La construcció del pantà de Camarasa a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre i entre impressionants espadats, començà al maig del 1919 sota projecte del «benvingut Mr. Pearson». Feia encara no un mes que s'havia liquidat a Barcelona la vaga de La Canadenca, amb l'establiment per part del govern de la jornada laboral de 8 hores per a tots els oficis. Cap al gener de 1920 el pantà començà a omplir-se i aquell mateix any s'inicià la producció elèctrica. De seguida, però, s'hi detectaren filtracions, que no serien corregides fins a la construcció d'una pantalla de formigó a partir de 1926, reforçada en algunes altres ocasions.
La producció d'electricitat canvià la fesomia del territori i aportà l'energia necessària per a l'activitat industrial barcelonina. Ara, cent anys després, i vista la història social, econòmica i cultural del país, potser podem concloure (i només és una opinió meua i segurament equivocada) que, com deien els padrins, per a aquest viatge no calien tantes alforges. És a dir, no estic segur què hi hem guanyat, però sí sé del cert ço que hi hem perdut. Apa, ja està dit, cadascú que hi rumio!
Anys 1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.
Vista frontal de la resclosa de 92 m. d'alçada.
|
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius. |
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius. |
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.
El Segre s'omplí de passeres i un camí de cinc quilòmetres menava fins al poble, aigües avall.
|
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.
Detall dels barracons dels obrers.
|
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.
Detall de la central en construcció que s'equiparia amb quatre grups. |
1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius. |