Seguidors

20121111

[216] Mil anys de «Secla» de Fontanet

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 


L'any 49 aC tingué lloc a les esplanades al voltant del Sícoris, aigües amunt de Lleida, la batalla de Cèsar contra Pompeu, allà on el riu separarà segles a vindre els termes d'Alcoletge i de Corbins. Mil anys després, o sigui ara fa mil anys, a l'època de l'emirat de Làrida de Yússuf Suleimà Almudàfer, s'hi construïa una sèquia de rec, ampla i cabalosa, derivada del Segre a l'alçada de Térmens i que, resseguint-ne la marge esquerra, regaria durant 1000 anys (i rega encara) les partides properes al riu de la plana de Lleida: d'Alcoletge i Granyena, cap a La Bordeta i Sot de Fontanet, i cap Albatàrrec i Montoliu, i des de l'Edat Mitjana faria rodar la sínia de moldre gra dels molins de Cervià i de la Bordeta.

Les riuades han negat periòdicament aquestes terres, la qual cosa les ha fet més fèrtils encara, i s'han endut la presa d'aigües de la secla, feta i refeta ininterrompudament durant segles, fins que no fa gaires anys es decidí de pendre l'aigua ja del Canal de Balaguer. La riquesa de flora i fauna al voltant de la secla encara es pot apreciar en alguns racons, però ja gens comparable a la que s'hi trobava trenta anys enrere, en els anys de la meua infància: el pas de les màquines per a la neteja dels marges i de la sèquia ja havia acabat amb bona part de l'arbrat i vegetació de ribera, sobretot els enormes xops que la resseguien, i que van proporcionar-nos esplèndides collites de «giules» (gírgoles).

Ara, un projecte de canalització imminent acabarà, com ja ha passat en altres trams, amb la secla tal com ha sigut durant mil anys, en nom del progrés, mot que és urgent que la nostra societat redefineixi. A la partida de les Gaverneres d'Alcoletge, des de la caseta dels Estelladors («Astelladós», en local dialecte lleidatà) cap a amunt en desapareixerà qualsevol rastre, substituïda per peces de formigó, com en altres trams ja han desaparegut també els vells ponts medievals i del segle XVIII que hi havia. «Alabat sigo Déu!», com deien les padrines.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Als peus del tossal de la Nora, la secla mil·lenària n'ha regat els «trossos» i «repèls», com aquest de casa nostra, dit repèl perquè són els trossos del marge esquerre que cal regar-los no per la força de la gravetat, com els de la marge dreta, sinó fent parada per fer pujar el nivell de la secla i que l'aigua entri pels portells a contracorrent o repèl.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Com el nom ho indica, la partida era proveïdora de garbes (amb metàtesi de la r), però als anys 1960 començà la fruticultura intensiva. La jubilació progressiva dels pagesos i la falta d'hereus dedicats a la pagesia, ja han fet desaparèixer pràcticament per complet els arbres fruiters i s'ha tornat al cereal i al panís, molt més fàcilment mecanitzables i que es poden treballar amb seguiment de caps de setmana i lloguer a les grans empreses productores, que el sembren i el seguen a l'engròs.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
La caseta dels Estelladors o «Astelladós», construïda sobre la base de l'original de carreus de pedra del segle XVIII, que repartia l'aigua de Fontanet cap al Rec Nou o de la «Secleta», que es va fer al terme d'Alcoletge per aprofitar encara més l'aigua. A l'esquerra, s'hi aprecia la boca de naixement de la Secleta, salvada per dos vells travessers de la via. Quantes vegades les travessàvem de petits per jugar!

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
El sobreeixidor dels Estelladors de Fontanet, on calia col·locar les fustes per aixecar el nivell de la secla i poder regar els trossos de la marge dreta a tocar del salt, els anomenats «repèls».

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
El corrent de l'aigua a la sortida del salt de la caseta dels Estelladors és molt fort: mai de la vida us hi heu de banyar, ja que el remolí se us enduria cap al fons. Per banyar-nos a l'estiu i traure'ns el borrissol que es posava damunt la pell a l'hora de collir «prèssics», calia anar una mica més avall, on la secla s'eixampla i no és tan fonda ni forta.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Recorrent el camí de la Secla amb el meu pare. No tan sols desapareixerà una sèquia, sinó tota una generació amb la saviesa arrelada a la terra.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
El camí de la secla dels Estelladors cap a amunt, que arriba fins a l'antic Molí de la Nora. M'explica el meu pare que només hi havia permís per fer la parada sempre de nit,i com un cop feta i l'aigua entrant als repèls, s'ajeia a l'altre cap de bancal a dormir. Quan l'aigua li mullava els peus, era senyal que el bancal ja estava regat i podia anar a desfer la parada. I així tot l'estiu, setmana rere setmana, fins que arribava la collita.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Per regar els trossos de la marge dreta, una simple pala obre el portell que avia l'aigua. Al fons el tossal i poble d'Alcoletge.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
A l'alçada del pont de la Nora s'hi construí durant els anys 1980 la caseta del motor de la bomba per al Ramal 9, que sempre patia de falta d'aigua. La instal·lació fou feta i pagada pels propis regants, entre ells el meu pare, i encara ara és indispensable per al reg d'aquesta comunitat de regants.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
La mil·lenària secla, ampla, fonda i d'aigües tranquil·les entre els grocs tardorals dels perers.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
El pas a nivell de la Nora a la via de Balaguer, a l'alçada de la torre del Ventura.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
El pas a nivell de la Nora, i uns quants pinyots esbarriats per terra després de segar el panís. Els pinyots abans servien per encendre les estufes de llenya, i a Alcoletge perquè el Benito de Cal Fusteret (fuster i enterramorts) pogués serrar les barres dels difunts per sota de la corbata. Això tan de moda de «reduir, reciclar, reutilitzar» sempre havia estat patrimoni popular.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Vista de la partida de les Gaberneres des del camí de la via. En primer terme, el canyissar de la Secla de Fontanet, després els arbres del sot del riu i, al fons, les envistes de Corbins a l'altre costat del Segre. El meu pare va arribar a Alcoletge per batre a l'estiu l'any 1956, i s'hi acabar casant. Ell prové de les Garrigues, terra de secà i olivers, i va haver d'adaptar-se a l'horta, al rec, a la mecanització, al cereal, a la fruticultura, a la crisi agrària... I ara ens fa por la nova crisi, però només perquè és la nostra, perquè ells ja van patir les seues.

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Torre de tàpia de Ca la Tresa. Els últims reductes que romanen dempeus de l'arquitectura tradicional. A l'època del cereal, abans del 1960, servia perquè les famílies s'hi traslladessin durant l'estiu durant els mesos de la sega amb la dalla i el falçó. Sense llum, sense aigua corrent, sense aire condicionat, però amb la necessitat i ganes de treballar que la supervivència exigia. Algú les protegirà?

2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres. 
Les Gaberneres de quan era petit, amb la torre del Florentino i la Seu Vella al fons, eren plenes de pomeres i presseguers, marges, fasseres i sifons, xops i canyissars, i quan calia enfilar-se a l'última escala del banc de collir fruita, sempre hi havia la Seu Vella a l'hortizó.

[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

20121110

[215] Escornalbou 1660

1660. Escornalbou. 
Gravat del Cavaller de Beaulieu, «A.Perel fecit».
  Esplèndid gravat del castell d'Escornalbou, dominador secular del Baix Camp amb els seus 650 m d'alçada, amb la vila nova als peus.
1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Acabada la Guerra dels Segadors, el veguer del Camp de Tarragona ordenà que 70 homes de Riudoms, Mont-roig, Reus, la Selva, Alcover, les Borges, Riudecanyes, Botarell, Vinyols i Montbrió enderroquessin les fortificacions.
1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall del castell amb l'entortolligat camí que hi portava.
1660. Escornalbou. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
Detall de Vilanova d'Escornalbou.
Anys 1900-1910. Escornalbou, Baix Camp.  Ed. Mumbrú.
Runes del Monestir de Sant Miquel, emnplaçat una mica més avall que l'antic castell.
Anys 1900-1910. Escornalbou.   
Creu de l'abat Guimerà de Poblet (s.XVI).
Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Runes de l'església del Monestir.
Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Capella de les Verges.
Anys 1954. Escornalbou.  
Plaça de l'església, amb els arcs oberts del claustre.
Anys 1900-1910. Escornalbou.  
Portal d'entrada al complex monacal.

[162] Cambrils platja, 1660

20121108

[214] Mollerussa per Thomas

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer Wilson, actual Avinguda de la Generalitat, amb l'estació de tren al fons.

Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer Wilson, detall.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Entrada al poble per la carretera de Lleida, llavors i ara Avinguda Ferrer i Busquets.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  La carretera arbrada a banda i banda per a un trànsit poc dens, després esdevinguda N-II.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  El carrer Ferrer i Busquets de l'altre cap, on quedava tallat per la vila vella, amb un coll d'ampolla que durarà fins als anys 90 del segle XX.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall de les tradicionals portalades obertes cap enfora.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Carrer J.Verdaguer, sense asfaltar i amb poca (o nul·la) il·luminació elèctrica.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall dels nens amb pantalons curts i mitjons fins al genoll, com alguns de la meua edat encara recordem.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  La Societat l'Amistat, a la sortida del poble cap a la carretera de Golmés, avui punt cèntric de la vila.
Anys 1920-30. Mollerussa. Ed. Thomas.
  Detall del porxo d'entrada a l'Amistat.

[11] Pel clot del dimoni

Part 2:

[218] Mollerussa antiga

20121107

[213] Liceu Escolar, in memoriam

1913-1937. Lleida. Liceu Escolar. 
Edifici nou de l'escola al carrer Blondel, que anys a vindre fóra bombardejat per la Legió Cóndor al servei de la barbàrie franquista un 2 de novembre de 1937. A quarts de quatre de la tarda hi moriren prop d'una quarantena de nens i uns quants dels professors.
1909. Lleida. Liceu Escolar. 
Primer edifici de l'escola fundada el 1906 per Frederic Godàs als peus del carrer Cavallers.
 
1912. Lleida. Liceu Escolar. 
Capçalera del butlletí del col·legi i propaganda: «excelente campo de juego».  L'ensenyament públic, gratuït i universal llavors era encara una quimera.
1909. Lleida. Liceu Escolar. Revista lleidatana «El País».
Exercicis gimnàstics al terrat de l'edifici del carrer Cavallers, des d'on guaitava el campanar de la Seu Vella.
Anys 1910-20. Lleida. Liceu Escolar. 
Equip de futbol del col·legi, probablement al camp d'esports de la Joventut Republicana de Lleida. Atenció al detall: pantalons fins a la cintura!
1920. Lleida. Liceu Escolar. 
Portada renovada del butlletí trimestral (en castellà) del col·legi.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», ressenya sobre el col·legi, llavors ja amb més de 500 alumnes i l'expansió pedagògica comarcal.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Menjador, revista «Lleida», núm. 5, desembre.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Dormitori, revista «Lleida», núm. 5, desembre.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Saló d'estudi, revista «Lleida», núm. 5, desembre. Quan anar al col·legi era sinònim precisament d'anar «a estudi». Actualment, quin sinònim hi posaríeu?
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Aula a l'edifici de Blondel, revista «Lleida», núm. 5, desembre, amb els tradicionals pupitres en parelles, només de nens, ja que aleshores les nenes estudiaven separades i en col·legis a part.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Detall del lavabo, revista «Lleida», núm. 5, desembre, escrit al més pur estil popular: «cuarto d'asseu».
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Revista «Lleida», núm. 5, desembre, detall del tancat posterior de l'edifici amb el pati d'esbarjo i gimnàstica.
1928. Lleida. Liceu Escolar. 
Rebut mensual del col·legi, i del més de gener: 300 ptas de l'època no eren pas a l'abast de totes les famílies lleidatanes, un terç de les quals de la pensió de l'internat.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Descripció de l'edifici «amb vistes al Segre i a l'horta lleidatana» d'aquesta «curta però gloriosa institució» a la revista «Lleida», núm. 5, desembre, que demostra la importància i ressò adquirits pel col·legi en la Lleida dels anys 1910 i següents.
1921. Lleida. Liceu Escolar. 
Anunci del Col·legi Minerva al butlletí. L'any 1911 la dona del fundador del Liceu, Victorina Vila, va fundar amb el mateix esperit l'escola femenina. 


Anys 1940. Lleida. Liceu Escolar. 
Una gran imatge, testimoni dels temps ominosos del franquisme (espanyol i caciquista) a la Lleida de la postguerra, amb l'edifici, mig refet, del Liceu Escolar amb el jou i flextes dels falangistes (espanyols). Foto agafada del facebook d'Aficionats a la Lleida Antiga.
[M'escriu M. Carme Estiarte: Voldria aportar, que des de l'any 1928, el director del Liceu fou mossèn Joan Montaner].


[112] «La tasseta de plata»

20121105

[212] Indesinenter

1967. Salvador Espriu. Indesinenter. Versió adaptada de Raimon.
Dedicat als parats, porucs, incrèduls compatriotes, per tal que no es deixin acovardir, s'alliberin de servituds passades i sàpiguen fer-se dignes de la gent i de la terra.


Musicacions:
Raimon, 1967
Verdcel, 2010