 |
| 1876. Carnestoltes a Lleida, Cria a l'enterro de la sardina. (fons Sol-Torres, UdL). Crida humorística a participar a la rua de l'enterro: «lo dimarts pròxim a les sis i mitja de la nit». I els premis: «Se regalaran premis humorístics als tres individus que hagin concorregut ab vestidura més caprichosa i digna de menció per sa senzillesa i novetat». L'expressió de «la ciutat dels tres lliris» fa referència al seu escut heràldic. L'esplanada de la fàbrica de gas als afores de l'antiga porta de Sant Antoni és el lloc escollit per a l'esdeveniment, al qual s'hi arribava en rua en què s'hi passejava el «peculiar fèretro». No es demana domassos als balcons, ja que «en pocs anys i per tants distints conceptes han vist lo sol i la lluna», en al·lusió als canvis de règim viscuts de manera recent a la ciutat i al país.  |
 |
| 1876. Carnestoltes a Lleida, «Testament de Sa Gràcia Carnavalesca». (fons Sol-Torres, UdL). Quin ull tan fi, quanta veritat, aquesta majestat carnestolenca!: «...y vull també que la gent/ fatxendosa y elegant/que aquí a Lleyda abunda tant/...», amb ortografia prefabriana encara, és clar. |
 |
| 1835. Vic. Devocionari catòlic per al temps de Carnestoltes. Exemplar d'un curiós devocionari vigatà (vila coneguda pel seu catolicisme com a «ciutat dels Sants»), en desgreuge del Sagrat Cor pels «ultratges que se li fan, principalment en los dias de Carnestoltas». |
