1940. Monestir de Poblet.

[198] Una de flixancos

[278] «Gouvernement» d'Àger

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
Esplèndid planol acolorit de la vila vescomtal, reedició del 1668.

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
Plànol de la vila amb el riu als peus, que en l'edició acolorida consta erròniament com a Noguera Ribagorçana. 

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
A. La vila fortificada, B. El castell, C. La Torre Grossa, D. L'Església, E. La porta, F. Baluard francès després de la presa de 1647.

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
Detall del plànol, d'un verd herba magnífic.

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
La vila al peu del Montsec d'Ares.

1660. Àger. Plànol del Cavaller de Beaulieu.
Detall del pont sobre el riu d'Àger, que no és la Noguera Ribagorçana. El vescomtat d'Àger fou el dominador de la «mesopotàmia» entre les dos Nogueres, amb la vila fortificada ben bé al mig.

1660. Àger. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
El «Gouvernement» entre les dos Nogueres.

1660. Àger. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la Noguera Pallaresa de Camarasa amunt fins a Cellers. Alòs una mica allunyada del Segre

1660. Àger. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la Noguera, amb un únic pont marcat fins a Tremp. Segurament, l'únic pont amb garanties militars.

1660. Àger. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
Detall de la Noguera Ribagorçana.

1660. Àger. Mapa del Cavaller de Beaulieu.
La part baixa de la Noguera Ribagorçana.

[245] Setge d'Àger, 1647