QUINA LA FEM?

20120901

[181] Pel camí de Granyena amunt

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
Riu Segre amunt per la partida de Granyena, el vell camí fins a Lleida, comencem a tocar de les comportes i del naixement del Canal de Seròs, sempre sota la companyia de la Seu Vella.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
Gairebé es poden collir les peres des del tren de la Pobla, amb els característics sifons dels recs per als braçals que han de travessar la via, on jugàvem de petits mentre el pare regava el tros.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
La natura exuberant no s'atemoreix. Un suculent plat secular: les caragolines amb costella, ceba i tomata... si és que les heu anades a plegar primer!

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
Mapa del camí d'anada, travessant l'autovia fins al poble, i del que agafarem de tornada: «Secla» de Fontanet avall fins al Molí de Cervià.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
La gens presumida Ermita de Granyena, tradicional espai de l'Aplec de setembre d'Alcoletge, abans que se'n perdés el costum. El petit santuari és datat des de l'Edat Mitjana, tot i que l'actual capella és del s.XVII.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
La creu de terme traslladada a tocar de l'ermita amb la moderna inscripció al peu: «Perquè Terra Ferma/ no oblidi a qui deu/ aquest bé de Déu/ beneeix el terme».

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
L'horta i la fruita, la riquesa de la partida i dels pobles de la Plana, que Lleida ciutat ignora: més de cent mil ànimes que saben més dels carrers i botigues de Cambrils que de les suors i tràfecs de l'estiu entre els rengs. Mai abans no havia existit aquest divorci entre la capital i la seua terra:

«Res no crida el meu cor amb més tendresa ara,
que aquells camins fondals de xops i de canyars.
El seu record fa un ròssec de recança al meu pas:
torna a la meua espatlla la mà greu del meu pare.»
(Molt lluny d'aquí, Màrius Torres).

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
És inaudit que la Paeria hagués adoptat oficialment una forma només existent en els llibres. Cal ser respectuosos amb els topònims vius: tenen fil directe amb la història. Simplement Granyena, doncs, com la gent en diem malgrat els cartells.

2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge.
La «Secla» de Fontanet a l'encreuament amb el camí de Granyena. L'aigua del Pirineu, via Segre, que ens ha donat literalment la vida, ara en una horta del tot mecanitzada.

Part 2:

[182] «Secla» de Fontanet avall

20120827

[180] La batalla de Sant Llorenç de Montgai

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645», BNF.
El riu Segre des de Lleida a Balaguer i Camarasa, amb les tropes francocatalanes de la Guerra dels Segadors d'aquest costat i la línia defensiva de les tropes castellanes a l'altra banda del riu.

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
Lleida i Balaguer amb els ponts vells, i la plana d'Urgell ocupada per l'Armée du Roy (Lluís XIV, el Rei Sol gavatxo). S'hi aprecia el riu Corp desembocant al Segre, i la sèquia de Fontanet, dibuixada ben cabalosa.

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
A l'esquerra. Corbins a la desembocadura de la Noguera Ribagorçana al Segre, i les passeres de Camarasa al centre, objectiu militar de primer ordre ja que donaven pas a la Noguera Pallaresa.

1645. Guerra dels Segadors.

««Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».

Detall de la infanteria i cavalleria campant per la Plana d'Urgell.

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
Detall. La cavalleria francesa creuant pels guals de Massana i els soldats pel pont de corda riu amunt: «B. Pont de corde faict a Montclaus ou passerent 2500 hommes», els quals van anar a tombar a Santa Linya per sorpendre els espanyols per la rereguarda.

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
«E. Plaine entre Balaguier et Llorens ou fuit la bataille et la defaicte des ennemis, General D. Andre Cantelme que sen fuit avec la reste des ennemis a Balaguier».

1645. Guerra dels Segadors.
«Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa. Ab llicencia: En Barcelona, per Gabriel Nogués, en lo Carrer de Sant Domingo, 1645».
La presa de Camarasa un mes abans va permetre la batalla de Sant Llorenç de Montgai el 22 de juny.

1645. Guerra dels Segadors.
«Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa».
«...els castellans «quant se veren perduts, posaren foch al pont, però ho han pagat, puix després los han fet passar lo riu a esta part y se son anegats casi tots».

1645. Guerra dels Segadors. «Relació y bon succés de las armas francesas y catalanas en la presa de la vila de Camarasa».
«Lo pont se adobà a tota pressa, esta nit, y confiam que demà serà passada nostra cavalleria y Infanteria a l'altra part».

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645».
Detall dels ponts estratègics de Camarasa i del pont d'Alòs: «D. Pont de batteaus faict per ordre du Comte soubs Camaras ou il passa». El pont de barques permetia el pas de peces d'artilleria estirades per bous i mules.

1645. Guerra dels Segadors.
«Plan du passage qu'a faict Monseigr. le Cte. de Harcour a la Riviere de Segre en Catalogne du 15 jusque au 23 juin 1645», BNF.
Detall de la llegenda.

[99] Lleida, segle XVII

20120824

[179] BCN per Chéreau

1750. Barcelona, per Chéreau (MDC).

Detall de Montjuïc (1), amb el farell de banderoles per avisar la ciutat de l'avistament de vaixells enemics. Santa Madrona (3) nasqué a Barcelona, segons la llegenda, i morí martiritzada per Dioclecià per no refusar la nova fe cristiana (ca. 300 dC).