.jpg)
1728. Lo Pont Vell lleidatà.
«Elevacion ó fachada de la Puente de la Ziud., de Lerida, de la manera que se encuentra al presente, y lo que se ha... cayda (Que es todo... mirada por la Parte donde bate el Corriente del Rio)» (BVD).
El plànol és datat del 6 de maig d'aquell any, probablement després d'alguna riuada que el va fer malbé aquella primavera o tardor passades. No em sona pas (però la meua sapiència històrica és limitada) que aquests desperfectes greus fossin deguts al setge de 1707, de vint anys enrere. El plànol, amb el dibuix de la façana del pont, és una excel·lent 'fotografia' de com era en temps de Felip V, molts decennis abans que aquell final de segle el mariscal (espanyol) Luís de Blondel aterrés a la ciutat per començar a fer creure les aigües del Segre, amb la construcció del primer gran mur de pedra de la Banqueta. Com a curiositat, l'any del plànol és el del naixement del militar gobernador il·lustrat de la ciutat.
.jpg)
1728. Lo Pont Vell lleidatà.
«Elevacion ó fachada de la Puente de la Ziud., de Lerida, de la manera que se encuentra al presente, y lo que se ha... cayda (Que es todo... mirada por la Parte donde bate el Corriente del Rio)» (BVD).
Vista general del plànol amb el majestuós pont de la ciutat de set ulls o arcades. A l'esquerra, l'entrada al pont des de l'horta, amb el gran edifici del cos de guàrdia (2). Darrere mateix, un petit nou edifici (3) «para recogerse la guardia de noche», més acollidor per als soldadets si jutgem per la fumera que hi havia. A l'altre cap, l'entrada al portal principal de la ciutat. Llavors, el pont desembocava directament a la porta, sense el terreny que es guanyà quan s'hi feu la banqueta, amb el soterrament de l'arc que tocava les portes de la ciutat.
.jpg)
1728. Lo Pont Vell lleidatà.
«Elevacion ó fachada de la Puente de la Ziud., de Lerida...» (BVD).
Els nous fonaments dels pilans, fets amb les pedres aprofitades de la part del pont caiguda. Pels greus desperfectes en aquesta part del pont, llavors el corrent de l'aigua batia principalment sobre la part externa, mentre que amb posterioritat el meandre que fa el Segre s'encararà més directament contra la part de ciutat.
El dibuix deixa entreveure dos línies discontínues: la del cabal habitual i la de l'alçada de l'aigua en aquella riuada, la força de la qual s'emportà ben bé tres ulls i mig del pont. Calgué refer-ne el pilans, que en la imatge ja s'aprecien amb diferent acabat que la pedra del vell pont.
.jpg)
.jpg)
1728. Lo Pont Vell lleidatà.
«Elevacion ó fachada de la Puente de la Ziud., de Lerida...» (BVD).
Entre pilar i pilar el pont es refeu de fusta provisionalment, amb una barana protectora (9), de la manera que queda dibuixada per a la posteritat. Aviat en farà tres-cents anys, d'aquest fet.
.jpg)
.jpg)
1728. Lo Pont Vell lleidatà.
«Elevacion ó fachada de la Puente de la Ziud., de Lerida...» (BVD).
Detalls de l'antic pont de pedra, del que veié el setge de 1707, i la Guerra dels Segadors... i segurament fets més anteriors i tot. La segona pilastra de la part de ciutat (5) va quedar molt descalçada per l'aigua. L'arc contigu (7) va quedar molt «consentido», diu la llegenda.
La darrera arcada, la que tocava a les portes de la ciutat, fou colgat per a la construcció de la Banqueta. La Porta d'Alcàntara fou refeta també en els temps de Blondel amb l'aspecte amb què la contemplem avui. La volta gòtica anterior que hi observem quan hi passem és d'orígens medievals. De fet, en aquells segles reculats de la conquesta de Lleida per a les forces de la coalició Urgell-Barcelona, de la Porta Major se'n digué Porta d'Alcàntara, «és a dir, Portal del Pont, ja que, com és sabut, la veu alcàntara (un vestigi de la passada dominació àrab) vol dir pont» [Josep Lladonosa, «Els Carrers i Places de Lleida a través de la història», pàg.391, 2007 (volums originals en castellà de 1961-1978)].
