QUINA LA FEM?

20120721

[167] Lleida per Roisin

Anys 1920-30. Lleida.
Bloc de postals amb imatges de la ciutat captades per Lucien Roisin, un dels fotògrafs més destacats i prolífics del primer terç del segle XX a Catalunya.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista clàssica de la Seu des de la riba esquerra del Segre, quan encara es deixaven llençols estesos als balcons.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista des de la Mitjana, amb el primer pont del tren al fons.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista de Blondel cantonada Cavallers. La banqueta encara estreta fins al pont vell.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista de la Plaça Sant Joan, llavors «de la Constitución» (espanyola), en un dia de mercat.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista de la Plaça Sant Joan, ara des del costat de la Paeria. Al fons a la dreta, encara s'observa l'antic carrer de l'Estereria obert.

Anys 1920-30. Lleida.
Carrer Major, sempre animat.

Anys 1920-30. Lleida.
La Seu Nova, amb el cor barroc que acabarà cremat al 1936.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista del Carrer Cavallers, amb detall de mare i filla amb un poal d'aigua carrer amunt.

Anys 1920-30. Lleida.
Vista de la Rambla de Ferran de cara a l'estació, encara amb l'edifici vell.

20120719

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Fotografia amb una de les barres de les ales a l'esquerra. Una esplèndida vista del barri antic des de la Catedral Nova fins a la Rambla d'Aragó, amb tot l'entramat d'antics carrers de la Lleida vella.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
La Rambla d'Aragó, nascuda de l'enderroc de la muralla de Boters, amb el nou Seminari i els horts de la part alta de la ciutat.

1929. El Seminari a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Detall de les Cases Balasch, d'estil modernista, alçades el 1914 per l'arquitecte Morera i Gatell.

1929. La Seu Nova a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
La Catedral Nova, majestuosa des de l'aire en comparació a la poca perspectiva des de terra. Darrere, l'hort del convent de Santa Clara. A l'esquerra, claustre i espadanya del convent de les Descalces. A tocar de la catedral, hi havia una capella, crec que dita de Santa Maria.

1929. L'Antic Hospital de Sant Maria a vista d'aeroplà, de J. Gaspar (ICC).
L'Antic Hospital de Santa Maria, davant per davant de la Catedral Nova, llavors hospital militar, encara envoltat de cases i sense restaurar.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
La part baixa de la Rambla d'Aragó, amb el pati i els claustres de l'edifici de la Casa de la Caritat o Maternitat, la construcció del qual va durar trenta anys, 1860-90. Al costat de baix, l'edifici de l'antic Montepio, avui seu de la Conselleria de Cultura a Lleida. A l'extrem superior esquerre, destaca la fumera d'un molí i els edificis del recent escorxador (1912-15, arquitecte Morera i Gatell).

1929. Sant Llorenç a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Fantàstica perspectiva de Sant Llorenç, seu catedralícia mentre van durar les obres de construcció de la Seu Nova, després de l'ocupació espanyola de la Seu Vella, 1707-81. Darrere l'església i fins a la Rambla, els jardins del palau del Bisbe.

1929. El Roser a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Detall de l'entramat urbà que encara conservava el traçat medieval. A la dreta, parcialment, el claustre del Roser, crec que llavors encara institut d'ensenyaments del batxillerat de l'època (secundària) fins a l'acabament de la guerra.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
Detall del convent de les Descalces i dels seus horts.

[157] Boters des de dalt

20120713

[165] Esterri d'Àneu

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Les crestes del Tesso o Tèsol de Son a l'hivern: «Mentre el món sia món, la Cendrosa serà de Son» (dita popular).

M'aclareix l'amic Joan Vilanova: «No és una dita. Està escrit al testament d'una dona de Son que va llegar la finca 'Cendrosa' al municipi, significant que la finca no podia ser venuda a ningú i havia de romandre per sempre més propietat del municipi».

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Altar major de l'església.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
L'entrada al poble. Nom d'etimologia basca, que significa «el lloc de la pleta» (Onomasticon de Coromines), la terra baixa dels ramats quan havien d'abandonar les muntanyes a l'arribada del fred.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Els pallers de garbes a Santa Maria d'Àneu, amb el monestir romànic de fons. Documentat al segle IX, es creu que ja era un santuari visigòtic.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Cascada del riu d'Escalarre. Nom mixt d'arrel llatina (escala) i sufix bascoide, típic del període bilingüe català-basc de la vall d'Àneu entre els segles VIII-XII.

Anys 1920-30. València d'Àneu.
Imatge idíl·lica amb un ramat de bens pasturant, encara sense adossades!

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Vista del pla.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Vista del pla, que corrobora el sentit etimològic de la «pleta» o tancat.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Vista del pla.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
La creu de terme del segle XVII al carrer Major, a tocar de l'hotel que en aquell temps ja hi havia amb una preciosa tribuna vidriada.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Perspectiva inversa a l'anterior del carrer Major.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Preciosa imatge del pont medieval del s.XIII sobre el riu de Son.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Carrer Major, amb un estable per a automòbils, segons el rètol, i l'operari municipal arruixant el carrer i l'entrada de l'església amb la manguera per evitar la pols.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu.
Àlbum del fotògraf aranès Manuel Solé, de Bossòst.

[142] De quan a Gerri feien sal

20120709

[164] Campament dels Dos Rius

La construcció del pantà de Camarasa a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre i entre impressionants espadats, començà al maig del 1919 sota projecte del «benvingut Mr. Pearson». Feia encara no un mes que s'havia liquidat a Barcelona la vaga de La Canadenca, amb l'establiment per part del govern de la jornada laboral de 8 hores per a tots els oficis. Cap al gener de 1920 el pantà començà a omplir-se i aquell mateix any s'inicià la producció elèctrica. De seguida, però, s'hi detectaren filtracions, que no serien corregides fins a la construcció d'una pantalla de formigó a partir de 1926, reforçada en algunes altres ocasions.

La producció d'electricitat canvià la fesomia del territori i aportà l'energia necessària per a l'activitat industrial barcelonina. Ara, cent anys després, i vista la història social, econòmica i cultural del país, potser podem concloure (i només és una opinió meua i segurament equivocada) que, com deien els padrins, per a aquest viatge no calien tantes alforges. És a dir, no estic segur què hi hem guanyat, però sí sé del cert ço que hi hem perdut. Apa, ja està dit, cadascú que hi rumio!

Anys 1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Vista frontal de la resclosa de 92 m. d'alçada.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

El Segre s'omplí de passeres i un camí de cinc quilòmetres menava fins al poble, aigües avall.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Detall dels barracons dels obrers.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Detall de la central en construcció que s'equiparia amb quatre grups.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Detall del peu d'obra, on hi hagué un funicular des del campament a la resclosa per al trasllat dels materials necessaris per a la producció de ciment.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Aiguabarreig de Camarasa.
La Noguera Pallaresa s'aboca al Segre després d'un salt de 92 m. de formigó. La destrucció d'un paratge d'una bellesa inigualable ara farà cent anys. Per cert, quan etiquetarà Google Maps amb la llengua de la terra?