 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. Riu Segre amunt per la partida de Granyena, el vell camí fins a Lleida, comencem a tocar de les comportes i del naixement del Canal de Seròs, sempre sota la companyia de la Seu Vella. |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. Gairebé es poden collir les peres des del tren de la Pobla, amb els característics sifons dels recs per als braçals que han de travessar la via, on jugàvem de petits mentre el pare regava el tros. |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. La natura exuberant no s'atemoreix. Un suculent plat secular: les caragolines amb costella, ceba i tomata... si és que les heu anades a plegar primer! |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. Mapa del camí d'anada, travessant l'autovia fins al poble, i del que agafarem de tornada: «Secla» de Fontanet avall fins al Molí de Cervià. |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. La gens presumida Ermita de Granyena, tradicional espai de l'Aplec de setembre d'Alcoletge, abans que se'n perdés el costum. El petit santuari és datat des de l'Edat Mitjana, tot i que l'actual capella és del s.XVII. |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. La creu de terme traslladada a tocar de l'ermita amb la moderna inscripció al peu: «Perquè Terra Ferma/ no oblidi a qui deu/ aquest bé de Déu/ beneeix el terme». |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. L'horta i la fruita, la riquesa de la partida i dels pobles de la Plana, que Lleida ciutat ignora: més de cent mil ànimes que saben més dels carrers i botigues de Cambrils que de les suors i tràfecs de l'estiu entre els rengs. Mai abans no havia existit aquest divorci entre la capital i la seua terra: «Res no crida el meu cor amb més tendresa ara, que aquells camins fondals de xops i de canyars. El seu record fa un ròssec de recança al meu pas: torna a la meua espatlla la mà greu del meu pare.» (Molt lluny d'aquí, Màrius Torres). |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. És inaudit que la Paeria hagués adoptat oficialment una forma només existent en els llibres. Cal ser respectuosos amb els topònims vius: tenen fil directe amb la història. Simplement Granyena, doncs, com la gent en diem malgrat els cartells. |
 |
| 2012. Pel camí de Granyena fins a Alcoletge. La «Secla» de Fontanet a l'encreuament amb el camí de Granyena. L'aigua del Pirineu, via Segre, que ens ha donat literalment la vida, ara en una horta del tot mecanitzada. |
Part 2:
