Seguidors

20241212

[2631] Per la història (dibuixada) de Catalunya (iii)

 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Los croats gavatxos de Simó de Montfort contra los càtars albigesos i lo seu monarca català als inicis del segle XIII.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La desfeta de Pere I el Catòlic a la batalla de Muret.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Jaume I amb la cimera reial. Lo dibuix no feia honor a l'alçada i prestància del monarca conqueridor. Pero d'Ahones fou un dels nobles aragonesos que encapçalà les revoltes nobiliàries.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Jaume I es disposa a embarcar cap a Mallorques. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Eines de guerra: una torre d'assalt per saltar muralles, i un ariet per esbotzar les portalades.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Jaume I contempla com los sarraïns abandonen la capital valenciana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo castell de Foix (Occitània), un dels epicentres de resistència dels albigesos. La casa de Foix fou una de les parts signants del Pariatge andorrà, estampat a Lleida al 8 de setembre de 1278.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'església romànica d'Agramunt del segle XIII, època de màxima esplendor del comtat d'Urgell. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Monestir de Vallbona de les Monges, cenobi femení del Cister de la Catalunya Nova.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les vespres sicilianes, o l'inici de l'expansió catalana per la Mediterrània de mà del rei Pere II cap a la fi del segle XIII.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació d'una batalla naval medieval, amb Roger de Llúria, l'almirall de la flota catalana. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació d'un almogàver, la tropa imprescindible i decisiva en l'expansió catalana per la Mediterrània. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo castell de Llers, caigut a mans gavatxes en la guerra contra França.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'expulsió de les hosts franceses, en la seua retirada pel coll de Panissars.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo gòtic del claustre de l'església de Santa Anna.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La magna Seu Vella lleidatana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'abadia de Vilabertran, l'Empordà.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'avanç de la Companyia Catalana de Roger de Flor al Ducat d'Atenes. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Los catalans, dominadors d'Atenes i Neopàtria.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La venjança catalana de la Companyia Catalana d'Orient contra la població civil de Gal·lípoli per l'assassinat a traïció del seu comandant en cap, Roger de Flor, al 1305.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'esplendor gòtica catalana al claustre de la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo monestir de Pedralbes, cenobi de la reialesa i classe nobiliària femenina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La capella de Santa Àgueda o Àgata, a la Plaça del Rei barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'apogeu del gòtic català a Santa Maria del Mar.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Representació dels unionistes valencians, en lluita contra el poder Pere III el Cerimoniós.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Llotja de la Seda valenciana, centre del comerç i finances del Regne de València en el pas de la medievalitat al Renaixement.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Vic.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Llotja de Mar barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Los pogroms antisemites de la Catalunya medieval, senyal de temps de turbulències econòmiques i socials.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo magne castell de Montsoriu, dominador del Montseny, seu de la casa vescomtal dels Cabrera.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La fi de la dinastia catalana amb lo rei Martí.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Palau de Bellesguard, residència d'estiu del rei Martí al segle XV. Ben aviat, lo Compromís de Casp torceria la història nacional.  


[2630] Per la història (dibuixada) de Catalunya (ii)


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels:

20241210

[2630] Per la història (dibuixada) de Catalunya (ii)

 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'escut nacional quadribarrat.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pau del Camp, BCN. Romànic i feudalisme a la naixent nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Cugat del Vallès.

1898.«Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Benet de Bages.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ripoll, portalada del monestir.

1898. «Història (dibuixada) de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Detall de la portalada, una mena de bíblia pètria.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pere de Galligants de Girona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinada a mans d'un dels fillastres, Almodis fou la tercera muller de Ramon Berenguer I, amb qui, segons les cròniques del moment, s'hi casà després de fugir plegats per un arravatament amorós. De pel·lícula, que ja tindríem si fóssim conscients que volem un país normal. Una dona a qui no calien padrins (enciclopèdia). Podem veure'n el sepulcre a la catedral barcelonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Assassinat del Cap d'estopa, Ramon Berenguer II, fill d'Almodis. També acoltellat per ordre del seu bessó Berenguer Ramon II, amb qui compartien el govern del puixant comtat barceloní. El fill pòstum del malaurat comte fou reconegut com a hereu (Ramon Berenguer III), però sempre sota la tutela del seu oncle homicida. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo Comtat d'Empúries, amb capital a Castelló. Un dels vuit comtats fundacionals de la nació catalana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Sant Pere de Roda, comtat d'Empúries.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Ramon Berenguer III, lo net d'Almodis, fill de l'occit fill bessó de la comtessa. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'assalt a la Suda de Tortosa, al 1151, per completar la Catalunya Nova.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Catedral de Tarragona.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo campanar de la catedral tarragonina.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Poblet, monestir reial. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Detall del cenobi pobletà.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Vistes del monestir de Santes Creus.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Al·legoria de la reconquesta, amb los alarbs en retirada.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Romànic de Sant Martí Sarroca, al Penedès.


 [2629] Per la història (dibuixada) de Catalunya (i)


Quinalafem.blogspot.com

Posted by
Labels: , , , ,

20241207

[2629] Per la història (dibuixada) de Catalunya (i)

 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Eines antigues de guerra primitiva: la catapulta i la ballesta.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Hi va haver una època que la història va començar a il·lustrar-se, o sia, a acompanyar-se de dibuixos. La fotografia tot just feia los primers passos. Els dibuixants, doncs, eren encarregats de donar forma als episodis històrics i, sempre amb la màxima fidelitat possible als elements de cada època, creaven imatges que definien aquell moment històric. De vegades eren retrats del natural, però en altres ocasions eren estampes forjades, que donaven vida a la història i feien córrer la imaginació del lector. 
Després la historiografia va pensar que això no era correcte, que la història no podia restar sotmesa a la imatgeria d'un dibuixant i als condicionants i creences de la seua època. Però resulta que, passat el temps i arribats fins avui, trobem que la nova IA se'ls torna a inventar, los dibuixos i imatges i representacions de tota mena, vídeo inclòs, i aviat tots los mitjans n'aniran més que plens. Per tant, en aquesta tessitura, me sembla del tot pertinent recuperar les velles imatges dibuixades de nostra història, filles majorment dels vents reivindicatius i orgullosos de la Renaixença. 
Som-hi, doncs!

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Els orígens megalítics.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor.
(Internet Archive).
Lo Pont del Diable de Martorell, a la Via Augusta romana.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Les campanyes de Quint Sertori contra Pompeu a Hispània.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La porta ciclòpia de les muralles tarragonines.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
La Tàrraco romana: Pretori, Arc de Berà, Torre de l'Arquebisbe (sobre l'antiga muralla), Sepulcre dels Escipions i Aqüeducte de les Ferreres, com és conegut popularment lo Pont del Diable tarragoní, no sé si per semblança dels arcs amb les ferradures de les cavalleries.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Els bagaudes foren dels primers partisans historiats: partides de composició molt variada, des de camperols i gent pobra però lliure de l'època final de l'Imperi Romà, fins a esclaus fugitius o soldats desertors. La necessitat els feu companys de guerrilles i campaven d'ací cap allà promovent l'assalt violent als latifundis i als transports, sempre en llocs de difícil accés i lluny de l'autoritat imperial. 

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'alta Edat Mitjana i època visigòtica ve representada per l'església de Sant Miquel d'Ègara...

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
...i per la de Sant Pere de Terrassa, testimonis romànics del primitiu bisbat egarenc.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
L'arribada dels alarbs, després dits sarraïns, popularment moros, il·lustrada per la Torre dels Moros de Canet de Mar. Ara anomenats magrebins a l'escola, o morets en la vox populi.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Lo feudalisme, amb vista del castell de Vilassar, de Dalt és clar.

1898. «Historia de Catalunya», d'Antoni Bori i Fontestà. 
Il·lustracions de Tussell, Padrós, Eriz, Urgellés i de l'autor (Internet Archive).
Los orígens de la pàtria: Carlemany deixant marcats los quatre dits de sa mà dreta, tacats de la sang del mateix comte, al camper daurat de Guifré, al seu jaç de mort, després d'àrdua batalla contra los normands en ajut de son senyor.
La llegenda apareix al segle XVI, de la ploma de l'escriptor valencià Pere Antoni Beuter. Curiosament, alguns valencians (els que s'autoodien per ser-ho) no en volen sentir ni a parlar, si no va acompanyada de blau... 

Fa uns anys, al batxillerat s'hi donava una assignatura dita Història de Catalunya. Que va desaparèixer per art d'alguna de les innombrables reformes educatives, i ningú mai més se n'ha recordat, ni tan sols en los anys processistes: trist reflex de la nostra realitat dimissionària dels propis orígens. En definitiva, ara només s'hi fa Història... d'Espanya (i dos miserables horetes setmanals de llengua catalana). Parafrasejant lo Conqueridor: vergonya, cavallers, vergonya!



Posted by
Labels: ,

20241202

[2628] Claustres catalans, 1926

 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Benet de Bages. 
Llavors propietat del pintor Ramon Casas.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Avui és dia celebrat: faig la primera entrada del blog amb IA, ço és, la dita intel·ligència artificial, que està de moda i —diuen— s'ho ha de menjar tot. La veritat és que el resultat ha sigut satisfactori i la resposta proporciona informació prou precisa i ordenada. A banda, és clar, del comú error, que sembla que aquesta ditxosa IA perpetuarà, de confondre'ns amb los nostres estimats veïns del ponent peninsular. Vet aquí lo text:

«'Forgotten Shrines of Spain' és una obra publicada per primera vegada el 1926 per J.B. Lippincott Company. El llibre ofereix una exploració detallada dels monestirs i santuaris menys coneguts d'Espanya, proporcionant als lectors una visió única d'aquests llocs sagrats llavors oblidats. L'obra consta de 311 pàgines i està il·lustrada amb 67 fotografies preses per Arthur Byne, el marit de l'autor. Aquestes imatges juguen un paper crucial en la documentació visual dels llocs descrits, oferint als lectors una rica perspectiva visual que complementa el text. El llibre no només descriu aquests santuaris oblidats, sinó que també proporciona indicacions sobre com arribar-hi, fet que el converteix en una guia pràctica per a aquells interessats en explorar aquests indrets.
Mildred Stapley Byne, l'autora, era una experta en art i arquitectura, i aquest coneixement es reflecteix en la profunditat i detall de les seves descripcions. El llibre també inclou un mapa, que ajuda els lectors a situar geogràficament els llocs descrits».

Afortunadament, alguns dels indrets que la publicació detalla han passat a mans públiques. Però encara hi ha molta feina a fer amb les propietats religioses. Cal conservar lo nostre passat, malgrat la petjada integrista del catolicisme, però caldria que los poders públics en garantissin un ús cultural i laic. Majorment, n'hem pagat la restauració amb impostos.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Tarragona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de la catedral de Barcelona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de Sant Cugat 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre romànic de la catedral de Girona.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La magna romànica portalada enciclopèdica de Ripoll.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
La portalada daurada de Poblet, que deu el nom al daurat que recobria de les antigues portes de fusta.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo dormitori dels novicis, Poblet.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo lavatori o rentador de Poblet, per a la higiene dels monjos hortolans.

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Les tombes dels abats a la sala capitular. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Lo celler de Poblet, avui molt restaurat i amb un terra lleunt de parquet, just a la base de les columnes, que deixen lo soterrani visitable a sota. 

1926. Monuments de Catalunya.
«Forgotten Shrines of Spain», Mildred Stapley Byne.
Fotografies: Arthur Byne, (Internet Archive).
Claustre de Poblet. Aviat començarien los treballs de restauració de les tombes reials.
Posted by
Labels: , , , , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)