Seguidors

20240928

[2605] Per la Catalunya del Vuit-cents: Ripollès, Garrotxa, Pla de l'Estany

 

1894. Beget (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
Bell alçat del poble altgarrotxí.

1896. L'aubaga d'en Polit (lo Vallespir).
«Lo Teatro Regional», de 18 d'abril (ddd-uab). 
Termenant amb l'alta Garrotxa.
 
1896. Lo Cingle de l'Àliga, Talaixà (l'Alta Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», d'1 d'agost (ddd-uab). 

1893. Olot (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», de 27 de maig (ddd-uab).  
Una estampa rural. 

1896. Besalú (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», de 22 de febrer (ddd-uab). 
 Santa Maria.

1896. Besalú (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
 Lo famós pont romànic besaluenc.

1896. Besalú (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
 Església de Sant Vicenç.

1894. Besalú (la Garrotxa).
«Lo Teatro Regional», de 24 de novembre (ddd-uab). 
 Finestral gòtic de l'església de Sant Vicenç.

1895. Camprodon (lo Ripollès).
«Lo Teatro Regional», de 20 d'abril (ddd-uab). 
 Finestral gòtic de l'església de Sant Vicenç.
 
1896. Queralbs (lo Ripollès).
«Lo Teatro Regional», de 22 d'agost (ddd-uab). 
Lo Pic de l'Àliga o Turó de les Agudes.

1896. Núria, Queralbs (lo Ripollès).
«Lo Teatro Regional», de 8 d'agost (ddd-uab). 
L'edifici antic del santuari de Núria, al terme de Queralbs, patrona de la diòcesi urgellenca.

1894. Banyoles (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 22 de desembre (ddd-uab). 
Una antiga pesquera de l'estany de Banyoles, que desconec si resta dempeus. Eren edificis que s'aixecaven dins l'aigua per tal de facilitar la pesca. A l'inici foren simples plataformes de fusta, però amb el temps algunes esdevingueren autèntiques cases recreatives per a les estades recreatives de la burgesia gironina.

1895. Banyoles (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 12 de gener (ddd-uab). 
Lo claustre del monestir banyolenc.

1895. Banyoles (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 18 de gener (ddd-uab). 
Lo claustre del monestir banyolí.

1894. Banyoles (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 12 de gener (ddd-uab). 
La preciosa plaça porxada.
 
1895. Lo Pont d'Esponellà (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 9 de febrer (ddd-uab). 
Los ulls centrals foren volats al 1794 per impedir el pas a l'exèrcit gavatxo, i no fou restaurat fins a inici del segle XX, però per poc temps, car tornà a saltar pels aires amb la retirada dels republicans. Fou novament restaurat amb arquitectura de ferro, d'on lo seu nom actual. 

1896. Sant Andreu de Serinyà (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», d'11 de gener (ddd-uab). 
La preciosa església romànica.

1895. Porqueres (lo Pla de l'Estany).
«Lo Teatro Regional», de 7 de març (ddd-uab). 
L'espectacular portalada romànica de l'església de Santa Maria.

1893. Borrassà (l'Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 2 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista de l'església

20240911

[2604] Per la Catalunya del Vuit-cents: Bages, Berguedà i Osona

 

1895. Manresa (Bages).
«Lo Teatro Regional», d'1 de febrer (ddd-uab). 
Les naus interiors de la Seu amb el rerecor de la nau central. Crec que desaparegut a la guerra del segle XX. 

1896. Manresa (Bages).
«Lo Teatro Regional», de 10 d'octubre (ddd-uab). 
La tradicional vista de la Seu manresana.
 
1893. Berga (lo Berguedà).
«Lo Teatro Regional», de 12 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
La petita vila ajaguda als peus del castell.

1893. Berga (lo Berguedà).
Santuari de la Marededeu de Queralt.
«Lo Teatro Regional», de 12 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista des del baluard de Monsonier.

1893. Borredà (lo Berguedà).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre  (ddd-uab). Foto: Thomas.
Esplèndid casalici amb porxada.

1893. Avià (lo Berguedà).
«Lo Teatro Regional», de 12 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'església i rectoria del poble, d'històrics records carlins. 

1896. L'Alt Llobregat, Castellar de N'Hug (lo Berguedà).
«Lo Teatro Regional», de 11 d'abril (ddd-uab). Foto: Thomas.
Lo Pont medieval de la Farga Vella, sobre la mateixa cascada del riu Llobregat.

1893. Domus de Bellpuig (Sant Julià de Vilatorta, Osona).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Columnes d'entrada a la Bellpuig de l'Osona (malgrat ço que diu el peu): diria que es tracta de l'antiga domus dels senyors de Bellpuig. «Aquesta domus o casa forta es troba situada dins l’antic terme del castell de Sant Llorenç, que després canvià de nom per prendre el de Meda» (enciclopèdia).

1895. Roda de Ter (Osona).
«Lo Teatro Regional», de 23 de febrer (ddd-uab).  
La casa nadiua d'en Francesc Macià i Ambert, dit «Bac de Roda», patriota català que lluità pels drets i les llibertats de Catalunya durant la Guerra de Successió. Probablement, una llicència històrica, ja que l'ajuntament reconeix amb una placa la casa de la família, a dins la vila. 
 
1893. Roda de Ter (Osona).
«Lo Teatro Regional», de 2 de setembre (ddd-uab).  
Lo pont vell medieval rodenc, encara dempeus avui.

1894. Casa Alta-riba, Sant Julià de Vilatorta (Osona).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab).
La històrica Casa Alta-riba.

1894. Sant Julià de Vilatorta (Osona).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
 Finestral gòtic. 

1894. Sant Julià de Vilatorta (Osona).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). 
 Les runes, avui recuperades, del vell castell monestir.

1894. Espinelves (Osona).
«Lo Teatro Regional», d'1 de desembre (ddd-uab). 
Lo poblet amb les Guilleries de decorat al darrere.

1894. Sant Romà de Sau i la Roca de la Força (Vilanova de Sau, Osona).
«Lo Teatro Regional», de 29 de desembre (ddd-uab). 
L'ermita al peu de la Roca, a les Guilleries.
 


20240712

[2603] Per la Catalunya del Vuit-cents: estampes costaneres (sense turistes)

 

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 19 d'agost (ddd-uab). Foto: Thomas.
Bella vista vuitcentesca d'Amposta des de l'Ebre.

1893. Amposta (el Montsià).
«Lo Teatro Regional», de 30 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Lo desembarcador d'Amposta.

1894. Salou (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 10 d'agost (ddd-uab). Foto: Casals.
Els orígens salouencs ens permeten mesurar la magnitud de la tragèdia.

1893. Altafulla (el Tarragonès).
«Lo Teatro Regional», de 18 de novembre (ddd-uab).  
Vista de la població des de l'interior, presidida per l'imponent castell.


1894. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», de 2 de juny (ddd-uab).
Façana de la Biblioteca Museu Víctor Balaguer, prohom de la Renaixença.
 
1895. Vilanova i la Geltrú (el Garraf).
«Lo Teatro Regional», d'11 de maig (ddd-uab).
Façana de la casa nadiua del poeta romàntic Manuel de Cabanyes, que escrigué en castellà.


1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab).
L'església de la població maresmenca.
 
1893. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 14 d'octubre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'Ateneu arenyenc.

1894. Arenys de Mar (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 17 de novembre (ddd-uab). Foto: Tarragó.
Vista i detall de línia de costa, ocupada irremeiablement fins avui per la via del ferrocarril.

 
1894. Alella (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», de 12 de desembre (ddd-uab).
L'església. 

1896. Vilassar de Dalt (el Maresme).
«Lo Teatro Regional», d'11 de gener (ddd-uab).
Can Maians, un gran casalici amb antiga torre defensiva.

1904. Les costes del Garraf.
«Catalunya Artística», de 22 setembre (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
L'agrest costa garrafenca.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
Lo Museu-Biblioteca promogut per l'ínclit prohom de la Renaixença catalana.

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La Casa de Santa Teresa, edifici que formava part del recinte del Museu-Biblioteca, a on s'hi estava en Víctor Balaguer «en ses llargues estades a Vilanova, quan sos devers d'home públic li permetien entregar-se a sos treballs literaris».

1901. Vilanova i la Geltrú  (el Garraf).
«Catalunya Artística», de 24 de gener (ddd-uab). Foto: J. Ventosa. 
La majestuosa sala de la biblioteca, amb més de 60.000 volums, una quarta part dels quals donats per V. Balaguer mateix.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 16 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Ruïnes de l'antic palau gòtic dels Vescomtes de Cabrera.

1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 23 de setembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
Vista de la platja blanenca, amb pescadors i sense turistes.
 
1893. Blanes (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 7 de desembre (ddd-uab). Foto: Thomas.
L'antic convent damunt lo tossal de la cala de sa Forcanera. Que ara crec que és un hotel per a grans celebracions.

1902. Blanes (la Selva).
«Catalunya Artística», d'1 de març (ddd-uab). 
En aquells anys, era més apreciada la terra endins que no pas la platja.
1896. Lloret de Mar (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 3 d'octubre (ddd-uab).
Lo Santuari de la Marededeu de les Alegries, parròquia lloretenca fins al segle XVI, quan se'n feu la de la platja. 

1896. Lloret de Mar, lo Cavall Bernat de la Caleta (la Selva).
«Lo Teatro Regional», de 21 de novembre (ddd-uab).
El pedrot fàl·lic de la platja lloretenca. Aquests fenòmens solien dir-se popularment cavalls bernats. 

1904. Llafranc (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 2 de setembre (ddd-uab).
La platja llafranenca, llavors territori exclusiu dels pescadors.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 25 d'agost (ddd-uab). Foto: J. Castellà.
En una platja sense identificar, probablement empordanesa, els durs treballs comunitaris dels pescadors foren retratats per a la posteritat.

1894. Begur (el Baix Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 3 de novembre (ddd-uab).
Vista de la població als peus del castell. 

1904. Llançà (el Baix Empordà).
«Catalunya Artística», de 24 de novembre (ddd-uab). Foto: Bagaria.
L'església i l'actualment molt anomenada Cala la Farella. Un tros d'aulivers hi menava. Ni rastre d'urbanisme.
      
1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 22 de setembre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
Platja sense identificar, probablement empordanesa. La vida de pescador era de les més baixes a l'escala social d'aquella època.

1904. Escenes de pescadors.
«Catalunya Artística», de 6 d'octubre (ddd-uab). Foto: P.Rodríguez.
En canvi, els fills de les famílies benestants jugaven amb l'aigua mentre los pares prenien banys de sol. A la imatge de l'esquerra, sembla que s'hi vegi un carro sobre l'aigua, que feia les funcions de caseta per canviar-se.

1893. Port-bou (l'Alt Empordà).
«Lo Teatro Regional», de 7 d'octubre (ddd-uab). Foto: Vilardell.
La coneguda estació de ferrocarril sobre la població altempordanesa.