1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde.
El pintor flamenc Anton van den Wyndaerde fou contractat pel rei Felip II per aixecar vistes i plànols de les principals ciutats i fortificacions de les seues corones hispanes, Castella i Aragó. De Cervera, se'n conserven dos. Aquesta d'ací és una vista presa des del nord, arribant a la ciutat des de ponent. El campanar de l'església gòtica de Santa Maria rebia el visitant, i també el vell castell amb les grans torres. Resseguint la muralla, s'hi veu una de les portes de la ciutat, potser la de Sant Magí.
1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde.
Vista completa del plànol, amb la ciutat allargassada dalt del turó, i els viatgers fent via pel camí ral, barrejats amb els pagesos que retornen cap a casa. En aquell segle, tenia la ciutat entre 500 i 600 veïns o caps de casa, o sia, cap als 3.000 habitants.
1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde.
Detall del gual de camí sobre l'Ondara, amb el pont dels Pous.
1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde.
«Servera, de la parte de Lérida» s'hi va escriure com a títol del dibuix.
Probablement, fet majorment del natural, amb l'artista assegut en una pedra d'un retomb del camí, amb el quadern a la falda, i ploma i tinter a la vora, tot servit pel seu ajudant. Després, potser altres visites en dia o dies posteriors, per a l'acabat de l'obra sobre una bona taula il·luminada, del sol de les espelmes. Gràcies a aquest do de l'artista, avui podem obrir aquesta esplèndida finestra al passat de fa gairebé cinc segles, que aviat està dit.
1563. Cervera, la Segarra. Vista de Wijngaerde.
El gran castell cerverí al tossal de Montseré, dominant la vall de l'Ondara. Al centre, hi destaca una gran torre de l'homenatge. Va anar subsistint a les diverses i fortes guerres que ens passaren per sobre al llarg dels segles de l'Edat Moderna, però sembla que després de la Guerra del Francès ja va entrar en gran decadència i va anar enrunant-se fins a la desaparició.
[146] Wijngaerde a Cervera, 1563