2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
L'any 49 aC tingué lloc a les esplanades al voltant del Sícoris, aigües
amunt de Lleida, la batalla de Cèsar contra Pompeu, allà on el riu
separarà segles a vindre els termes d'Alcoletge i de Corbins. Mil anys
després, o sigui ara fa mil anys, a l'època de l'emirat de Làrida de
Yússuf Suleimà Almudàfer, s'hi construïa una sèquia de rec, ampla i
cabalosa, derivada del Segre a l'alçada de Térmens i que, resseguint-ne
la marge esquerra, regaria durant 1000 anys (i rega encara) les partides
properes al riu de la plana de Lleida: d'Alcoletge i Granyena, cap a La
Bordeta i Sot de Fontanet, i cap Albatàrrec i Montoliu, i des de l'Edat
Mitjana faria rodar la sínia de moldre gra dels molins de Cervià i de la
Bordeta.
Les riuades han negat periòdicament aquestes terres, la qual cosa les ha fet més fèrtils encara, i s'han endut la presa d'aigües de la secla, feta i refeta ininterrompudament durant segles, fins que no fa gaires anys es decidí de pendre l'aigua ja del Canal de Balaguer. La riquesa de flora i fauna al voltant de la secla encara es pot apreciar en alguns racons, però ja gens comparable a la que s'hi trobava trenta anys enrere, en els anys de la meua infància: el pas de les màquines per a la neteja dels marges i de la sèquia ja havia acabat amb bona part de l'arbrat i vegetació de ribera, sobretot els enormes xops que la resseguien, i que van proporcionar-nos esplèndides collites de «giules» (gírgoles).
Ara, un projecte de canalització imminent acabarà, com ja ha passat en altres trams, amb la secla tal com ha sigut durant mil anys, en nom del progrés, mot que és urgent que la nostra societat redefineixi. A la partida de les Gaverneres d'Alcoletge, des de la caseta dels Estelladors («Astelladós», en local dialecte lleidatà) cap a amunt en desapareixerà qualsevol rastre, substituïda per peces de formigó, com en altres trams ja han desaparegut també els vells ponts medievals i del segle XVIII que hi havia. «Alabat sigo Déu!», com deien les padrines.
Les riuades han negat periòdicament aquestes terres, la qual cosa les ha fet més fèrtils encara, i s'han endut la presa d'aigües de la secla, feta i refeta ininterrompudament durant segles, fins que no fa gaires anys es decidí de pendre l'aigua ja del Canal de Balaguer. La riquesa de flora i fauna al voltant de la secla encara es pot apreciar en alguns racons, però ja gens comparable a la que s'hi trobava trenta anys enrere, en els anys de la meua infància: el pas de les màquines per a la neteja dels marges i de la sèquia ja havia acabat amb bona part de l'arbrat i vegetació de ribera, sobretot els enormes xops que la resseguien, i que van proporcionar-nos esplèndides collites de «giules» (gírgoles).
Ara, un projecte de canalització imminent acabarà, com ja ha passat en altres trams, amb la secla tal com ha sigut durant mil anys, en nom del progrés, mot que és urgent que la nostra societat redefineixi. A la partida de les Gaverneres d'Alcoletge, des de la caseta dels Estelladors («Astelladós», en local dialecte lleidatà) cap a amunt en desapareixerà qualsevol rastre, substituïda per peces de formigó, com en altres trams ja han desaparegut també els vells ponts medievals i del segle XVIII que hi havia. «Alabat sigo Déu!», com deien les padrines.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Als peus del tossal de la Nora, la secla mil·lenària n'ha regat els «trossos» i «repèls», com aquest de casa nostra, dit repèl perquè són els trossos del marge esquerre que cal regar-los no per la força de la gravetat, com els de la marge dreta, sinó fent parada per fer pujar el nivell de la secla i que l'aigua entri pels portells a contracorrent o repèl.
Als peus del tossal de la Nora, la secla mil·lenària n'ha regat els «trossos» i «repèls», com aquest de casa nostra, dit repèl perquè són els trossos del marge esquerre que cal regar-los no per la força de la gravetat, com els de la marge dreta, sinó fent parada per fer pujar el nivell de la secla i que l'aigua entri pels portells a contracorrent o repèl.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Com el nom ho indica, la partida era proveïdora de garbes (amb metàtesi de la r), però als anys 1960 començà la fruticultura intensiva. La jubilació progressiva dels pagesos i la falta d'hereus dedicats a la pagesia, ja han fet desaparèixer pràcticament per complet els arbres fruiters i s'ha tornat al cereal i al panís, molt més fàcilment mecanitzables i que es poden treballar amb seguiment de caps de setmana i lloguer a les grans empreses productores, que el sembren i el seguen a l'engròs.
Com el nom ho indica, la partida era proveïdora de garbes (amb metàtesi de la r), però als anys 1960 començà la fruticultura intensiva. La jubilació progressiva dels pagesos i la falta d'hereus dedicats a la pagesia, ja han fet desaparèixer pràcticament per complet els arbres fruiters i s'ha tornat al cereal i al panís, molt més fàcilment mecanitzables i que es poden treballar amb seguiment de caps de setmana i lloguer a les grans empreses productores, que el sembren i el seguen a l'engròs.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
La caseta dels Estelladors o «Astelladós», construïda sobre la base de l'original de carreus de pedra del segle XVIII, que repartia l'aigua de Fontanet cap al Rec Nou o de la «Secleta», que es va fer al terme d'Alcoletge per aprofitar encara més l'aigua. A l'esquerra, s'hi aprecia la boca de naixement de la Secleta, salvada per dos vells travessers de la via. Quantes vegades les travessàvem de petits per jugar!
La caseta dels Estelladors o «Astelladós», construïda sobre la base de l'original de carreus de pedra del segle XVIII, que repartia l'aigua de Fontanet cap al Rec Nou o de la «Secleta», que es va fer al terme d'Alcoletge per aprofitar encara més l'aigua. A l'esquerra, s'hi aprecia la boca de naixement de la Secleta, salvada per dos vells travessers de la via. Quantes vegades les travessàvem de petits per jugar!
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
El sobreeixidor dels Estelladors de Fontanet, on calia col·locar les fustes per aixecar el nivell de la secla i poder regar els trossos de la marge dreta a tocar del salt, els anomenats «repèls».
El sobreeixidor dels Estelladors de Fontanet, on calia col·locar les fustes per aixecar el nivell de la secla i poder regar els trossos de la marge dreta a tocar del salt, els anomenats «repèls».
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
El corrent de l'aigua a la sortida del salt de la caseta dels Estelladors és molt fort: mai de la vida us hi heu de banyar, ja que el remolí se us enduria cap al fons. Per banyar-nos a l'estiu i traure'ns el borrissol que es posava damunt la pell a l'hora de collir «prèssics», calia anar una mica més avall, on la secla s'eixampla i no és tan fonda ni forta.
El corrent de l'aigua a la sortida del salt de la caseta dels Estelladors és molt fort: mai de la vida us hi heu de banyar, ja que el remolí se us enduria cap al fons. Per banyar-nos a l'estiu i traure'ns el borrissol que es posava damunt la pell a l'hora de collir «prèssics», calia anar una mica més avall, on la secla s'eixampla i no és tan fonda ni forta.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Recorrent el camí de la Secla amb el meu pare. No tan sols desapareixerà una sèquia, sinó tota una generació amb la saviesa arrelada a la terra.
Recorrent el camí de la Secla amb el meu pare. No tan sols desapareixerà una sèquia, sinó tota una generació amb la saviesa arrelada a la terra.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
El camí de la secla dels Estelladors cap a amunt, que arriba fins a l'antic Molí de la Nora. M'explica el meu pare que només hi havia permís per fer la parada sempre de nit,i com un cop feta i l'aigua entrant als repèls, s'ajeia a l'altre cap de bancal a dormir. Quan l'aigua li mullava els peus, era senyal que el bancal ja estava regat i podia anar a desfer la parada. I així tot l'estiu, setmana rere setmana, fins que arribava la collita.
El camí de la secla dels Estelladors cap a amunt, que arriba fins a l'antic Molí de la Nora. M'explica el meu pare que només hi havia permís per fer la parada sempre de nit,i com un cop feta i l'aigua entrant als repèls, s'ajeia a l'altre cap de bancal a dormir. Quan l'aigua li mullava els peus, era senyal que el bancal ja estava regat i podia anar a desfer la parada. I així tot l'estiu, setmana rere setmana, fins que arribava la collita.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Per regar els trossos de la marge dreta, una simple pala obre el portell que avia l'aigua. Al fons el tossal i poble d'Alcoletge.
Per regar els trossos de la marge dreta, una simple pala obre el portell que avia l'aigua. Al fons el tossal i poble d'Alcoletge.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
A l'alçada del pont de la Nora s'hi construí durant els anys 1980 la caseta del motor de la bomba per al Ramal 9, que sempre patia de falta d'aigua. La instal·lació fou feta i pagada pels propis regants, entre ells el meu pare, i encara ara és indispensable per al reg d'aquesta comunitat de regants.
A l'alçada del pont de la Nora s'hi construí durant els anys 1980 la caseta del motor de la bomba per al Ramal 9, que sempre patia de falta d'aigua. La instal·lació fou feta i pagada pels propis regants, entre ells el meu pare, i encara ara és indispensable per al reg d'aquesta comunitat de regants.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
La mil·lenària secla, ampla, fonda i d'aigües tranquil·les entre els grocs tardorals dels perers.
La mil·lenària secla, ampla, fonda i d'aigües tranquil·les entre els grocs tardorals dels perers.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
El pas a nivell de la Nora a la via de Balaguer, a l'alçada de la torre del Ventura.
El pas a nivell de la Nora a la via de Balaguer, a l'alçada de la torre del Ventura.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
El pas a nivell de la Nora, i uns quants pinyots esbarriats per terra després de segar el panís. Els pinyots abans servien per encendre les estufes de llenya, i a Alcoletge perquè el Benito de Cal Fusteret (fuster i enterramorts) pogués serrar les barres dels difunts per sota de la corbata. Això tan de moda de «reduir, reciclar, reutilitzar» sempre havia estat patrimoni popular.
El pas a nivell de la Nora, i uns quants pinyots esbarriats per terra després de segar el panís. Els pinyots abans servien per encendre les estufes de llenya, i a Alcoletge perquè el Benito de Cal Fusteret (fuster i enterramorts) pogués serrar les barres dels difunts per sota de la corbata. Això tan de moda de «reduir, reciclar, reutilitzar» sempre havia estat patrimoni popular.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Vista de la partida de les Gaberneres des del camí de la via. En primer terme, el canyissar de la Secla de Fontanet, després els arbres del sot del riu i, al fons, les envistes de Corbins a l'altre costat del Segre. El meu pare va arribar a Alcoletge per batre a l'estiu l'any 1956, i s'hi acabar casant. Ell prové de les Garrigues, terra de secà i olivers, i va haver d'adaptar-se a l'horta, al rec, a la mecanització, al cereal, a la fruticultura, a la crisi agrària... I ara ens fa por la nova crisi, però només perquè és la nostra, perquè ells ja van patir les seues.
Vista de la partida de les Gaberneres des del camí de la via. En primer terme, el canyissar de la Secla de Fontanet, després els arbres del sot del riu i, al fons, les envistes de Corbins a l'altre costat del Segre. El meu pare va arribar a Alcoletge per batre a l'estiu l'any 1956, i s'hi acabar casant. Ell prové de les Garrigues, terra de secà i olivers, i va haver d'adaptar-se a l'horta, al rec, a la mecanització, al cereal, a la fruticultura, a la crisi agrària... I ara ens fa por la nova crisi, però només perquè és la nostra, perquè ells ja van patir les seues.
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Torre de tàpia de Ca la Tresa. Els últims reductes que romanen dempeus de l'arquitectura tradicional. A l'època del cereal, abans del 1960, servia perquè les famílies s'hi traslladessin durant l'estiu durant els mesos de la sega amb la dalla i el falçó. Sense llum, sense aigua corrent, sense aire condicionat, però amb la necessitat i ganes de treballar que la supervivència exigia. Algú les protegirà?
Torre de tàpia de Ca la Tresa. Els últims reductes que romanen dempeus de l'arquitectura tradicional. A l'època del cereal, abans del 1960, servia perquè les famílies s'hi traslladessin durant l'estiu durant els mesos de la sega amb la dalla i el falçó. Sense llum, sense aigua corrent, sense aire condicionat, però amb la necessitat i ganes de treballar que la supervivència exigia. Algú les protegirà?
2012. Secla de Fontanet, Alcoletge, partida de les Gaberneres.
Les Gaberneres de quan era petit, amb la torre del Florentino i la Seu Vella al fons, eren plenes de pomeres i presseguers, marges, fasseres i sifons, xops i canyissars, i quan calia enfilar-se a l'última escala del banc de collir fruita, sempre hi havia la Seu Vella a l'hortizó.
Les Gaberneres de quan era petit, amb la torre del Florentino i la Seu Vella al fons, eren plenes de pomeres i presseguers, marges, fasseres i sifons, xops i canyissars, i quan calia enfilar-se a l'última escala del banc de collir fruita, sempre hi havia la Seu Vella a l'hortizó.
