[257] «Le village de Bellpuig», 1901

1901. Bellpuig. 
«Aragon , Valence, Barcelone, Saragosse, Sagonte, Valence: les beaux-arts, les moeurs, les coutumes», de Mme. Jane Dieulafoy (1851-1916), Ed. Hachette et Cie (Paris). Dibuix de Budier (BNF).
Un document impagable sobre l'estada dels autors a la vila de Bellpuig. L'arribada a l'hora d'una migdida d'estiu: «A midi, par une chaude journée de septembre, l'alcalde dort, le curé dort, le village dort».

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Els viatgers descobreixen el Mausoleu a l'Església: «J'entre, et quand les yeux ébluis se sont accoutumés a l'ombre mistérieuse de la nef, il surgit des ténèbres un joyau précieux, un tombeau que la paroisse a hérité du monastère».

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Després de visitar el convent, arriba la nit i cal anar a l'hostal de vora l'estació de tren, el mitjà de transport de l'aventurera autora del llibre i son marit acompanyant.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
La mestressa de l'hostal se la sap llarga: «Sachez que Bellpuig est bien approvisioné. Nous ne recourrons ni à Barcelone ni à Saragosse pour offrir a nos hôtes du poisson, du poulet et des pois chiches». Les fotos d'aquesta pàgina ja corresponen a la següent parada, Saragossa.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
«Le repas vaut soixante centims par personne... A partir du crépuscule, il n'est guère prudent, paraît-il, de circuler entre le vilage de Bellpuig et la gare». Vet-aquí la importància de les infraestructures fetes al seu just moment!

[256] Bellpuig, 1901

[256] Bellpuig, 1901

1901. Bellpuig. 
«Aragon, Valence, Barcelone, Saragosse, Sagonte, Valence: les beaux-arts, les moeurs, les coutumes», 
de Mme. Jane Dieulafoy (1851-1916), Ed. Hachette et Cie (Paris). Dibuix de Budier (BNF).
Imatge esplèndida dels porxos de davant l'Ajuntament tal com eren al segle XIX, retratats just als inicis del segle XX, i per sort encara conservats.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Detall de la somera i la criatura. Al primer balcó, el rètol de l'hostal. Al fons, un carro descansant sota els porxos i la mestressa guaitant al balcó.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
La històrica font de davant del convent de Sant Bartomeu, sota la regalada ombra de l'immens plataner.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Potser tornant del tros, la dona s'ha aturat a abeurar l'animal.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Claustre renaixentista del Convent de Sant Bartomeu.

1901. Bellpuig. «Aragon, Valence, Barcelone...»
Detall de les columnes salomòniques del Claustre.

Mme. Jane Dieulafoy (1851-1916). 
Nascuda a Tolosa de Llenguadoc, fou arqueòloga, novel·lista, periodista, dramaturga, fotògrafa. Sense dubte, una gran dona, de les que obriria camí cap a la igualtat. Juntament amb son marit féu moltes i diverses estades a la Península Ibèrica, de les quals en deixà el seu testimoni.

 

[169] «Lo Pla d'Urgell», centenari del setmanari

[255] Seu d'Urgell, 1787

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
Plànol de la ciutat fins a Castellciutat, en una preciosa aquarel·la de la setcentista «Collection géographique du marquis de Paulmy» (Gallica).

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
La fortificació a la marge dreta de la Valira i la ciutat a l'esquerra.

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
Detall de Castellciutat.

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
La vila tancada dins la muralla, des del cap de la banda d'Andorra i la catedral (A), o Capdevila, fins a la banda de llevant, dels horts del Convent de Sant Domènec (B). Els quatre portals de la ciutat (C).

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
Detall de l'horta tota cosida de sèquies.

1787. «Plan de Castel Siutat et de la ville d'Urgel», La Seu d'Urgell.
Detall del Segre a prop de la «palanca», el pont de fusta que el creuava, o més ben dit de la passera de taulons entre les dos ribes.

[244] Seu d'Urgell, 1691

[254] Detalls de la Barcelona de Wyngaerde

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de les Drassanes i de la Torre de les Puces, al capdavall de la primera muralla, la que conforma les actuals Rambles. A la muralla exterior, la del Paral·lel, la Porta de Santa Madrona.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de l'antic convent de Sant Francesc, a primera línia de muralla de mar, i de l'atapeïment de la trama urbana dins els murs de la ciutat.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de la Porta de Sant Antoni, i de com l'ampliació a la segona muralla estava plena d'hortes i mai no s'omplí de cases. Al capdamunt de la nova muralla, la Porta de Tallers; al capdamunt de la muralla antiga, la Torre de Canaletes. El monestir de Valldonzella, extramurs.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de Santa Maria del Pi. A tocar de muralla, el monestir i església romànics de Santa Anna.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall del nucli central del barri gòtic de la ciutat. Extramurs del Portal de l'Àngel, el convent dels jesuïtes, el de Pedralbes, i l'antiga vila de Sarrià.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de l'antiga església de Santa Caterina, amb la magnífica agulla gòtica. En mala hora derruïts per l'especulació urbanística del segle XIX per un simple mercat.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de la muralla de llevant, des del Portal Nou fins a la Porta de Sant Daniel. El campanar del convent i església de Santa Clara en primer terme, a l'angle de la muralla, derruïts pels atacs del setge de 1714. Al fons, el campanar de Sant Agustí, convertit en caserna espanyola després de la submissió de la ciutat, i el Portal Nou al seu darrere.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de l'angle de llevant de la muralla, amb la Torre de Sant Joan a l'esquerra i l'antic convent dels Àngels, extramurs.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de la Catedral del Mar, Santa Maria. Només la torre de mar era del tot acabada.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de la Porta de Mar i de l'arrodonida Torre Nova. A la platja, el tràfec comercial i de pescadors.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall d'una galera de rems, bogada pels penats.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Les barques i les casetes dels pescadors a la platja, amb algunes galeres, potser de nolieig, fondejades a la sorra. 

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de llevant de la muralla de mar, amb el Rec Comtal desguassant a la platja. En aquest tram, aigua de 7 pams de profunditat.

1563. Barcelona per Wyngaerde.
Detall de la signatura d'Anton van den Wyngaerde.

[250] La Barcelona del segle XVI
[1003] Una altra Barcelona de Wyngaerde

[253] La Panadella, km. 532

Anys 1960-70. La Panadella.
L'Hotel Bayona, d'obligada parada en la ruta a Barcelona amb el primer cotxe de casa, un flamant R4. La Panadella és el punt on comença Catalunya, segons repetia sempte el meu padrí. Hi venien uns cèlebres pans de pessic, de dolça memòria.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella, en una foto que potser remunta als anys cinquanta.

Anys 1960-70. La Panadella, en foto dels seixanta, encara sense els magatzems del costat.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella. Els antics mollons o fites de la N-II.

Anys 1960-70. La Panadella.

Anys 1960-70. La Panadella.

[14] Alcoletge ara fa trenta anys