[177] Els verds de l'horta

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «secla».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd sisca.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd panís.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd blanquilla.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «auliver».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd noguer.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd aliant.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «aufals».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd barlet.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd heura.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd gala.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd granny.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd llimonera.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd panotxa.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd «aubi».

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd blet.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd figuera.  

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd tamariu.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida. 
Verd nectarina.

2012. Granyena, alguns fons de pantalla naturals de l'horta de Lleida.
Verd mangraner.

[35] Qui oblida lo passat, oblida a si mateix

[176] Lleida alta aèria

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fotografia de la «zona alta», bàsicament inexistent al darrere del turó de la Seu Vella. Al centre, l'edifici de l'antiga presó de Lleida, amb la Rambla d'Aragó que baixa cap a la dreta, i una gran esplanada buida esperant els futurs carrers Balmes, Ricard Vinyes, Prat de la Riba...

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la Seu retallada sobre l'horta lleidatana.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'actual carrer Ramon i Cajal, amb part del claustre de dalt del Seminari (actual edifici de la UdL). És molt xocant la imatge d'edificis solts, com bolets, ací i allà, enmig d'horts i amb les mitjaneres pelades, esperant futura companyia.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del peu de la Seu Vella, amb la llengua de serp que puja fins a la porta dels Lleons. Un bocí de riu i l'arbreda dels Camps Elisis a la dreta. A l'horitzó, el tossal de Moredilla.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall dels meandres de la Mitjana, amb l'enorme illa central al mig (o mitjana), d'on el nom de l'indret.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'esplanada buida, més enllà de Boters i Sant Martí, que marcaven els límits emmurallats de la ciutat. Es pot apreciar l'espadanya romànica de St. Martí, amb el tancat lateral que hi feia de cementiri. En primer terme, allargassat, l'edifici de l'asil Borràs, on ara hi ha la plaça Pau Casals.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del carrer de Vallcalent, llavors encara camí.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de la presó de Lleida, inspiració del conegut romanço divuitesc, que relata amb la força de la passió el tràgic amor impossible del més petit dels presos i Margarita, la filla del baró.

ROMANÇO DE LA PRESÓ DE LLEIDA

A la ciutat de Lleida
n'hi ha una presó;
de presos mai n'hi manquen,
petita, bonica,
prou n'hi porta el baró,
lireta, liró.

Hi ha trenta-tres presos;
canten una cançó;
l'han treta i l'ha dictada,
petita, bonica,
el més jove de tots,
lireta, liró.

La nina se'ls escolta
de dalt del mirador;
a cada posadeta,
petita, bonica,
en davalla un graó,
lireta, liró.

Los presos se n'adonen
i paren la cançó.
-Canteu, canteu, bons presos,
petita, bonica,
canteu-ne la cançó-,
lireta, liró.

-Com cantarem, senyora,
si estem en greu presó?-
-¿Que us falta menjar o beure,
petita, bonica,
o us quiten la ració?-
lireta, liró.

-No ens falta menjar i beure
ni ens quiten la ració;
lo que ens falta, senyora,
petita, bonica,
les claus de la presó-,
lireta, liró.

-Canteu, canteu-ne, presos;
acabeu la cançó;
acabeu-la, bons presos,
petita, bonica,
que me'n captiva el so,
lireta, liró.

Aniré al meu pare,
recaptaré el perdó.
Qui és que l'ha dictada,
petita, bonica,
tan bonica cançó?-,
lireta, liró.

-El del barretet negre,
el més jove de tots.-
Ja se'n va a n-el seu pare,
petita, bonica,
a demanar-li un do,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
jo vos deman un do;
no vos deman València,
petita, bonica,
ni tampoc Aragó,
lireta, liró.

Ni tampoc Barcelona,
ciutat de gran valor.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
qui do vols que jo et do?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
les claus de la presó.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no;
lireta, liró.

Los presos fugirien;
com quedaria jo?
¿Digues per què vols, filla,
petita, bonica,
les claus de la presó?-,
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
per treure'n l'aimador.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
quin és ton aimador?-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
lo més petits de tots.-
-Ai, filla, Margarida,
petita, bonica,
això no pot ser, no,
lireta, liró.

Han cremat La Garriga,
Conflent i Rosselló.-
-Dels presos que allà canten,
petita, bonica,
digau, què en fareu, vós?-
lireta, liró.

-S'acosta el Sant Dissabte,
los penjarem a tots.-
-Ai, pare, lo meu pare,
petita, bonica,
no pengeu l'aimador!-
lireta, liró.

-Ai, filla, Margarida,
serà el primer de tots.
Les cordes són filades,
petita, bonica,
que en costen a pes d'or-
lireta, liró.

-Ai, pare, lo meu pare,
pengeu-m'hi a mi i tot;
feu les forques de plata,
petita, bonica,
i feu-ne els dogals d'or;
lireta, liró.

I a cada cap de forca
poseu-hi un pom de flors,
perquè la gent quan passi,
petita, bonica,
sentin la bona olor;
lireta, liró.

resin un parenostre
per l'ànima dels dos,
i diguen: "Ai, la trista,
petita, bonica,
que ha mort per l'aimador!
lireta, liró.

Déu la perdó, floreta,
jardí de cada flor.
Qui és aquesta donzella,
petita, bonica,
que és morta per amor?,
lireta, liró.

Néta n'és del rei d'Hongria,
parenta d'Aragó.
Déu l'hagi perdonada,
petita, bonica,
la filla del baró."
lireta, liró.

[166] Des del cel lleidatà

[175] Cambrils platja, inicis s. XX

Anys 1910-20. Cambrils.
  Una imatge que reflecteix el poble tal com era des de final del segle XIX: vista del «port», diu la llegenda de la targeta. Però no hi existia ni port ni passeig, i les barques esperaven l'hora de feinejar a l'estreta platja sorrenca a tocar de la Torre dels Moros.

Anys 1910-20. Cambrils.
  La Torre dels Moros, encara sense el pis superior, construït per un particular després de la guerra. La torre de guaita del segle XVII per tal d'avistar les naus pirates que assotaven les costes dels països catalans. D'on la dita: «no hi ha moros a la costa».

Anys 1910-20. Cambrils.
  Arribada d'una de les tradicionals barques pesqueres de vela, que ara calia estirar cap a l'arena a força de braços o de mules. Esplèndies fotografies de l'Ed. Mumbrú del primer terç del segle XX. El cap de Salou a l'horitzó.

Anys 1940-50. Cambrils.
  Ara sí la Torre amb el pis superior i les barques desplaçades per un incipient passeig, encara sense port (foto Raymond).

[162] Cambrils platja, 1660

[174] De Grealó a Margalef per la 4a Sèquia

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Detall de Google Maps del terme de Grealó: els colors i les formes de la Plana de Lleida.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Encreuament de la 4a Sèquia amb el Canal Auxiliar. Obra d'enginyeria al seu temps a base de mines i sifons, amb sorprenent resultat: tots dos canals marxen corrent més o menys paral·lels un bon tros, però amb el sentit invers del curs de l'aigua. L'Auxiliar arriba per dalt a la dreta i marxa per baix, per on arriba la Sèquia Quarta (ben arbrada) que surt per l'esquerra, on se li afegeix el sobreixidor de la sortida del Canal.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Cases abandonades del canalista a Grealó, l'original i la més recent: un lloc de comandament de tanta responsabilitat com aquest encreuament d'aigües bé valia un bon sou.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

La Sèquia a l'arribada al sifó d'encreuament, amb les cases del canalista rere els arbres. Ben aviat arribarem al repetidor de Grealó.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Una petita «fassera» de pedra per saltar la Sèquia, i una filera de xops més que centenària, potser dels primers que s'hi van plantar i tot. «Fassera» és un mot del lleidatà, i és el rec que porta l'aigua des d'un braçal o «secla» al tros o bancal.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

La Sèquia és un hàbitat natural destacat: de tant en tant, un conill amb les orelles estirades, una corrua d'aneguets, les granotes que salten a l'aigua al nostre pas, les cigales que ens avisen ric-ric que el dia serà calent, les sangartilles que travessent rabents i s'amaguen...

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

La Plana de Lleida en contrast absolut de colors a l'estiu: del groc marronós de rostolls i cards al verd de les fulles dels plataners.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

«Aufals» segat per assecar-se, panís remullat per aspersió. Sense l'aigua del Segre i del Pirineu, la Plana fóra un desert, i la pobresa i l'emigració ens haurien colpejat sense pietat al llarg del segle XX.

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

El palau de Margaleg és un gran casal residencial documentat des del segle XII, tot i que l'edifici actual és del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a restaurant especialitzat en celebracions (font: Pobles de Catalunya).

 

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Foto de Sant Bartomeu de Margalef de començament del segle XX. El poblet medieval de Margalef està documentat des de l'any 1161 i sembla que té un origen musulmà. A mitjan segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al costat de l'església romànica de Sant Bartomeu.
Només se'n manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat, datada cap a la fi del segle XIII (font: Pobles de Catalunya).

2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.

Hem pujat cinquanta metres de desnivell des dels Mangraners. A Margalef s'acaba el festeig de la 4a Sèquia, a tocar de la carretera, amb el Canal Auxiliar, l'un a contradirecció de l'altre. Ací el Subcanal comença a virar per tal d'anar a parar  ben aviat a les aigües del seu germà gran, al terme d'Artesa de Lleida. La Sèquia ens promet una altra aventura: de Margalef fins al seu naixement a Borges. Per avui, però, ja n'hi ha prou. Cal girar cua i no perdre detall: a final de juliol les mores dels esbarzers ja comencen a negrejar.

part 1:

[173] Dels Mangraners a Margalef per la 4a Sèquia