.jpg)
1955. Lo Cap del Moro de Casa Guiu, Lleida.
Revista «Labor», de 30 de juliol (FPIEI).
La foto de Ton Sirera del bust del Cap del Moro de Casa Guiu. L'edifici històric de la Plaça Sant Joan (llavors en feien dir de «España»), fou demolit aquell any i els lleidatans, xics i xiques en edat de festejar, van quedar-se sense una de les privilegiades distraccions d'aquella àrida postguerra lleidatana, doblement sota dictadura: la general (del general espanyol) i la del bisbe Aurelio.
Fer la nòria era distracció de diumenges, abans, entre o després de les sessions de tarda dels cinemes, o durant els qui no hi podien anar: simplement des de la plaça Sant Joan, des de Casa Guiu, partint de sota lo Cap de Moro, caminar carrer Major avall, fins a la cruïlla del carrer Cavallers, a la cantonada de la capella del Peu del Romeu. Les colles de jovenalla s'hi entrecreuaven i aprofitaven per guipar-se els uns als altres, per fixar-se en tots els detalls, per menjar-se alguna paperina o cucurutxo d'alguna cosa, potser fins i tot per dirigir-se alguna paraula, i en el més atrevit dels casos, afegir-se a nous grups mixtos... Era com un expositor o fira del jovent, com després ho van ser les discos dels 80, o abans ho havien sigut els balls o ara les xarxes socials... En l'article d'en Feixa, llegirem una de les entrevistades, la Imma, que confessa: «jo tenia la sensació que al carrer Major m'hi anava a exposar», i segueix: «elles anaven a 'veure bo', a veure qui t'agradava». O la Cecília, que aclareix: «les noies anaven d'una manera que quan giraven, les que anaven al mig s'havien de quedar a la punta, i les que anaven a la punta s'havien de quedar al mig, per si alguna tenie algun acompanyant, que s'hi pogués apropar... i llavors pel carrer se t'apropaven. T'havien de presentar... una amiga o un amic...»
Això a l'hivern, que a l'estiu, la nòria, aquest donar tombs sense parar, es traslladava al passeig de Ferran, llavors Fernando...
1950-60. «'Fer la nòria', una història oral del carrer Major a la Lleida de postguerra», Carles Feixa,
«Ilerda, segona època», núm. 49, pàgs. 169-178, 1991 (Repositori UdL).
En els grisos anys de la postguerra lleidatana, sota el ferri control moral nazionalcatolicista (espanyol), l'avorriment era la tònica general del jovent lleidatà, i encara sort que hi havia els diumenges i les festes de guardar en què sempre es podia anar a fer un tomb. Avui (ja en fa dies d'això) la gent no surt a voltar, sinó amb un objectiu concret: anar al pub, al gimnàs, al bar, de botigues... però no a tombar sense solta ni volta com encara fèiem en la nostra infantesa.
Ben bé no era sense solta: esperàvem de trobar-hi els companys, veure-hi d'altra gent, joves s'entén, i si podia ser del sexe contrari. Parlar-hi de les rucades habituals que omplen els delers juvenils de tota mena. L'escola de la vida juvenil.
Al llarg de l'article, l'autor repassa la centralitat del carrer Major en la diversió —per dir-ne d'alguna manera— del jovent de la postguerra lleidatana a partir de testimonis orals, que transcriu. Una molt bona lectura per recordar (o per descobrir) què feien els joves sense mòbil, sense tele, sense videojocs, sense bicis, sense gimnàs, sense... tantes i tantes coses com tenim ara. I encara ens avorrim: perquè l'avorriment no té a veure amb les coses de què disposes o dels llocs a on pots anar, o de la companyia que tens (bé, això potser sí de vegades), sinó del teu estat d'ànim, de les teues ganes i del teu esperit.
.jpg)
1955. Lo Cap del Moro de Casa Guiu, Lleida.
Revista «Labor», de 30 de juliol (FPIEI).
Detall del Cap del Moro, interpreto que era una mena de mènsula que aguantava un balcó de l'antiga casa nobiliària medieval dita Casa Guiu, desapareguda al 1955, i que representava un esclau o servent, de faccions exòtiques en aquells reculats temps.
.jpg)
1958. Lo Cap del Moro de Casa Guiu, Lleida.«Centro comarcal leridano : boletín interior informativo», de setembre de 1958 (FPIEI).
No ets de Lleida... de finals dels anys cinquanta del segle passat, si no sabies... El saber popular sobre llocs i personatges de la Lleida de la primera mitat del segle XX. Llocs com ara:
- Lo racó de Gombau.
- Los tres pontets.
- Lo Molí de Famades.
- Lo Pont de les Canals.
- La Font de l'Aiguardent.
- Lo Recreo.
- La Fonteta de Sant Geroni.
- Les Barques del Tòfol,
- Lo Pou de Gel,
- Cala Agutzila.
- Cal Guerris,
- Lo Pilà (pilar, piló) del General.
- Lo Sabónof.
- Lo Pont de l'Aigua i del Vi,
- Lo Cafè dels Quatre Cantons...
1888. Lo Cap del Moro de Casa Guiu, Lleida.
«Diario de Lérida», de 26 de maig (FPIEI).
Com diria en Bob Dylan, els temps estan canviant...
[2259] La Lleida mora de Pleyan
