[166] Des del cel lleidatà

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fotografia amb una de les barres de les ales a l'esquerra. Una esplèndida vista del barri antic des de la Catedral Nova fins a la Rambla d'Aragó, amb tot l'entramat d'antics carrers de la Lleida vella.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Rambla d'Aragó, nascuda de l'enderroc de la muralla de Boters, amb el nou Seminari i els horts de la part alta de la ciutat.

1929. El Seminari a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de les Cases Balasch, d'estil modernista, alçades el 1914 per l'arquitecte Morera i Gatell.

1929. La Seu Nova a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La Catedral Nova, majestuosa des de l'aire en comparació a la poca perspectiva des de terra. Darrere, l'hort del convent de Santa Clara. A l'esquerra, claustre i espadanya del convent de les Descalces. A tocar de la catedral, hi havia una capella, crec que dita de Santa Maria.

1929. L'Antic Hospital de Sant Maria a vista d'aeroplà, de J. Gaspar (ICC).
  L'Antic Hospital de Santa Maria, davant per davant de la Catedral Nova, llavors hospital militar, encara envoltat de cases i sense restaurar.

1929. Boters a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  La part baixa de la Rambla d'Aragó, amb el pati i els claustres de l'edifici de la Casa de la Caritat o Maternitat, la construcció del qual va durar trenta anys, 1860-90. Al costat de baix, l'edifici de l'antic Montepio, avui seu de la Conselleria de Cultura a Lleida. A l'extrem superior esquerre, destaca la fumera d'un molí i els edificis del recent escorxador (1912-15, arquitecte Morera i Gatell).

1929. Sant Llorenç a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Fantàstica perspectiva de Sant Llorenç, seu catedralícia mentre van durar les obres de construcció de la Seu Nova, després de l'ocupació espanyola de la Seu Vella, 1707-81. Darrere l'església i fins a la Rambla, els jardins del palau del Bisbe.

1929. El Roser a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall de l'entramat urbà que encara conservava el traçat medieval. A la dreta, parcialment, el claustre del Roser, crec que llavors encara institut d'ensenyaments del batxillerat de l'època (secundària) fins a l'acabament de la guerra.

1929. Lleida a vista d'aeroplà, de Josep Gaspar i Serra (ICC).
  Detall del convent de les Descalces i dels seus horts.

[157] Boters des de dalt

[165] Esterri d'Àneu

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Les crestes del Tesso o Tèsol de Son a l'hivern: «Mentre el món sia món, la Cendrosa serà de Son» (dita popular).

M'aclareix l'amic Joan Vilanova: «No és una dita. Està escrit al testament d'una dona de Son que va llegar la finca 'Cendrosa' al municipi, significant que la finca no podia ser venuda a ningú i havia de romandre per sempre més propietat del municipi».

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Altar major de l'església.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
L'entrada al poble. Nom d'etimologia basca, que significa «el lloc de la pleta» (Onomasticon de Coromines), la terra baixa dels ramats quan havien d'abandonar les muntanyes a l'arribada del fred.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Els pallers de garbes a Santa Maria d'Àneu, amb el monestir romànic de fons. Documentat al segle IX, es creu que ja era un santuari visigòtic.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Cascada del riu d'Escalarre. Nom mixt d'arrel llatina (escala) i sufix bascoide, típic del període bilingüe català-basc de la vall d'Àneu entre els segles VIII-XII.

Anys 1920-30. València d'Àneu. 
Imatge idíl·lica amb un ramat de bens pasturant, encara sense adossades!

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Vista del pla.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Vista del pla, que corrobora el sentit etimològic de la «pleta» o tancat.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Vista del pla.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Vista del pla.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
La creu de terme del segle XVII al carrer Major, a tocar de l'hotel que en aquell temps ja hi havia amb una preciosa tribuna vidriada.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Perspectiva inversa a l'anterior del carrer Major.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Preciosa imatge del pont medieval del s.XIII sobre el riu de Son.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Carrer Major, amb un estable per a automòbils, segons el rètol, i l'operari municipal arruixant el carrer i l'entrada de l'església amb la manguera per evitar la pols.

Anys 1920-30. Esterri d'Àneu. 
Àlbum del fotògraf aranès Manuel Solé, de Bossòst.

[142] De quan a Gerri feien sal

[164] Campament dels Dos Rius

La construcció del pantà de Camarasa a l'aiguabarreig de la Noguera Pallaresa amb el Segre i entre impressionants espadats, començà al maig del 1919 sota projecte del «benvingut Mr. Pearson». Feia encara no un mes que s'havia liquidat a Barcelona la vaga de La Canadenca, amb l'establiment per part del govern de la jornada laboral de 8 hores per a tots els oficis. Cap al gener de 1920 el pantà començà a omplir-se i aquell mateix any s'inicià la producció elèctrica. De seguida, però, s'hi detectaren filtracions, que no serien corregides fins a la construcció d'una pantalla de formigó a partir de 1926, reforçada en algunes altres ocasions.

La producció d'electricitat canvià la fesomia del territori i aportà l'energia necessària per a l'activitat industrial barcelonina. Ara, cent anys després, i vista la història social, econòmica i cultural del país, potser podem concloure (i només és una opinió meua i segurament equivocada) que, com deien els padrins, per a aquest viatge no calien tantes alforges. És a dir, no estic segur què hi hem guanyat, però sí sé del cert ço que hi hem perdut. Apa, ja està dit, cadascú que hi rumio!

Anys 1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

 Vista frontal de la resclosa de 92 m. d'alçada.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

  El Segre s'omplí de passeres i un camí de cinc quilòmetres menava fins al poble, aigües avall.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall dels barracons dels obrers.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall de la central en construcció que s'equiparia amb quatre grups.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.  

  Detall del peu d'obra, on hi hagué un funicular des del campament a la resclosa per al trasllat dels materials necessaris per a la producció de ciment.

1919-20. Construcció del pantà de Camarasa. Campament dels Dos Rius.

Aiguabarreig de Camarasa. 
La Noguera Pallaresa s'aboca al Segre després d'un salt de 92 m. de formigó. La destrucció d'un paratge d'una bellesa inigualable ara farà cent anys. Per cert, quan etiquetarà Google Maps amb la llengua de la terra?

[78] Barcelona Traction, Light and Power

[163] Roisin, BCN panoràmica

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Bella vista de la ciutat des del Tibidabo, amb l'observatori Fabra en primer terme.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 La plaça Urquinaona sense trànsit. Llavors sí que era un luxe viure al principal.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Passeig de Sant Joan, amb l'Arc del Triomf envoltat de tramvies.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Esplèndida imatge del port, amb el senyor Colom sempre amatent.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port des del moll dels pescadors a la Barceloneta, amb Montjuïc al fons.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port i del perfil de la ciutat des del mar.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port, ara des dels peus de Montjuïc, amb Colom al fons a l'esquerra.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Tapa d'aquesta esplèndida Sèrie 8 d'imatges acolorides de la ciutat de Barcelona de Lucien Roisin.

[161] BCN, Roisin panoràmic

[162] Cambrils platja, 1660

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Magnífica vista de Cambrils des del mar. El dibuixant, en un esforç d'imaginació, agafa una perspectiva impossible per a l'època, amb un resultat inigualable. L'allunyament de la població de la costa, a diferència d'avui, era un patró de seguretat constant.

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de la línia de la costa, amb el «fanal» en primer terme (actualment dita Torre dels Moros) i la vila parapetada rere les muralles. Durant la Guerra dels Segadors, el 12-12-1640, es lliurà la Batalla de Cambrils. Assetjats per les tropes espanyoles, amb un exèrcit de més de 20000 infants, 3000 soldats de cavalleria i 24 canons, els catalans, comandats per Antoni d'Armengol, van resistir un parell de dies. Gairebé un miler de patriotes foren afusellats a traïció, els oficials passats pel garrot vil, i llurs caps penjats de les portes de la vila.    

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de la línia de l'horitzó, presidit pel castell d'Escornalbou i on s'aprecien mitja dotzena de campanars dels poblets del Camp de Tarragona.

1660. Cambrils. Gravat del Cavaller de Beaulieu.
  Detall de l'enorme galió fondejat davant Cambrils, on s'aprecia la petita barca amb què es feia el desembarcament. Com en tota aquesta sèrie de gravats, els detalls d'animació, amb els vaixells i barques davant la costa, aporten una vivesa expressiva extraordinària.

[145] Salou, fort al port

[161] BCN, Roisin panoràmic

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del port des de la Barceloneta. Lucien Roisin (París 1876, Marsella 1942) és conegut per la immensa qualitat de les nombrosíssimes imatges preses de la Catalunya de començament del segle XX.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista de la ciutat am l'agulla de la catedral en primer terme.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista de la cruïlla del Passeig de Gràcia amb la Gran Via de les Corts Catalanes.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del Passeig de Sant Joan.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del Palau del Marquès d'Alfarràs, a Horta. Edifici d'estil arabesc, que conserva la torre medieval, que tot just sobresurt.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del cim del Tibidabo fa cent anys: les obres del temple expiatori, començades al canvi de segle, anaven prenent cos, tot i que no s'acabarien fins als anys 60 del segle XX.

Anys 1910-20. Panoràmiques de Barcelona, de Roisin.

 Vista del parc d'atraccions, amb la fireta de la Talaia, que encara avui fa impressió de pujar-hi.

[163] Roisin, BCN panoràmica

[90] Mistos amb vistes

[160] Passatgers al tren

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford (BNE).

 Durant la visita de la «borbona» Isabel II a Catalunya, aquell any s'inaugurà l'arribada del tren a Lleida, i el pont tubular sobre el Segre, prou espectacular per a l'època, en una ciutat que tot just estava a punt de tombar les muralles medievals.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

 Detall del pont, amb el llagut damunt l'areny que els meandres del Segre havien acumulat. Segurament era una barquer que devia guanyar-se algunes garrofes fent el pas del riu a qui ho necessités. Al fons, absolutament verge, la Mitjana sense la presa que s'hi faria 50 anys més tard.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

 Detall de la imponent i perfecta estructura de ferro de 200 metres de llarg.

1860. Primer pont del tren a Lleida, fotografia de Clifford.

  Charles Clifford és l'autor de les primeres fotografies conservades de la ciutat de Lleida, i de moltes altres de Catalunya. Com a fotògraf de «sa altesa reial», l'acompanyà en aquest viatge i deixà constància gràfica dels indrets visitats.

[21] La primera fotografia lleidatana

[156] El primer pont del tren