 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Detall de Google Maps del terme de Grealó: els colors i les formes de la Plana de Lleida. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Encreuament de la 4a Sèquia amb el Canal Auxiliar. Obra d'enginyeria al seu temps a base de mines i sifons, amb sorprenent resultat: tots dos canals marxen corrent més o menys paral·lels un bon tros, però amb el sentit invers del curs de l'aigua. L'Auxiliar arriba per dalt a la dreta i marxa per baix, per on arriba la Sèquia Quarta (ben arbrada) que surt per l'esquerra, on se li afegeix el sobreixidor de la sortida del Canal. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Cases abandonades del canalista a Grealó, l'original i la més recent: un lloc de comandament de tanta responsabilitat com aquest encreuament d'aigües bé valia un bon sou. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia a l'arribada al sifó d'encreuament, amb les cases del canalista rere els arbres. Ben aviat arribarem al repetidor de Grealó. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Una petita «fassera» de pedra per saltar la Sèquia, i una filera de xops més que centenària, potser dels primers que s'hi van plantar i tot. «Fassera» és un mot del lleidatà, i és el rec que porta l'aigua des d'un braçal o «secla» al tros o bancal. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Sèquia és un hàbitat natural destacat: de tant en tant, un conill amb les orelles estirades, una corrua d'aneguets, les granotes que salten a l'aigua al nostre pas, les cigales que ens avisen ric-ric que el dia serà calent, les sangartilles que travessent rabents i s'amaguen... |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
La Plana de Lleida en contrast absolut de colors a l'estiu: del groc marronós de rostolls i cards al verd de les fulles dels plataners. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
«Aufals» segat per assecar-se, panís remullat per aspersió. Sense l'aigua del Segre i del Pirineu, la Plana fóra un desert, i la pobresa i l'emigració ens haurien colpejat sense pietat al llarg del segle XX. |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
El palau de Margaleg és un gran casal residencial documentat des del segle XII, tot i que l'edifici actual és
del segle XVIII. Al portal hi ha la data de 1772. Consta de planta
baixa, pis i golfes, amb un cos lateral on hi ha una galeria d'arcs de
mig punt. Va pertànyer a la noble família dels Fivaller, l'escut dels
quals es pot veure a la façana. Joan-Anton de Fivaller i Bru va obtenir
el títol de duc d'Almenara alta l'any 1829. Actualment funciona com a
restaurant especialitzat en celebracions (font: Pobles de Catalunya). |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Foto de Sant Bartomeu de Margalef de començament del segle XX. El poblet medieval de Margalef està
documentat des de l'any 1161 i sembla que té un origen musulmà. A mitjan
segle XIV comptava amb 34 focs però als inicis del segle següent es va
despoblar. Ara resten només unes quantes pedres i diverses sitges, al
costat de l'església romànica de Sant Bartomeu.Només se'n manté dempeus la façana, coronada amb una doble espadanya de dos pisos. La portada és d'arc apuntat, feta amb dovelles motllurades i embellida amb un guardapols també apuntat, datada cap a la fi del segle XIII (font: Pobles de Catalunya). |
 |
2012. De Grealó a Margalef per la Quarta Sèquia principal del Canal d'Urgell.
Hem pujat cinquanta metres de desnivell des dels Mangraners. A Margalef s'acaba el festeig de la 4a Sèquia, a tocar de la carretera, amb el Canal Auxiliar, l'un a contradirecció de l'altre. Ací el Subcanal comença a virar per tal d'anar a parar ben aviat a les aigües del seu germà gran, al terme d'Artesa de Lleida. La Sèquia ens promet una altra aventura: de Margalef fins al seu naixement a Borges. Per avui, però, ja n'hi ha prou. Cal girar cua i no perdre detall: a final de juliol les mores dels esbarzers ja comencen a negrejar. |
part 1:
