Seguidors

20250925

[2706] Eivissa, 1936

 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La muralla baixa de la ciutat.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge data de l'any 1935, i la ressenya fou publicada l'any següent.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo viatge en aquells temps era llarg i penós. Només des de Palma s'hi requerien sis hores! Si la mar no era prou bona, «alguns es caragolaven i perdien la serenitat, i també el color. Aviat se sentiren udols. Certs indrets del vaixell s'omplien de sucs inevitables». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Vista de Santa Eulàlia i d'Eivissa des del mar, mentre lo vaixell s'hi acostava lentament: «l'església, el castell, els campanars, els edificis públics, les cases particulars, els molls, les muralles... Res no desentona». La gent s'agrupava al moll tot esperant l'arribada dels passatgers: «Al cap i a la fi, això no succeeix gaire sovint a Eivissa». Posem-hi cent anys al damunt, i ho tenim capgirat del tot, oi?

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Poca paperassa i poc control a l'arribada: «de l'illa d'Eivissa cap malfactor no pot escapar, i hom hi viu tranquil».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'estrenen amb un passeig per la vila nova, i unes guies escrites d'Isidor Macabic, que els proporcionà lo llibreter Ramon. En aquesta part de la vila, hi havia los comerços, lo barri de la Bomba, lo passegi de Vara del Rei (abans de s'Alamera), «amb el monument a aquest militar eivissenc» (mort a la guerra de Cuba contra els americans), i lo barri de pescadors, la Penya. 
Lo ferreny baluard del castell eivissenc data del temps de Carles I. A la portalada de les Taules, hi sorprenien tres estàtues de marbre dels temps romans, allà encastades.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo nucli antic, dins la muralla, amb les antigues cases senyorials, lo convent de les Agustines, l'ajuntament, lo Seminari i, dalt del turó, la catedral i lo Castell. Lo setè aniversari de la conquesta catalana hi fou celebrat «amb grans festes populars i escaients funcions religioses».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo port d'Eivissa. Dalt del turó, la catedral i el castell.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Puig dels Molins. Perfectament visibles «uns quants molins de vent d'antic mecanisme, situats en línia com si fossin atuells estratègics de combat».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo barri popular dels pescadors, dit de la Penya.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Lo Museu Arqueològic del canonge arqueòleg Macabic, amb troballes de les Pitiüses de l'època fenícia, cartaginesa i romana.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La mar que envola l'illa «està plena de peix. Algú ha dit que aquí quasi es pot agafar amb les mans. El cas és que a Eivissa veureu un constant trafiquejar en peix». Canvieu peix per turistes, i tindreu ara la imatge actual de l'illa, un segle després. En algun moment, caldrà preguntar-nos si lo canvi ha pagat la pena,i no només a Eivissa si nó al llarg de tota la costa dels nostres Països.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los pescadors de la ciutat «ocupen dues parts de la població: el barri ribereny de la Bomba i el barri de la Penya». Aquest darrer llavors encara ple de tipisme i manera de viure característica: «Hom en parla amb tot l'afecte d'una de les curiositats més distretes de l'illa».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Al barri de la Penya hi «abunden les criatures. Algunes van vestides com Adam. Amb els nasos llardosos, ulls de lleganyes i cares plenes de mosques, juguen vora d'algun femer». Afegeix l'observador: «Sort del vent eivissenc que amb el seu buf violent de gairebé cada dia neteja l'atmosfera». 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Emprendades.: «camperoles riques, maques i joves, cada una de les quals llueix amb majestat el mirinyac de faldilla de colors obscurs, mocador de serrells a les espatlles, i davantal esquifit de tons clars».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», d'agost, núm. 495 (ddd-uab).
«Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
S'iniciava llavors tímidament la pandèmia turística: «la transformació d'Eivissa es va operant lentament: a la part baixa s'obren establiments de venda sota les modernes normes de luxe i del confort». Lo tipisme cada cop era més reservat a la vida rural dels pobles.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los diumenges tothom feia cap a la ciutat, a les hores de migdia. Era lo moment de contemplar lo passeig de les emprendades. 

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«En aquests terrenys no plou gaire sovint. En el subsòl hi ha aigua a pocs metres de profunditat... Els pous supleixen les sèquies... perquè en tota l'illa només hi ha un riu i encara gens abundant». L'autor fa un repàs als conreus i bestiar que hi trobem.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Descripció de les cases tradicionals, sempre emblanquinades amb calç.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita als llogarets de Sant Jordi, Santa Eulàlia i Sant Antoni.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Reconeixement de la senzillesa, hospitalitat i gràcia de la gent de la terra.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Visita a l'arqueòleg Macabic.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Los costums patriarcals dels festejadors eivissencs, llavors ja «una mica esfumats».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
«Els automòbils substitueixen els carros plens de verdor o de pageses amb mirinyac de faldilles; cada dia s'hi veuen menys emprendades i més vestits exòtics».

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Segadores de Santa Gertrudis.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
La vila alta eivissenca de fa un segle.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Santa Eulàlia.

1936. Eivissa, Illes Balears.
«Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya», de setembre, núm. 496 
(ddd-uab). «Excursió a Eivissa», Francesc Blasi i Vallespinosa.
Casa de pagès eivissenca.


[2547] Ports i rades del segle XVIII


Quinalafem.blogspot.com  

Posted by
Labels: , ,

20250920

[2705] La Vall d'Aran de Juli Soler

  

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
La gran guia que descobrí era Val a tot Catalunya, de l'enginyer i gran pirineista barceloní, impulsor del refugi de la Renclusa. A més, recollí en imatges fotogràfiques bona part dels racons per on tombà. La primera edició publicada a la Tipografia de l'Avenç data de 1906, any que marca aquesta descoberta de la Val per la resta de catalans. 
Lo llibre fou reeditat al 1933 pel CEC, edició que inclou noves imatges d'Albert Oliveres i Folc, i a on també hi col·laborà Lluís Estasen i Pla.
Mort prematurament al 1914, Juli Soler, a les comarques ponentines, fou lo descobridor i divulgador de les pintures rupestres del Cogul, a les Garrigues.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Imatges etnogràfiques del tombant del segle XIX al XX de les tasques agrícoles al prat, tot recollint l'herba per al bestiar. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Processó davant la portalada de l'església de Mig Aran, encara tota sencera. Seria volada al 1938, quan fou convertida a funcions de polvorí. A sota, un gran menhir enmig d'un prat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Esteles d'època romana a la Val. L'una a la rectoria de Gausac, i l'altra encastada en un dels murs de l'església de Vilamòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Pastors al pla de Beret, un dels quals amb una típica capa i caputxa de llana basta de corder, o burell, de color gris foscot. L'altra imatge mostra la popular i reputada processó a Montgarri. La religió sempre aconduint la gent com a ramats. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les antigues bordes amb sostre de palla als Bordius de Canejan.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo port de la Bonaigua, sense lo xalet-refugi que la Canadenca hi faria posteriorment. A dalt, la vista del Pui de la Bonaigua des de l'ermita de les Ares, en plena ascensió del port per la banda pallaresa. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Les Maleïdes des dels plans del port de Benasc, avui dits de l'Hospital. A sota, lo primer magne refugi a la Renclusa, impulsat pel mateix Juli Soler.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vistes idíl·liques de Salardú i Unha. Qui les pogués haver, avui!

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo circ amb l'estany glaçat i lo tuc de Saboredo, des del port de la Ratera.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Vista de Salardú. 
Los tucs de Locampo i la Vall de Ruda des del Ticolet.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Salt d'Aigües Tortes i los arcs del riu Malo, entre lo circ de Baciver descendent cap al riu Ruda.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Santuari de Montgarri.
L'orri dels gavatxos al pla de Beret, potser perquè les ovelles eren de propietat d'algun francès, i també los treballadors que les munyien i en feien los formatges, que això és un orri, una borda o barraca per a fer-hi aquestes funcions. Per extensió, se'n diu també d'algun indret sense la caseta, però a on s'hi munyia i s'hi recollia la llet. Veiem com un dels homes sosté un cassó de llet sobre un recipient cilíndric, una gran ferrada que fa de lletera. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los estanys de Marimanha.
Pelegrins francesos a Montgarri.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Tuc de Maubèrme.
La Vall de Varradòs.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Rasos i estany gran de Liat. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los Banys de Tredòs.
Imatge preciosa del Tuc de Ratera i del Portell de Colomers, des del mig del circ innivat.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo magne circ de Colomers i l'estany Clòto.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Mar amb lo Montarto presidint al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'estany de Rius.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
L'Hospital de Vielha, a la banda més meridional dels dominis aranesos, i l'estany Redon, a on s'hi accedeix en ruta que ascendeix des de l'Hospital.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tresmil Molières.
Lo riu Nere migpartint la capital aranesa.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada gòtica de l'església de Betrén.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo temible Forcanada.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo tuc de Montlude.
Es Bòrdes. L'antic Castelh-Leon ja hi era enrunat des del segle XVIII.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Preciosa vista de la Maladeta des de Molières.
Colh deht Horo des de Pomero. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Los tres Corets de Saplan tots nevats.
Lo port de Montjòia cap al pas de les Escaletes per arribar a l'Hospici de França, a l'altra banda del port de Benasc.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Lo Baish Aran: Bossosti Les, abans de la pesta (turística).

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Portalada romànica de l'església de Bossòst.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Baricauba i l'Artiga de Lin.
La vall del riu Nere, amb Vielha al fons.

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Caneja, a mitja altura sobre lo llom. 

1933. «La Vall d'Aran. Guia monogràfica de la comarca», 
de Juli Soler i Santaló (BDH).
Bausèn, al cap septentrional de la vall.



 


Posted by
Labels: , ,

20250911

[2704] Vistes de la Lleida dinovesca


1927. Lleida. Antic palau episcopal.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Tapiol. 
(Fons Romà Sol-UdL).
 La porta d'entrada del palau episcopal del carrer Tallada, que per darrere donava a Boters. Un dels centres de poder més opressors de la ciutat durant segles, sovint allotjament dels monarques que visitaven la ciutat, acollits pel poderós bisbe lleidatà.

1927. Lleida. Església de Sant Martí.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'església de Sant Martí fins a les acaballes del segle XIX, amb l'antiga portalada i espadanya. Segons la viqui, al 1893, el bisbe Josep Messeguer i Costa en va recuperar la jurisdicció i va ordenar la restauració del temple. Per a això es va recuperar la portalada de la parròquia abandonada de El Tormillo (nucli pertanyent a Peralta de Alcofea, Osca) que formava part de la diòcesi de Lleida des de feia gairebé mil anys i fins a la fi del segle XX. Lo bisbe va adquirir l'obra a canvi de 375 pessetes, i en l'actualitat és reclamada per l'ajuntament de la localitat aragonesa, i que servidor los hi retornaria embolicada amb un llacet (si se'n paguen les obres i trasllat amb los impostos seus). En la mateixa reforma s'hi van afegir a la façana un finestral i una gran espadanya neoromànica.

1927. Lleida. Porta de corral.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 Per fi una imatge d'arquitectura popular, més enllà del retrat d'esglésies i elements monumentals, cosa que diu molt de la sensibilitat de l'autor. Les antigues portalades dels horts tapiats, simplement fetes de fustes llistades i una botera (o forat rodó als peus) per als gatons. 

1927. Lleida. L'Arc del Pont.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La vella entrada del camí ral per la ciutat, llavors ja desviat per la banqueta de Blondel, des de finals del XVIII. A l'esquerra, la casa familiar a on nasqué lo nostre enyorat poeta Màrius Torres.

1927. Lleida. La plaça i església antiga de Sant Joan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost,
(Fons Romà Sol-UdL).
 L'antiga església medieval de Sant Joan, abans del seu enderroc cap al darrer quart de segle XIX. En la reordenació urbanística de l'antiga plaça lleidatana, cor de la ciutat, emplaçament de tornejos i del mercat, també se'n perdé l'edifici del vell almodí (a l'esquerra), edifici que guardava el gra de la Paeria. És una pena que en les reordenacions modernes no se'n recuperessen los porxos, que haurien donat a l'espai un encant antic.

1927. Lleida. La font de la Costa del Jan.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Silva.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La deessa Ceres presidint la font de la Costa del Jan, que donava accés a la Cuirassa des del carrer Major. Després fou substituïda per la font del Governador (espanyol) Aparicio.

1927. Lleida. L'antiga font del Govenador o de Gardeny.
«Lleida. Revista d'informacions i estudis», de 10 d'agost, dibuix: J. Sanàbria.
(Fons Romà Sol-UdL).
 La font del governador (espnayol) Blondel, als peus de Gardeny, dalt de la partida de la Mariola, aprox. allà a on hi ha l'Institut dels Templers. Fou lloc d'esbarjo de les classes dirigents de la ciutat durant lo segle XIX, per anar-hi a passeig i festejar. Des dels anys 70 del segle passat, reubicada a la Baixada de la Trinitat.




Quinalafem.blogspot.com  


Posted by
Labels: , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)